Resultats de la cerca
Es mostren 2457 resultats
Els equinoderms fòssils
Consideracions generals Entre els equinoderms, els més ben representats en el registre fòssil són els crinozous i els equinoïdeus La forta modificació morfològica i estructural que separa els equinoïdeus irregulars dels regulars es concreta en el pas de simetria pentameral a simetria lateral, amb migració de l’anus fora del sistema apical, el desplaçament endavant del peristoma, l’especialització i la transformació dels ambulacres segons el tipus de vida, la desaparició gairebé generalitzada de l’aparell mandibular en els adults i l’aparició de fasolóles de diversos tipus, i també un canvi…
Un historiador àrab originari de Šarq al-Andalus
Tinter andalusí reutilitzat com a lipsanoteca, segles X-XI ESMB / JLV Abū Bakr al-Ṭurṭūšī, conegut igualment sota el nom d’Ibn Abī Randaqa, va néixer a Tortosa cap al 451 de l’Hègira 1059-60, i va morir, segons les fonts, bé durant el mes de ša ʿbān del 520 final d’agost, començament de setembre del 1126, bé al ğumada I de l’any 525 abril del 1131, a l’edat de 75 anys Va estudiar dret i lletres a la seva vila natal i després a Saragossa Va complir el pelegrinatge el 476 1083-84, i després es va dirigir a Bagdad, Bàssora, Damasc i Jerusalem A la tornada passà pel Caire, i s’…
Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és situada al centre del nucli antic de la vila de Vinçà, que era envoltat per un recinte fortificat medieval del qual queden algunes restes, amb dos dels portals Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 7” N - Long 2° 31’ 45” E Per a arribar a Vinçà cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior Història El castell de Vinçà —com ja s’ha referit en parlar de la vila— és esmentat documentalment l’any 939 L’església és mencionada per primera vegada en una escriptura de donació de l’any 1043, segons la qual…
Castell i vilatge d’Escarp o del Fortí (la Granja d’Escarp)
Art romànic
Situació Aspecte dels nombrosos i trossejats testimonis d’aquest castell i vilatge medievals, que es drecen sobre un petit turó a l’est de la població de la Granja d’Escarp ECSA-J Bolòs Les restes de la torre del castell d’Escarp i dels habitatges que hi havia a l’entorn són situades a l’est de la població de la Granja d’Escarp, al cim d’un turó Des d’aquest indret hi ha una molt bona panoràmica sobre la plana irrigada que s’estén a banda i banda del Segre i el Cinca Mapa 31-16 415 Situació 31TBF801885 Des de la Granja d’Escarp, hem d’agafar la carretera de Maials A la sortida del poble,…
La batalla d’Almansa
La batalla d’Almansa , VLigli, 1707 PB / GC El triomf de les sublevacions dels territoris de la Corona d’Aragó, al llarg dels anys 1705 i 1706, no fou acompanyat d’uns resultats equiparables a la Corona de Castella Ans al contrari, el fracàs de l’intent aliat per a consolidar l’ocupació de Madrid a l’estiu del 1706 feu que l’arxiduc Carles d’Àustria es vera obligat a retirar-se cap a València Per aquest motiu, l’exèrcit borbònic concentrà els seus efectius a la zona fronterera entre Castella i Múrcia, d’una banda, i el País Valencià de l’altra Al llarg de l’hivern del 1706 es produïren…
Coves fortificades de la Corba o de Ribes (Campelles)
Art romànic
Situació Detall d’una de les obertures que presenta una de les coves V Hurtado AI punt quilomètric 115,7 de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, al lloc anomenat Pont de la Corba, justament al punt més estret del Congost que forma l’entrada de la vall de Ribes i on coincideixen, l’un a tocar de l’altre, el riu Freser, la carretera i la via del tren, hi ha situades, a mitja paret de la roca i a una altura d’uns 25 m, diverses coves o balmes Hom ha pogut comprovar l’existència en dues d’elles, les més grans, situades a banda i banda del pas, de restes de paraments o de murs defensius…
August
Anvers d’un denari romà d’argent amb l’efígie d’August (~25 aC)
© Fototeca.cat
Història
Primer emperador romà (27 aC-14 dC).
Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i Octavi rebé les províncies de Sicília i d…
Unió de València
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles valencianes que sorgí el 1347, a imitació de la Unió d’Aragó.
Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…
Joan Pons i Marquès
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com Ofrena 1916-18, La Revista , Correu de les Lletres 1922-23, Sóller i…
, ,
hospitaler | hospitalera

Els hospitalers als Països Catalans
© Fototeca.cat
Història
Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (dit també per això santjoanista), fundat el 1048 pel provençal Gerard amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven els Llocs Sants.
Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…