Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
John Tyler

John Tyler
© Universidad de Alcalá
Història
Polític nord-americà, desè president dels EUA.
Republicà democràtic, exercí l’advocacia Fou diputat, governador de Virgínia 1825-27 i senador demòcrata Passà al partit whig conservador i esdevingué vicepresident, i succeí el president William Harrison el 1841 S’oposà a la creació d’un banc nacional i a l’augment del proteccionisme, la qual cosa l’enfrontà amb el seu partit i desféu el seu govern Estengué el territori federal fins al Pacífic 1842 i signà l’annexió de Texas 1845 Tornà al partitdemòcrata, i presidí la convenció de Washington 1861, que volia evitar la guerra civil però, fallida aquesta, votà a favor de la…
Ahmadou Ahidjo
Política
Polític camerunès, fill d’un cap fulbe.
Ocupà diversos càrrecs i l’assemblea territorial del Camerun francès i de la Unió Francesa, fins que el 1958 fou nomenat primer ministre del territori i president del partit profrancès Union Camerounaise El 1960, en proclamar-se la independència, ocupà la presidència del govern i de l’estat l’any següent es formà la República Federal del Camerun unió amb la zona britànica, de la qual fou proclamat president i reelegit des d’aleshores cada cinc anys Cap del partit únic Union Nationale Camerounaise, governà autoritàriament i afavorí les inversions occidentals fins el 1982, que…
Les grans religions
Aquest mapa mostra les àrees d’influència de les religions amb més difusió mundial Presenta també, en un cert sentit, un recorregut històric i cultural, perquè s’hi reflecteix de quina manera els diferents estats del món han quedat emparentats mitjançant la religió Les cinc grans religions que es poden veure en el mapa tenen el seu origen fora de l’àrea que actualment anomenem món occidental Més encara, totes cinc tenen els seus orígens en el continent asiàtic Les tres religions abrahàmiques judaisme, cristianisme i islam van originar-se en la regió que anomenem Pròxim Orient l’hinduisme i el…
Tirol del Sud
Divisió administrativa
Vessant meridional de la regió fisiogràfica del Tirol que correspon a la província italiana de Bozen.
El nom oficial italià és Alto Adige i en la divisió administrativa italiana forma part de la regió del Trentino- Alto Adige S’identificà amb l’alta conca del riu Adige Etsch, i comprèn també una petita part del Pustertal Emmarquen la regió alts massissos —Adamello, 3664 m Ortler, 3 899 m Weisskugel, 3736 m— a l’W i el N, i el vessant occidental de les Dolomites a l’E L’explotació dels boscs, l’agricultura vinya a les valls i la ramaderia ha cedit el lloc a la indústria i al turisme com a recursos econòmics principals Hi ha producció d’energia elèctrica La capital és Bozen, i altres centres…
Oaxaca
Mercat típic de la ciutat d’Oaxaca de Juárez, capital de l’estat d’Oaxaca, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del S de Mèxic, acarat a la costa del Pacífic, que s’estén en part per la zona de l’istme de Tehuantepec.
La capital és Oaxaca de Juárez Conflueixen en el relleu de l’estat les carenes de Sierra Madre Oriental i Sierra Madre Occidental, convergents en el grup de Zempoaltepec 3 395 m Parallela a la costa del Pacífic, la Sierra Madre del Sur penetra des de Guerrero El clima és tropical, amb diferenciacions regionals de 1 000 a 3 000 mm de pluviositat i poca oscillació tèrmica a la regió costanera i menys de 1 000 mm i una oscillació tèrmica més àmplia a les àrees interiors Té una densitat mitjana de població de 33,6 h/km 2 est 1992, inferior a la mitjana del país, i la majoria de la població és…
Tous
Paisatge de la Ribera Alta, amb Tous en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El sector septentrional és accidentat pels vessants meridionals de la serra d’El Caballón 765 m alt, al límit amb la Foia de Bunyol mentre que el meridional és a la confluència del Xúquer que travessa el terme de NW a SE amb el riu d’Escalona Aquest sector, on el Xúquer passa molt engorjat, ha estat aprofitat per a la construcció del pantà de Tous, el qual ha comportat que el poble de Tous fos enderrocat només en resta l’església, que conservà fins al principi del s XX un retaule de Bartolomé Bermejo, actualment a la National Gallery de Londres i la població traslladada en 1971-72 a un nou…
el Carladès

Els vescomtes de Carladès
©
Geografia històrica
Regió de l’Alvèrnia, França, centrada en la vila i l’antic castell de Carlat; era anomenada Carlatensis Tractus a l’època romana.
Vers el 1048 constituïa el vescomtat de Carladès o de Carlat , regit per Gilbert, casat amb Nobília, possiblement filla d’Odó, vescomte de Lodeva El matrimoni de llur filla Adela amb Berenguer II, vescomte de Millau i de Gavaldà, uní el Carladès i Lodeva a aquests territoris El vescomtat de Carladès fou repartit entre els dos fills d’aquest matrimoni Gilbert i Ricard La part del primer fou heretada per la seva filla Dolça de Provença i passà a ésser domini de la casa comtal barcelonina en casar-se aquesta amb Ramon Berenguer III…
Delfinat
Delfinat El cim de Barre des Écrins, als Alts Alps
© Fototeca.cat
Regió històrica del sud-est de l’Estat francès, parcialment inclosa dins Occitània, que s’estén del Roine als Alps, pels actuals departaments d’Isère, Drôme i Alts Alps.
Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble La regió és dividida en dos sectors al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals blat i blat de moro i de fruiters, i amplis sectors de bosc Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura La indústria és, especialment, tèxtil, paperera…
Culla
Culla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la zona muntanyosa meridional de la comarca, en contacte amb l’Alcalatén (amb el qual limita pel riu de Montlleó, profundament engorjat gairebé fins a la seva confluència amb la rambla Carbonera) i amb la Plana Alta (de la qual és separat per aquesta rambla).
Al nord el separen dels termes de Benassal i d’Albocàsser el riu Sec, la serra de Sant Cristòfol i la mateixa rambla Carbonera resten quasi inclosos dins el seu territori els termes de la Torre d’en Besora i de Vilar de Canes i el sector de Meanes del d’Atzeneta Les principals alineacions són les serres d’Espareguera 1 082 m alt i de Montardí, a l’est, que separen la vall de la rambla Carbonera de la resta del municipi, i la serra de Sant Cristòfol 1 111 m alt i la serra de Culla 1 121 m alt, al nord Més de dues terceres parts del territori són terreny forestal, en part de propietat comunal L…
Laci
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de Bracciano,…