Resultats de la cerca
Es mostren 1926 resultats
Giuseppe Verdi
Giuseppe Verdi
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
De família modestíssima, destacà aviat per la seva aptitud musical i fou enviat a Milà, on es formà amb VLavigna Cap de la banda municipal de Bussetto 1836-39, pogué estrenar l’òpera Oberto, conte di San Bonifacio 1839 amb èxit a la Scala de Milà, però fracassà amb l’òpera còmica Un giorno di regno 1840 fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d’una malaltia, la muller i dos fills Reféu, però, el seu prestigi amb Nabucco 1842, en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a allusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada el públic italià veié en el…
Frederic Rahola i Trèmols

Frederic Rahola i Trèmols
© Fototeca.cat
Economia
Historiografia catalana
Política
Economista i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón, i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes…
, ,
Pere Mata i Fontanet
Pere Mata i Fontanet
© Fototeca.cat
Literatura
Medicina
Periodisme
Metge, escriptor i publicista.
Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la…
,
Eduard Marquina i Angulo
Eduard Marquina i Angulo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cinematografia
Teatre
Escriptor i guionista cinematogràfic.
Vida i obra Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina i Angulo Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a Pèl & Ploma i Joventut Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o…
, , ,
Joan Estelrich i Artigues

Joan Estelrich
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca 1912 i collaborà també amb Joan March El 1914 s’installà a Palma, on collaborà en La Aurora i La Vanguardia Balear El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca , òrgan del Centre Regionalista de Mallorca en el qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i castellanitzada Poc després, establert a Barcelona, estudià filosofia i lletres i collaborà en La Veu de Catalunya S’afilià a les Joventuts…
, ,
Alfredo Matas Salinas
Cinematografia
Productor, distribuïdor i exhibidor.
Vida Procedent d’una família vinculada a la indústria tèxtil, durant la guerra civil residí a Marsella, Suïssa i París, on tocava la trompeta en un grup de jazz De retorn a Barcelona, el 1944 inicià la seva vinculació al cinema com a exhibidor gestionant diverses sales El 1958 creà CINESA, l’empresa que explotà el sistema de projecció Cinerama a l’Estat espanyol Matas ocupà el càrrec de conseller delegat, amb Josep Fugarolas i Arquer com a president, i Jaume Castell i Lastortras com a sotspresident Tres anys després amplià la seva activitat a la producció, a través de Jet Films, que debutà…
El sardanisme: entre dansa nacional i “peculiaridad regional”
Colles sardanistes que participen en concursos 1946-1960 El 1939 va marcar també un trencament pel que fa a la pràctica sardanística Una activitat que podia semblar tan innocent com la ballada de sardanes s’havia d’enfrontar a la qualificació que en fessin els vencedors, que no va ser única sinó més aviat matisada Tenien molt clar que es tractava d’una dansa que podia ser tractada amb connotacions diverses bé com la dansa nacional de Catalunya, cosa que tindria com a conseqüència directa la prohibició total, bé com una activitat folklòrica tradicional que podia formar part d’un ampli folklore…
Txernozem
En rus, txernozem чернозём significa ‘terra negra’ Txernozem, doncs, és un terme popular que ha estat capturat pel llenguatge científic per a designar un dels sòls amb més importància econòmica del món i amb més pes en la història del coneixement edàfic En efecte, amb l’estudi dels txernozems, Vassili Dokutxàiev 1846-1903 aconseguí que l’agronomia passés de ser un ofici a convertir-se en la ciència precursora de l’edafologia moderna Però és que, a més, els territoris ocupats per txernozems cobreixen quasi el 5% de la superfície terrestre 6 milions de km 2 dues terceres parts de la humanitat…
La Mesta i la Dogana
Pedro Rodríguez de Campomanes, comte de Campomanes, avorria la Mesta I, tanmateix, aquest polític i economista illustrat, servidor de la corona espanyola, presidí l’òrgan suprem de govern d’aquesta institució ramadera des del 1779 fins al 1796 Les seves idees avançades topaven frontalment amb els principis d’una organització medieval incompatible amb les concepcions de la nova societat industrial que ja començava de configurar-se a Europa Per això, paradoxalment, posà la seva autoritat de president del Concejo de la Mesta al servei de l’afebliment d’aquesta organització, la definitiva…
Presidents i militars americans d’origen català. 1810-2000
Molts dels emigrants i dels descendents d’emigrants catalans, valencians, mallorquins i menorquins a l’Amèrica del segle XVIII esdevingueren, a poc a poc o ràpidament, "catalans d’Amèrica" Aquests catalans d’Amèrica participaren, de maneres molt diverses, en les revolucions liberals iniciades al final del segle XVIII o el començament del XIX, les quals comportaren la formació d’un bon nombre de noves repúbliques parlamentàries independents Repúbliques americanes i presidents catalans 1810-2000 La participació en aquests processos d’emancipació exigia una forta implicació en camps ben diversos…