Resultats de la cerca

Després de graduar-se en enginyeria, treballà en el complex siderúrgic estatal Kirov de Leningrad Voluntari a la Segona Guerra Mundial, combaté a l’exèrcit soviètic, on fou oficial de divisió cuirassada, i també al front de Leningrad Membre del PCUS 1942-1990, del 1954 al 1969 fou secretari de la Unió d’Escriptors de l’URSS La seva obra narrativa, composta sobretot de novelles i narracions Variant vtoroi , ‘Variant 2’, 1949 la seva primera obra publicada té com a eixos dos grans temes la lluita dels científics i creadors contra els frens de la burocràcia i la mentalitat conservadora, i la…

Compaginà els estudis de composició i cant amb els de musicologia a la Universitat de Berlín, amb H Kretzschmar i J Wolf, i a les de Marburg i Leipzig, amb H Riemann i A Schering Es doctorà el 1910, i després de la Primera Guerra Mundial feu un postdoctorat en musicologia a la Universitat de Halle 1919 Al llarg dels anys ocupà diferents càrrecs docents a les universitats de Halle 1919-22, Heidelberg 1925-27 i Berlín 1927-34 El 1934, amb l’adveniment del règim nazi, es veié obligat a deixar els seus càrrecs públics i retirar-se, però continuà treballant com a escriptor Entre el 1940 i el 1945…

Ha realitzat una sèrie per a l’Institut de Reforma de les Estructures Comercials IRESCO, del Ministeri de Comerç i Turisme 1976-80 un seguit de films o vídeos 1981-95 per a diferents departaments de la Generalitat produccions de caràcter promocional per a l’Institut Nacional de Foment de l’Exportació INFE i l’Institut de Comerç Exterior ECEX 1977-82 Per a la constructora Entrecanales feu diversos vídeos 1989-92 a l’entorn dels treballs previs als Jocs Olímpics de Barcelona, entre els quals cal destacar la reconstrucció de l’Estadi Olímpic de Montjuïc També ha realitzat vídeos per a la…

Vida Aficionat a la fotografia, aviat conreà el cinema documental, artístic i científic amb la seva marca Producciones Rosal Excellí amb títols pedagògics com ara La transplantación de córnea en España 1949, que aconseguí el 2n premi internacional en l’apartat del film científic en la Biennal de Venècia, i Belleza de Ampurias 1950, que realitzà amb la collaboració de la seva dona, l’escriptora, guionista i actriu Agustina, Nina , Martín de Sánchez de Albornoz En el camp professional, exercí també de productor en el film d’intriga La noche del martes 1944, d’Antonio Santillán El 1955 marxà a…

Aquesta diferenciació té un vessant d’oposició doctrinal al pactisme sinallagmàtic i confederal que Francesc Pi i Margall explicità a Las nacionalidades 1876 Tanmateix, les divergències no es limitaren a aquests temes L’organicisme federal de Figueras –com ha observat Pere Gabriel– fou també una reacció contra l’esquerranisme del republicanisme popular i una afirmació d’Espanya i una defensa d’un estat fort El partit federal orgànic comptà a Catalunya amb una nòmina de collaboradors força significativa Destacaren, en un moment o altre, Gonçal Serraclara, Joan Pla i Mas, Francesc Puigjaner,…

Les relacions entre el Govern i l’oposició no van millorar i això va impedir que es pogués arribar a un acord per a establir una llei electoral que permetés celebrar les eleccions legislatives i municipals abans de finalitzar l’any 2014 Després de diferents ajornaments, tampoc es van poder dur a terme en la darrera data acordada del 26 d’octubre, perquè la llei electoral es va encallar en el Senat En aquestes condicions, les previsions es van traslladar al primer trimestre del 2015, quan finalitzen els mandats dels senadors i diputats actuals Respecte a l’àmbit exterior, el procés de…

Vida i obra Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos, i, influït pels ideals de la Institución Libre de Enseñanza, de retorn a Barcelona publicà articles de temes pedagògics Incorporat al despatx de Joan Sardà i Lloret, la seva autèntica vocació fou la literatura Amic de Joan Maragall, es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l’acte creatiu com a producte de la sensibilitat Rebutjà la…

Fou deixeble d’Esteve Monegal a l’escola primària vers el 1910 esdevingué ajudant seu al taller, i després a les classes de l’Escola Superior dels Bells Oficis, on cap al 1916 fou professor Practicà molt l’escultura com a aportació a l’arquitectura, però també l’obra lliure, i participà al Saló de Montjuïc de les Exposicions de Primavera de Barcelona 1933-35 amb caps, nus i figures Treballà el marbre, el bronze, el gres, el ferro, els metalls i la fusta i féu obra d’art per a l’Església per a la seu nova de Lleida, l’església de Rubí, el monestir de Montserrat, l’església parroquial de l’…

Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i de la…

Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de Catalunya , La…