Resultats de la cerca

Començà la seva activitat orguenera amb el seu germà Rupert a Dole, i poc més tard a Dijon A França es relacionà amb els grans orgueners de l’època Dom F Bédos de Celles, JA Silbermann i FH Clicquot Entre les seves grans obres destaquen els instruments de la Sainte Chapelle 1741, quatre teclats i trenta-sis jocs i de la catedral 1743, ambdós a Dijon, i el de la catedral d’Autun 1748, entre d’altres En terreny alemany destaquen, sobretot, els dos del cor de l’abadia benedictina d’Ottobeuren Dreifaltigkeit 'el triple' i Heilig Geist 'el sacre', bastits entre el 1757 i el 1766, on es combinen…

Realitzà estudis com a clarinetista però el 1936, després de guanyar un concurs de cant a Viena, reorientà la seva carrera cap a l’art vocal El 1937 debutà a Colorno i més tard cantà en diferents teatres d’Itàlia i els Països Baixos El 1946 actuà al Teatro alla Scala de Milà Al llarg de la seva carrera visità diversos teatres d’Itàlia, França, el Regne Unit i l’Amèrica del Sud Posseí una veu potent i ben timbrada i un temperament més extravertit que no pas refinat Obtingué un gran èxit al Gran Teatre del Liceu, on debutà el 1949 amb el paper de Fernando de La favorite , i fou un…

Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este A Roma treballà com a mestre de capella L’any 1560 retornà a França És conegut sobretot com a compositor de chansons , en l’estil de les quals es detecta la influència italiana Les primeres conegudes foren impreses per P Attaignant a París el 1538, i després, per altres editors…

Deixeble de Longí a Atenes i de Plotí a Roma, passà molt de temps a Sicília Tot i polemitzar amb el cristianisme, en matèria musical adoptà punts de vista molt pròxims als que fixà ben aviat l’Església Acusà la música seglar de sensualisme, i en el seu De abstinentia mostrà que la dansa i la música distreuen l’home del fonamental, la concepció de Déu, a la qual només pot arribar mitjançant el silenci i la pura reflexió En el seu comentari a L’Harmonia de Ptolemeu mostrà els seus sòlids coneixements musicals, discutint aspectes del càlcul intervàllic proposat per aquell, així com…

Començà a estudiar música de molt jove i ben aviat mostrà una clara preferència per la direcció El 1776 formava part del personal del teatre de Maastricht Es traslladà a Brusselles el 1780 per dirigir l’orquestra del Théâtre de la Monnaie Del 1782 al 1783 fou director musical i de l’orquestra del teatre de Gant, el 1786 treballà a Lieja i el 1787 ho feu a Amsterdam A partir del 1790 tornava a ésser a Brusselles Quan el 1794 les tropes franceses ocuparen aquesta ciutat, la companyia del teatre s’exilià a Ham burg El 1799 fixà la seva residència a Sant Petersburg, on dirigí a la…

Fill d’Agripina i Cneu Domici Ahenobarb -el seu nom original era Luci Domici Ahenobarb-, fou adoptat per l’emperador Claudi en casar-se aquest amb la seva mare De ben petit mostrà una clara inclinació per la música Rebé una bona educació, estudià grec i tingué com a tutor Luci Anneu Sèneca Era un bon estudiant, escrivia poemes i sembla que prengué part en una competició de cant a Roma Els documents escrits deixats per Corneli Tàcit, Suetoni i altres donen testimoni de la perseverança i l’entusiasme de Neró per la música i també de la seva veu pèssima Sentia una gran passió per la…

Estudià composició a Pest amb M Mosonyi i ben aviat començà a publicar les seves pròpies obres El 1865 es perfeccionà a Leipzig amb M Hauptmann, i l’any següent amb P Cornelius a Munic, ciutat on conegué R Wagner i H von Bülow més tard fou amic de F Liszt Participà en la fundació de la Societat Wagneriana de Pest el 1872, que després dirigí, i també organitzà la segona estada de Wagner a Hongria Fou director de l’Escola d’Art Dramàtic a partir del 1881 i posteriorment succeí a Liszt al capdavant de l’Acadèmia de Música de Budapest 1887-1919, on donà acollida a compositors com B…

Fou alumne de GB Somis i un dels més brillants violinistes de la seva època, juntament amb JM Leclair, JJC de Mondonville i LG Guillemain Debutà a París, el 1725, tot competint amb JB Anet, i posteriorment realitzà diverses gires en què demostrà el seu excepcional virtuosisme Interpretà algunes de les seves pròpies obres davant els reis de França, fet que li valgué, el 1733, el títol d' ordinaire de la musique du roy Adoptà la nacionalitat francesa el 1741, i seguidament fou nomenat Roy et maître des ménétriers et joueurs d’instruments tant hauts que bas et communauté des maîtres à dancer ,…

De ben jove es traslladà a Roma i des del 1648 fou mestre de capella a l’església del Gesù i al Seminari Romà Contemporani de G Carissimi, és, com aquest, un destacat representant de l’escola romana del segle XVII Fou molt apreciat a la seva època i també posteriorment Moltes de les seves obres tingueren nombroses reedicions i d’altres es publicaren pòstumament Les seves misses, salms i motets segueixen la tradició polifònica de GP da Palestrina, però mostren unes harmonies més agosarades En els motets, possiblement les seves obres més notables, manifesta el seu domini de l’…

Es formà inicialment a l’església de Saint Sauver de la seva ciutat natal Palesà la seva capacitat compositiva ja de ben jove a deu anys compongué un Motet à grand choeur , i a dotze, una missa solemne El 1760 es traslladà a París, on anà guanyant fama i èxit per les seves composicions religioses motets, misses, concerts espirituals També fou famós per L’union de l’Amour et des arts 1773, una opéra-ballet que es representà una seixantena de vegades El 1774 esdevingué violista de l’Òpera de París Més tard viatjà a Itàlia a Nàpols estudià composició i harmonia amb Nicola Sala,…