Resultats de la cerca
Es mostren 166207 resultats
consell
Història
Sessió d’un consell, especialment municipal.
En alguns consells municipals anteriors als decrets de Nova Planta, com el de Tortosa, era anomenada capítol El consell és ordinari quan hom el celebra segons una determinada periodicitat i hi tracta un ordre del dia prèviament establert, i és extraordinari quan el celebra per raons d’urgència o d’interès especial i el circumscriu als assumptes que l’han motivat Sovint els consells ordinaris reben una denominació relacionada amb el dia o època que tenen lloc o bé amb el motiu principal de la sessió, com són, a Andorra, als consells de comú, el Consell dels Innocents presa de…
Weimar
Ciutat
Ciutat del land de Turíngia, Alemanya.
Situada a la riba esquerra de l’Ilm afluent del Saale, és un centre turístic i industrial aparells elèctrics, maquinària de precisió, indústries químiques, etc Residència d’Otó II 975, el castell fou seu d’un primitiu comtat La ciutat fou fundada el 1254 pel comte d’Orlamünde i passà al domini dels Wettin 1372 Després de la divisió territorial de Turíngia 1547, esdevingué la capital del ducat de Saxònia-Weimar 1556 i, posteriorment, del ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach 1741-1918 Centre cultural i intellectual d’Alemanya s XVIII-XIX, hi visqueren i hi ensenyaren JGvon Herder, Goethe,…
Boscà
Música
Família d’orgueners catalans d’origen valencià.
Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta 1728 i Santa…
Alejandro Palomas
literatura castellana
Escriptor en llengua castellana.
Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en poesia pel New College de San Francisco, compagina la literatura amb el periodisme i les traduccions d’autors com ara Katherine Mansfield, Willa Cather, Oscar Wilde, Jack London, Gertrude Stein, Jeanette Winterson o Françoise Sagan La seva obra, de caràcter introspectiu, explora la intimitat i les dificultats de comunicació dels personatges Comprèn les novelles A pesar de todo 2002, El tiempo del corazón 2002, El secreto de los Hoffman 2008, El alma del mundo 2011, El tiempo que nos une 2011, Agua cerrada…
Societat Filharmònica de Barcelona
Música
Societat concertística i pedagògica catalana.
Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb…
Carles Sanz López

Carles Sanz López
CN MANRESA
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format en el Club Natació Manresa, començà a destacar la temporada 1994-95 al Club Natació Barcelona i després jugà al Club Natació Terrassa 1995-96 i 2002-03, el Club Natació Catalunya 1996-2001 i 2003-04, novament el CN Barcelona 2001-02, el CN Martiánez de Tenerife 2004-05, el Real Canoe NC de Madrid 2005-09 i, finalment, el CN Manresa 2009, entrenador de l’equip femení Guanyà tres Lligues 1995, 1998, 2002, tres Copes del Rei 1995, 1997, 2002 i una LEN Trophy 1995 En el període 1995-2002 fou 162 vegades internacional amb la selecció d’Espanya tot participant en dues Copes del…
Radiotelevisión Española
Comunicació
Grup de comunicació de ràdio i televisió espanyol de titularitat pública.
Provinent de l’antiga Dirección General de Radiodifusión 1954, fou creat el 1973 amb el nom oficial d’Ente Público Radiotelevisión Española, i aquest mateix any en passaren a dependre Radio Nacional de España i Televisión Española , que el 1956 havia iniciat les primeres emissions i el 1963 havia posat en funcionament un segon canal El 1976 començà les emissions de Ràdio 4 Des del 1980 el consell d’administració es format per dotze membres del Congrés i del Senat espanyols El 1988 hom posà fi al monopoli estatal de les emissores de televisió RTVE forma part de l’accionariat de…
Lax’n’Busto

Lax’n’Busto
© Joan Mateu / Lax’n’Busto
Música
Grup de rock format el 1986 al Vendrell i integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Cristian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Piñol (bateria).
El 2001 s’incorporà Eduard Font als teclats, i el 2006 Salva Racero substituí Pemi Fortuny El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt o què , seguit per Lax’n’Busto 1991, Inurted 1992, Qui ets tu 1993, La caixa que puja i baixa 1995, l’acústic Lax’n’Busto a l’Auditori 1996, Sí 1998, Llença’t 2000, premi SGAE al millor disc en català i cinc premis Enderrock, Morfina 2003, Amb tu en directe 2004, que rebé tres premis Enderrock, Relax 2007 i Objectiu la lluna 2008 És un dels grups de més èxit del rock català L’any 2011 el grup publicà el disc Simfònic ,…
màquina virtual
Electrònica i informàtica
Programari que emula un ordinador i permet executar programes com si fos un computador real.
El terme inclou màquines virtuals que no tenen cap equivalència directa amb el maquinari real utilitzat Una característica essencial de les màquines virtuals és que els processos que s’executen estan limitats pels recursos i les abstraccions que proporcionen Les màquines virtuals es poden classificar en dues categories La primera, que comprèn les anomenades màquines virtuals de sistema o de maquinari, permet a la màquina física subjacent multiplexar entre diverses màquines virtuals, cadascuna executant el seu propi sistema operatiu Aquesta opció permet, per exemple, la…
cariofil·làcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufrutescents de tiges nuoses, pròpies principalment dels països de clima temperat.
Presenten fulles, moltes vegades estipulades, oposades i generalment enteres i sovint estretes les flors són actinomorfes, generalment pentàmeres, amb el periant diferenciat en calze i corolla o bé simple i sepaloide, de vegades proveït fins i tot d’un involucre d’hipsofilles per sota del calze les inflorescències solen ésser cimoses Algunes cariofillàcies, com els clavells, són conreades com a ornamentals Cariofillàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Agrostemma githago niella, clavell d’ase, clavell de blat Arenaria sp arenària Cerastium sp pelovella Cerastium…