Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Karl Leister
Música
Clarinetista alemany.
El seu pare era també clarinetista i d’ell rebé les primeres lliçons d’aquest instrument Fou alumne de la Hochschule de Berlín, on es diplomà l’any 1957 El mateix 1957 fou contractat com a clarinet solista de la Komische Opera de Berlín i dos anys després ingressà a l’Orquestra Filharmònica de Berlín Ha collaborat sovint amb el Quartet Amadeus, el Quartet Brandis i el Quartet Vermeer, i també amb l’Ensemble Wien-Berlin, format per solistes de les orquestres filharmòniques de Berlín i Viena i del qual fou un dels fundadors Ha enregistrat el Concert per a clarinet , KV 622, de WA Mozart, amb la…
Jerome Hines
Música
Baix i compositor nord-americà.
Estudià cant a Los Angeles i debutà el 1941 a San Francisco Entre el 1946 i el 1986 interpretà a la Metropolitan Opera House de Nova York els principals papers de baix del repertori operístic, amb obres de Ch Gounod, G Rossini, R Wagner, G Verdi, M Musorgskij, WA Mozart o B Britten Participà en l’estrena anglesa de The Rake’s progress 1953, d’I Stravinsky, i un any després es presentà a Múnic amb el paper principal de Don Giovanni de Mozart Ha cantat també en alguns dels més prestigiosos teatres d’òpera europeus, com ara el Teatre dels Festivals de Bayreuth 1958-63 i també al Teatre Bol’šoj…
Francesc Secanilla
Música
Compositor català.
Es formà musicalment a l’església del Pilar de Saragossa sota el mestratge de José Gil de Palomar cant i Francisco Javier García Fajer composició El 1797 obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella d’Alfaro i a partir del 1800 ocupà el mateix càrrec a Calahorra, població on el 1823 rebé una canongia Entre els seus deixebles hi hagué Hilarión Eslava, que el 1827 amplià estudis de composició amb Secanilla Se n’han conservat composicions religioses diverses misses, motets, himnes i villancets En la Lira Sacro-hispánica , H Eslava publicà una missa, un Pange lingua i una Salve regina…
Václav Smetácek
Música
Director d’orquestra txec.
Es formà musicalment al Conservatori de Praga, i estudià musicologia, estètica i filosofia a la universitat de la capital txeca, on es doctorà el 1933 Famós intèrpret d’oboè, el 1928 fundà el Quintet de Vent de Praga, amb el qual tocà durant vint-i-set anys També treballà com a oboista en l’Orquestra Filharmònica Txeca 1930-33, i del 1934 al 1943 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Praga En 1934-46 dirigí la Societat coral Hlahol de Praga, que actuava acompanyat de l’Orquestra Filharmònica Txeca i de l’Orquestra Simfònica de Praga en obres simfonicocorals, habitualment dirigides per…
Ricard Penina
Música
Organista i director d’orquestra català.
Inicià els estudis musicals amb Joan Roig a Berga i els continuà amb mossèn Serret a Solsona, on s’havia traslladat per fer la carrera eclesiàstica S’especialitzà en cant gregorià amb Remigi Aixelà, i el 1911 fou pensionat per a perfeccionar els coneixements de cant gregorià amb dom Sablayrolles a Solesmes El 1923, després d’una breu estada com a organista a Tàrrega, anà a Solsona com a catedràtic i professor de música al seminari El 1929 es traslladà a Barcelona, on entrà d’organista a l’església de Sant Felip Neri de Gràcia, des d’on exercí un important apostolat gregorianista i on dirigí l…
Pierre Vidal
Música
Organista i musicòleg francès.
Fou deixeble de Marcel Dupré, amb el qual estudià piano i orgue Gran admirador de l’organista Albert Schweizer 1875 - 1965, s’endinsà, com ell, en l’estudi de l’obra de JS Bach, i publicà Bach et la machine orgue París, 1973 i Bach, les Psaumes, Passions, images et structures dans l’oeuvre d’orgue París, 1977 Del 1956 al 1970 fou organista titular de l’església de Saint-Jean-Baptiste de Belleville, a la capital francesa El 1967 fou nomenat professor del Conservatori d’Estrasburg, on desenvolupà una tasca pedagògica important en la formació d’una nova generació d’organistes, entre els quals…
Joan Rubinat i Torres
Música
Pianista i pedagog català.
Estudià a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, i piano i orgue amb Gregori Estrada Posteriorment amplià els estudis de piano amb Àngel Soler, Alberto Giménez Atenelle i Josep Colom Gràcies a una beca de la Fundació Humboldt, entre el 1981 i el 1984 estudià a la Hochschule für Musik de Munic amb Ludwig Hoffmann S’ha dedicat a recuperar repertori pianístic català poc conegut, que inclou obres de Joaquim Serra i Juli Garreta, entre d’altres Enregistrà un CD dedicat a JS Bach i, amb el tenor Joan Cabero, un altre de lieder catalans sobre textos d’Àngel Guimerà amb música…
Paul Wittgenstein
Música
Pianista austríac naturalitzat nord-americà.
Estudià amb Theodor Leschetizky i Joseph Labor i debutà a Viena el 1913 En començar la Primera Guerra Mundial, fou enviat al front rus i perdé el braç dret Tanmateix, es negà a abandonar el piano Desenvolupà un mètode especial per a la mà esquerra i n’encoratjà la composició d’obres específiques M Ravel escriví per a ell el Concert per a la mà esquerra , i R Strauss, Parergon zur Symphonia domestica i Panathenëuzug F Schmitt li dedicà les Variacions per a piano i orquestra sobre un tema de Beethoven i B Britten les Diversions and Theme , opus 21 També P Hindemith i EW Korngold li escriviren…
Sigfrid
Mitologia
Música
Literatura alemanya
Heroi de les llegendes escandinaves (l’Edda, la Volsungasaga, amb el nom de Sigurd) i germàniques, com el cant dels Nibelungs.
Els orígens de la llegenda sobre el personatge són obscurs i sovint contradictoris, com, per exemple, amb relació al seu naixement i la seva educació El nucli més important del grup de llegendes escandinaves el presenta com a vencedor del drac Fafner, invulnerable menys en un punt de l’esquena, enamorat de la valquíria Brunilda, la qual ell desperta d’un son màgic Objecte de traïció, actua sota la influència d’una poció que la hi fa oblidar i casar-se amb Gudrun, germana de Gunnar Gunther Brunilda, en venjança, convenç Guttorn Hagen perquè el mati, i ella es llança finalment a la pira…
Antoni Sors i Ferrer

Antoni Sors i Ferrer
© AGRUPE
Alpinisme
Escalada
Alpinista.
Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró des del 1970, fou membre del GAME 1973 Feu ascensions als Pirineus i als Alps, i participà en expedicions als Andes 1975, 1978 i l’Afganistan, amb l’ascensió al Noshaq 1976 Encapçalà la primera expedició catalana que coronà el Broad Peak de 8047m, al massís del Karakoram 1981 Participà en l’intent d’ascens a l’Everest 1983 i dirigí una expedició frustrada al Lhotse Shar 1984 El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Carles Vallès, pel coll nord Una placeta duu el seu nom a…
,