Resultats de la cerca

S'inicià com a fotoperiodista a la premsa de la seva ciutat natal, i aviat es convertí en un dels fotògrafs més destacats de la Transició  pels seus reportatges de la lluita antifranquista al carrer En particular, la foto presa al febrer del 1976 en la qual diversos policies apallissaven un grup d'activistes al passeig de Sant Joan de Barcelona entre els quals es trobaven Lluís Maria Xirinacs i Ferran Garcia Faria en la primera gran manifestació pacífica convocada per l'Assemblea de Catalunya causà un gran impacte internacional No publicada per cap diari de l'Estat espanyol, però…

Estudià filologia romànica a les universitats de Saragossa i Barcelona, on es llicencià 1962 i doctorà 1973 Després d’exercir la docència en instituts de Barcelona, el 1970 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou catedràtic i impartí literatura castellana del Siglo de Oro  i crítica textual fins el 2014, any de la seva jubilació Professor visitant a les universitats de Harvard 1986 i la Sorbona 1991, fou membre corresponent de la Real Academia Española 1982 i numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1984 Formà part del consell assessor de nombroses…

Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de…

La idea de la reunió fou llançada el febrer del 1870 pel setmanari internacionalista madrileny “La Solidaridad” i recollida per “La Federación” de Barcelona el lloc fou fixat per un plebiscit efectuat entre la majoria de les societats obreres existents 149 societats i 15 216 obrers Hi assistiren 89 delegats amb dret a vot, dels quals 74 eren catalans 50 de Barcelona Des d’un principi el congrés es presentà com a adherit a l’AIT Les principals qüestions debatudes i aprovades foren acció sindical, de resistència al capital defensa del cooperativisme però no com a principal camí de l’emancipació…

Ingressà a l’Academia General Militar el 1944, i després de completar la seva formació ascendí en l’escalafó L’any 1976 obtingué el grau de tinent coronel Tres mesos després del 23 de febrer de 1981, fou nomenat cap dels serveis secrets espanyols, el CESID Centro Superior de Información de la Defensa des del 2002,  Centro Nacional de Inteligencia , CNI, càrrec que ocupà fins l’any 1995 El seu mandat estigué marcat per diversos casos relacionats amb l’espionatge, ETA i el conflicte basc Fou també imputat o cridat com a testimoni en diversos casos relatius als Grupos Antiterroristas de…

Professor de literatura a la Universidad Nacional Autónoma de México, i diverses universitats dels EUA, el Canadà i la Gran Bretanya entre les quals les de Maryland i Essex Especialista en literatura mexicana del s XIX i en l’obra de Jorge Luis Borges, collaborà a la premsa, taduí TS Eliot, S Beckett i altres autors El 1986 fou nomenat acadèmic del Colegio Nacional de México La seva obra literària compren les novelles i narracions La sangre de Medusa y otros cuentos marginales 1959, El viento distante 1963, Morirás lejos 1967, El principio del placer 1972 premi Xavier Villaurrutia 1973, Las…

Situació Restes del pont d’estructura medieval d’Orrit els muntants a banda i banda del riu ECSA - J Bolòs Els vestigis del pont antic d’Orrit són situats a banda i banda del curs de la Noguera Ribagorçana, un centenar de metres més amunt del pont actual Mapa 32-11251 Situació 31TCG133808 Història Aquest antic i estratègic pont, un dels més importants de la Noguera Ribagorçana, va ser destruït durant la guerra de Successió Moner escriu que per tal de reconstruir-lo, el governador Fèlix d’Areny obligava tots els transeünts a contribuir a l’obra, bé amb treball, bé amb metàllic 1737 Entre…

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…

Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de…

Filla dels intèrprets Salvador Soler i Marí i Empar Leal, a catorze anys debutà en el teatre actuant en una obra d'Alfonso Paso Formà part de la companyia de María Guerrero, dins la qual consolidà la seva carrera com a actriu teatral, que compaginà amb el cinema, en el qual debutà el 1952 Puebla de las mujeres , d’Antonio del Amo, any que assolí una gran projecció amb la seva actuació a Usted puede ser un asesino , de Josep Maria Forqué A les ordres de Luis Buñuel a El discreto encanto de la burguesía 1971, fou una actriu habitual en pellícules dels realitzadors espanyols més innovadors dels…