Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
Guillem Maria de Brocà i de Montagut
Historiografia catalana
Jurista i historiador del dret, descendent d’una família d’origen nobiliari procedent del poble de Sant Martí de Brocà (Berguedà) establerta a Reus a mitjan segle XVII.
Vida i obra Era fill de l’advocat Salvador de Brocà i de Bofarull, batlle de Reus 1838-43 i president de l’Audiència Territorial de Mallorca 1856-64, el qual era nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró 1777 – 1859, primer director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814-49 Continuà la tradició jurídica familiar i comptà alhora amb la influència històrica i literària dels Bofarull Estudià el segon ensenyament a les Illes Balears Des de la jubilació del seu pare, s’establí a Barcelona, on estudià 1864-68 dret a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 17 de setembre de 1869 i s’hi doctorà el 25…
Els lampridiformes
Lampridiformes de les famílies dels traquiptèrids, regalècids i lofòtids 1 Trachipterus trachypterus, 2 Zu cristatus, 3 Regalecus glesne i 4 Lophotus lacepedei D’hàbits mesopelàgics o batipelàgics, són peixos de grans dimensions tots fan més d’un metre de longitud i de coloració en general grisa argentada, amb lleugeres irisacions o bandes de colors Domènec Lloris Aquest ordre inclou sis famílies, quatre de les quals són representades a la nostra ictiofauna els lamprídids, els lofòtids, els traquiptèrids i els regalècids Tenen un cos molt comprimit i en forma de cinta en la majoria de casos…
Les planes i el vedat de Fraga
Guaret dels plans de cardell colonitzat per la barrella punxosa Salsola kali Aquests matolls quan són secs, són arrencats pel vent, que els fa rodolar per les vastes planúries tot creant imatges evocadores dels ambients desèrtics Juan M Borrero Les planes i el vedat de Fraga 11, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La regió estesa a l’oest de Fraga, dins la comarca del Baix Cinca, constitueix la zona més àrida i continental alhora dels Països Catalans Els anomenats secans de Fraga són formats per dues unitats ben contrastades Al nord es troben unes extenses planes…
gordiacis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints formada per cucs insegmentats i d’aspecte filamentós que atenyen d’uns 10 cm fins a 1 m, amb un diàmetre de 0,5-2 mm.
Presenten una cavitat pseudocelòmica parcialment obliterada pel parènquima No tenen aparell excretor, circulatori ni respiratori El tub digestiu és més o menys atrofiat, i de vegades hi manca la boca o l’anus Els gordiacis són sempre unisexuals i presenten acoblament Llur desenvolupament és indirecte Habiten a la mar i en aigües dolces Se subdivideixen en dos ordres, els gordioïdeus i els nectonematoïdeus
dasiür
Mastologia
Gènere de mamífers marsupials de la família dels dasiúrids que comprèn formes d’aspecte exterior semblant a la geneta, arborícoles i de costums nocturns, que s’alimenten de tota mena de bestioles.
Les cinc espècies del gènere eren repartides anteriorment per tot Austràlia i Tasmània, però actualment n'han desaparegut de molts llocs
eríops
Paleontologia
Gènere d’amfibis, de l’ordre dels raquítoms, que apareix en el Carbonífer, caracteritzat per la seva gran llargada (1,80 m) i perquè tenia l’aspecte semblant al d’un caiman.
El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada Els membres eren curts, però grossos i molt forts Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien fer incursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils
calicle
Anatomia vegetal
Verticil extrafloral, amb aspecte de calze, integrat per hipsofil·les, els quals poden tenir un origen divers: foliar, com en el marxívol, bracteal, com en el malví, o estipular, com en la maduixera.
carandaí
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les palmes, de grans fulles palmades, amb aspecte de margalló alt i esvelt, originari del nord del Brasil i d’altres zones tropicals de Sud-amèrica.
Les fulles són recobertes d’una capa de cera pulverulenta i grisa, que és emprada per a fer llustre per al calçat, etc
anhímids
Ornitologia
Família de l’ordre dels anseriformes integrada per ocells d’aspecte bastant diferent dels anàtids, però anatòmicament semblants a ells, per la qual cosa hom els ha agrupats en el mateix ordre.
Són ocells robusts, de bec curt, que recorda el de les gallines, amb les potes fortes i els dits anteriors units parcialment per una membrana rudimentària Les ales són ben desenvolupades i cadascuna té dos esperons cornis a l’articulació del carp, que els serveixen de defensa Són propis exclusivament de l’Amèrica del Sud Se'n coneixen una espècie fòssil, trobada a l’Argentina, i d’altres de vivents, l'anhima i els chajás
ciclantàcies
Botànica
Família d’espadiciflores integrada per unes 50 espècies, amb aspecte de lianes o de petites palmeres de fulles llargament peciolades, amb flors unisexuals disposades alternativament en una espata simple i fruits bacciformes.
Són plantes pròpies dels països intertropicals d’Amèrica Cal esmentar entre llurs espècies la palmera de Panamà Carludovica palmata , usada en la fabricació de barrets