Resultats de la cerca
Es mostren 2492 resultats
Garnelo
Pintura
Família de pintors valencians.
José Ramón Garnelo Gonzálvez Énguera, Canal de Navarrés 1830 — Montilla, Andalusia 1911, metge, literat i pintor, es formà a Sant Carles Exposà a Madrid 1866 La mort de Lucano i Llauradores valencianes , i aquell mateix any féu un retrat doble de les seves filles Gran pintor de natures mortes i de retrats, preparava ell mateix teles i pintures Com a poeta publicà diverses obres, odes i romanços en castellà en els periòdics de l’època Publicà articles i dibuixos en El Museo Universal 1860-67 Fills seus foren José Garnelo Alda i Eloísa Garnelo Aparicio Énguera 1863 — Montilla 1907…
Joan Crexells i Vallhonrat
Literatura catalana
Filòsof, assagista i traductor.
Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona i fou deixeble d’Eugeni d’Ors als Estudis Universitaris Catalans Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Milità a Acció Catalana Fou nomenat cap d’estadística municipal 1924, càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar, i exercí de professor auxiliar a la Universitat de Barcelona La premsa li serví de mitjà per a introduir a Catalunya corrents i pensadors europeus que havia conegut en els viatges que feu com a periodista per Itàlia,…
Espectre d’acció
Patologia humana
Es denomina espectre d’acció la gamma d’espècies de microorganismes contra els quals actua un determinat antibiòtic Alguns antibiòtics —la majoria dels que es classifiquen com a bactericides— es consideren de petit espectre , o espectre reduït , perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d’espècies de microorganismes Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d’ espectre ampli , perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes Com que l’acció d’un determinat fàrmac antibiòtic només serà efectiva contra un grup concret de…
El que cal saber de l’apendicitis
Patologia humana
L’apendicitis consisteix en la inflamació de l’apèndix cecal, és a dir, la prolongació intestinal que neix al cec, o primera porció de l’intestí gros, i no desemboca en cap òrgan o teixit L’apendicitis sol evolucionar de manera aguda, i en aquest cas es manifesta sobretot amb dolor abdominal, vòmits, febre i impossibilitat d’estendre els membres inferiors Tanmateix, de vegades s’estableix de manera crònica originant molèsties vagues o dolors difusos a l’abdomen Davant la sospita d’apendicitis, habitualment hom procedeix a obrir quirúrgicament la cavitat abdominal i, en cas positiu, a extirpar…
El que cal saber de l’aneurisma arterial cerebral
Patologia humana
Els aneurismes cerebrals són dilatacions de les parets de les artèries cerebrals generalment d’origen congènit Si bé hom calcula que el 4% de la població en té, de fet només provoquen manifestacions en un 10% dels casos Un aneurisma pot donar lloc a una compressió de les estructures nervioses més properes i causar símptomes diversos com ara paràlisis dels moviments dels ulls o mals de cap intensos, que es presenten i desapareixen sense una causa evident Quan es declaren símptomes d’aquesta mena, cal consultar un metge de seguida per tal de descartar la possibilitat que es tracti…
El Sermó del bisbetó
Literatura catalana
Reben aquest nom els textos de caràcter parateatral que durant l’edat mitjana foren escrits amb motiu de la festa en què s’escollia un «bisbe» entre els escolans.
Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898 versos, i al qual manca…
Joan Mínguez i Defís
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià al seminari de Girona 1913-18 Installat a Barcelona 1919, collaborà en revistes com Mirador i La Revista , i traduí per a la Fundació Bernat Metge les Elegies de Properci i de Tibul 1925 Publicà reculls de lleugera aproximació a l’estètica del postsimbolisme, els quals combinen el lirisme amb l’humor i la sàtira Primícies 1920, La lluita en el repòs 1921 i Moments 1924 És autor de Dies verges 1929, una novella d’arrel psicològica sobre l’adolescència Publicà també el volum de contes Magda la generosa 1931 i la biografia El Dr Andreu 1926 En teatre, escriví obres com L’…
,
Salvador Galmés i Sanxo

Salvador Galmes i Sanxo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Erudit i narrador.
Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904 per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907 Cap al 1911, per influència d’Antoni M Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull , i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover 1919-23 Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull 1911-38 i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles 1931-…
,
tisiòleg | tisiòloga
Medicina
Metge especialitzat en l’estudi i el tractament de la tuberculosi pulmonar.