Resultats de la cerca

Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884

Dirigent del Partit Nacionalista Basc, fou elegit diputat el 1936 Durant la guerra civil de 1936-39 fou ministre sense cartera dels governs de Largo Caballero setembre del 1936 - maig del 1937 i de Negrín maig del 1937 - agost del 1938 Dimití en protesta per la persecució de què foren objecte els militants del POUM Ocupà diferents càrrecs en el govern republicà a l’exili, d’on tornà el 1977 per ocupar la presidència de l’assemblea de parlamentaris del País Basc Publicà Instituciones jurídicas vascas 1945 i La Guerra Civil en Euskadi antes del Estatuto 1978

Durant el seu període universitari escriví l’obra teatral Meiji no tsuki ‘La lluna de Meiji’, 1935 i Ruten ‘Metempsicosi’, 1936 Després d’un llarg silenci tornà a l’activitat literària amb Togyu ‘Cursa de braus’, 1949 i Ryoju ‘La cacera’, 1949 Seguiren Kuroi schio ‘Marea negra’, 1950, Kuroi cho ‘La papallona negra’, 1955, Hyoheki ‘La muralla de glaç’, 1956-57 i d’altres Conreà també la novella històrica —amb el precedent de Furinkazan ‘Vent i bosc, foc i muntanya’, 1953-54 Tempio no iraka ‘La teulada del temple’, 1957, Roran 1958, Aoki okami ‘El llop pàllid’, 1963 i Futo 1963

Construí ell mateix els seus telescopis i, de l’any 1642 al 1645, estudià el moviment de les taques solars i en deduí el període de rotació del Sol S'interessà també pels trànsits de Mercuri davant el Sol i per la superfície de la Lluna La seva obra Selenographia 1674, que conté gravats de coure fets per ell mateix, fou el primer treball científic de topografia lunar El 1657 començà a elaborar un catàleg d’estels que havia d’ésser més complet que el de Tycho Brahe, però no el pogué acabar perquè un incendi destruí el seu observatori l’any 1679

En la seva infància i joventut vagabundejà tot seguint les migracions dels grangers empobrits del sud dels EUA cap a Califòrnia Les seves nombroses cançons, de caire realista i reivindicatiu, reflecteixen aquesta experiència i, en general, els aspectes més pobres dels EUA El seu repertori, molt ampli i arrelat en la tradició de la música popular nord-americana, tingué una gran importància en el renaixement folk i influí en cantants posteriors, entre els quals Bob Dylan Do-re-mi, Pastures of Plenty, Vigilante Man i Vanzetti's Letter són algunes de les seves cançons més conegudes

Es traslladà a València per traçar i dirigir —sota l’assessorament del virrei, el comte d’Orpesa— la construcció de la primera gran església barroca de la ciutat la capella —actualment basílica— de la Mare de Déu dels Desemparats 1652-67 L’obra és un gran rectangle dins el qual s’inscriu una ellipse coronada per una gran cúpula —que pintà al fresc Palomino— en un dels extrems del rectangle s’adossa la capella i el cambril de la Mare de Déu També és obra seva la capella de la Cinta de la seu de Tortosa

Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral

Les seves obres més interessants són la novella Jean Barois 1913, situada en el moment de l’afer Dreyfus i, sobretot, Les Thibault 1920-40, vast conjunt de novelles Le cahier gris, Le penitencier, La belle saison, La consultation, La sorellina, La mort du père, Été 1914, Épilogue que narra la història d’una família al començament del s XX Premi Nobel de literatura 1937, escriví també teatre, i dedicà els darrers anys de vida a l’estudi dels problemes de la creació literària El 1983 es publicà la seva darrera novella, inacabada, Le lieutenant-colonel de Maumort

Doctor en farmàcia i en ciències naturals, enginyer de petrolis per l’École Nationale Supérieure d’Ingénieurs de París 1952, fou catedràtic a les universitats de La Laguna Tenerife, València on fou director del Departament de Geologia, Madrid i Alcalá de Henares Membre de nombroses acadèmies i societats geològiques, collaborà en diverses investigacions científiques, principalment en les relacionades amb el petroli Fou també collaborador del  Mapa geológico de España 1967 i publicà diversos estudis sobre la geologia del País Valencià, com ara Los yacimientos de hidrocarburos del…

Filla del rei Pere IV Pere I del Brasil i de l’arxiduquessa Leopoldina d’Àustria Heretà la corona portuguesa per mort del seu avi Joan VI i renúncia del seu pare Durant la minoritat de Maria, el seu oncle i regent, l’infant Miquel, l’apartà del poder i intentà de desposseir-la, fins que, amb el concurs de les potències principals, fou enviat a l’exili convenció d’Évora, 1834 El seu regnat es caracteritza per continues convulsions polítiques revolució del setembre del 1836, revolució cartista del 1842 que enfrontaren cartistes, constitucionals moderats, constitucionals exaltats,…