Resultats de la cerca
Es mostren 166098 resultats
l’Alabau
Folklore
Personatge imaginari que, per als pastors dels Pirineus, simbolitza llur ofici i encarna l’esperit independent i lliure de l’home de muntanya enfront dels prejudicis de l’home del pla.
La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular La cançó de l’Alabau , de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s XVII El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán 1882 El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s XIX i començament del XX és evident la relació o el parallelisme amb el Manelic de Terra baixa…
Joan Antoni Soler i Morell
Història
Terratinent i militar indià.
Fill de Pau Soler i Ballester, emigrà a Cuba, on fou hisendat i propietari de l' ingenio sucrer La Diana Entre altres càrrecs, fou coronel de milícies de I'Havana i tinent coronel cap de les milícies de Matanzas Més tard, fou nomenat conseller i alcalde d’aquesta ciutat i també senador del regne En mèrit al seu treball, obtingué diverses condecoracions com la de comanador de l’orde americà d’Isabel la Católica, la gran creu de l’orde del Mérito Militar i la de comanador de l’orde de Carles III Es casà amb Cristina Baró i Ximénez, filla del primer marquès de Santa Rita, indià com…
Les esquizofil·làcies
Un dels bolets de soca més freqüents al nostre territori és Schyzophyllum commune esquizofillàcies, que colonitza fusta morta de tota mena Les làmines que apareixen en la cara inferior, bifurcades, es diferencien de les dels agàrics pel fet que són feses i obertes longitudinalment, seguint l’aresta Observem també la superfície hirsuta del barret a baix August Rocabruna / SCM El principal representant d’aquesta família és Schyzophyllum commune , una espècie cosmopolita molt freqüent sobre arbres morts i fusta de tota mena, que forma barrets 1-4 cm membranosos, fixats lateralment…
Aleksandr Nikolajevič Ostrovskij

Aleksandr Nikolajevic Ostrovskij
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg rus.
Es formà sota la influència de Belinskij Les primeres obres són una crítica de la societat El 1853 es relacionà amb la “jove redacció”, i les seves idees eslavòfiles l’apartaren de la crítica social Ne v svoi sani ne sadis ‘No pugis en trineu aliè’ i Ne tak živi kak khočets’a ‘No visquis com et plagui’ Mantingué contactes amb Černičevskij, Dobroljubov i Nekrasov Groza ‘La tempesta’, Vojevoda ‘El cabdill’ i altres obres d’aquesta època són una crítica del despotisme i una protesta social Collaborà en la revista Sovremennik ‘El Contemporani’ i traduí Cervantes, Shakespeare, Goldoni…
Juri Aronovič
Música
Director d’orquestra israelià d’origen rus.
Format al conservatori de Leningrad, del 1964 al 1972, que emigrà a Israel, fou director de l’orquestra de la radiotelevisió de Moscou Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Colònia 1975-86 i de la Filharmònica d’Estocolm 1982-87, i dirigí també l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de Viena i la l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon de Tòquio En el camp de l’òpera, estigué al capdavant de les orquestres del Teatro alla Scala, el Covent Garden, la Lyric Opera de Chicago, l’Òpera Reial d’Estocolm i l’orquestra de l’Òpera…
Hug d’Anglesola
Història
Senyor de Miralcamp (Hug II d’Anglesola).
Succeí el seu pare Bernat II vers el 1379 Fou majordom i conseller de Pere III des del 1381 gran privat de Joan I i Violant de Bar Fou un dels processats pel nou rei Martí 1396, però, reivindicat ben aviat, fou conseller de la reina Maria i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix Governador de Mallorca 1398, hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell Mort sense descendència masculina, heretà Miralcamp la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre-Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí De la seva…
Francesc de Paula Miró-Sans i Casacuberta
Esport general
Dirigent esportiu.
Elegit president del Futbol Club Barcelona en les primeres eleccions per sufragi universal del club 22 de desembre de 1953, el seu mandat estigué marcat per la construcció del Camp Nou, iniciada el 1954 i inaugurat el 1957, fet que comportà dificultats econòmiques a les finances del club L’any 1958 fou reelegit en el càrrec, però la seva situació desfavorable al capdavant de la institució el feren dimitir el 1961 Durant els vuit anys de presidència, reforçà el primer equip de futbol, amb valors del planter i els fitxatges de Luis Suárez, Eulogio Martínez, Evaristo, Villaverde,…
,
Emilio Lamo de Espinosa
Sociologia
Sociòleg castellà.
Doctorat en dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia, on amplià estudis en 1972-75, fou director general d’universitats al Ministeri d’Educació i Ciència 1982-85 Professor visitant a la Universitat de San Diego Califòrnia el 1979, és catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1982 i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Influït per l’Escola de Frankfurt, ha aprofundit en l’estudi de la història del pensament social, la teoria sociològica, la sociologia del coneixement…
António R. Damásio
Medicina
Científic portuguès.
Estudià medicina a la seva ciutat, on es doctorà l’any 1974 i on cursà l’especialitat de neurologia Posteriorment marxà als EUA on actualment és professor i director del Departament de Neurologia de l’Hospital de la Universitat de Iowa i Professor de l’Institut Salk de La Jolla Califòrnia El seu camp de recerca és la neurobiologia de la ment, i treballa especialment en les bases neuronals de la presa de decisions, les emocions, el llenguatge i la memòria, i també en la millora del coneixement de diverses malalties neurològiques, com la malaltia de Parkinson o d’Alzheimer Ha…
Les Metamorfosis
Novel·la que Apuleu degué escriure en la seva maduresa (després del 161).
Sembla l’adaptació, amb troballes originals, d’una altra narració de la qual hi ha una versió grega Luci o l’Ase És la història de les aventures de Luci transformat en ase perquè volgué conèixer el món de la màgia de fet, glossa la punició de l’ànima constreta a endurar un seguit de proves abans d’abraçar el culte d’Isis Però aquest pla místic, o meravellós, gairebé es fon en el realisme, de tint eròtic o picaresc, que domina una gran part de l’obra Hi sobresurt el famós conte d' Amor i Psique IV 28-VI 24 Per al lector d’avui, la novella és, abans de tot, un model de l’antiga…