Resultats de la cerca

Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela  Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris…

Resultat de la fusió de diversos pobles al llarg de la història tracis, illiris, protobúlgars i eslaus, del segle IX a l’XI l’actual Bulgària fou territori bizantí i del 1393 al 1878 formà part de l’imperi Otomà Aquesta superposició de cultures al llarg del temps marcà el caràcter de la música búlgara, si bé hi ha un predomini clar de l’element eslau Música culta Bulgària fou cristianitzada al segle IX i, per facilitar la comprensió de la nova doctrina, sant Ciril i sant Metodi traduïren molts llibres eclesiàstics del grec al búlgar Més tard, el cant bizantí s’adaptà a les característiques…

Música culta Els primers missioners espanyols, franciscans i dominicans, arribaren a terres de l’actual Veneçuela al segle XVI L’any 1521 es fundà la ciutat de Nueva Córdoba, i el 1567, Caracas, la capital El 1591 està documentada l’existència, a la catedral de Caracas, d’un organista anomenat Melchor Quintela Al principi del segle XVII hi havia religiosos que ensenyaven música als indígenes Aquest fou el cas del caputxí Diego de los Ríos, que, a més de dedicar-se a la docència, escriví motets i villancicos perquè fossin interpretats pels nadius Gonzalo Cordero és el primer nom que apareix…

L’origen es remunta al 1882, quan soldats britànics construïren, entre les poblacions suïsses de Davos i Klosters, una pista que, a diferència de les canadenques i americanes, incorporà les primeres corbes Prop d’allí, a Saint-Moritz, els descensos en trineu havien estat molt populars entre els turistes anglesos durant la segona meitat del segle XIX El 1884 s’hi construí la Cresta Run, primera pista de gel natural del seu tipus, que acollí la prova de trineus Grand National El 1887, any que també es fundà el Sankt Moritz Tobogganing Club, un participant es llançà per primera vegada de cap, i…

Les motocicletes, preparades especialment per a la pràctica d’aquest esport, són molt lleugeres, sense seient i amb les rodes mig desinflades Inicialment, eren motos de quatre temps, fins que arribaren els models de dos temps Les zones del recorregut són non-stop i es caracteritzen per estar plenes de roques, troncs, bassals, rius, arrels, etc Tot i que no es cronometra, hi ha un límit de temps generós per a completar cada zona Els pilots surten d’un en un, per torns, i tenen tan sols una oportunitat de superar els obstacles Generalment, les proves consten de tres voltes Tots els pilots duen…

S’organitza territorialment en dotze delegacions arreu de Catalunya i comprèn diversos òrgans tècnics, que són el Comitè Català de Campaments, el Comitè Català d’Escalada Esportiva, el Comitè Català d’Esquí de Muntanya, el Comitè Català de Marxes, el Comitè Català de Rallis d'Alta Muntanya, el Comitè Català de Refugis, el Comitè Català de Senders, el Comité Català de Curses de Muntanya, el Comité de Descens de Barrancs i el Comité Català de Natura També està capacitada per a la formació específica a través de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM, per a l’organització dels Campionats de…

Situació Les ruïnes d’aquesta fortalesa es drecen damunt una roca escarpada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes d’aquest castell se situen al poble abandonat de Pinyana, que és emplaçat damunt una roca escarpada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, aigües avall de la resclosa de Santa Anna, la qual domina el congost de Pinyana Mapa 32-13 327 Situació 31TBG992395 Per a accedir-hi, cal agafar la carretera que puja a la presa de Santa Anna, i uns 300 m abans cal desviar-se a la dreta cap al campament de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre En arribar…

Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans de midó del blat El midó i el gluten són els dos components principals de la farina El…

El terme hepatitis vírica es refereix a la inflamació aguda del fetge, imputable als virus A, B, C, D i E, entre els més freqüents Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle XX només s’havien identificat els virus de l’hepatitis A i B, i hom es referia a les hepatitis no coincidents amb aquest tipus com a hepatitis no A   no B Segons estimacions de l’OMS, a la segona dècada del segle XXI prop de 500 milions de persones arreu del món presentaven infecció crònica pel virus de l’hepatitis C o B, causants, al seu torn, del 57% de casos de cirrosi i el 78% de casos de…

Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…