Resultats de la cerca

Dins el seu territori hi ha l’antiga torre Saura , de defensa contra les incursions corsàries, prop de la qual fou construïda una notable residència d’estiu amb jardí, que donà nom al comtat de Torre Saura A la costa, vora la llacuna de Prat, hi ha la cala i els arenals de son Saura , de sorra fina

Muralles Un pany de mur on és perfectament visible l’aparell que correspon a l’antiga muralla F Baltà Les muralles de la població de Pals tanquen una superfície que té una longitud —de llevant a ponent— d’uns 170 m i una amplada —de nord a sud— d’uns 150 m Al llarg de la muralla, força ben conservada en gairebé tota la seva extensió, hi ha sis bestorres, que guarden una separació d’entre 40 i 120 m A l’extrem septentrional del recinte, a uns 15 m de la muralla, hi ha l’anomenada Torre de les Hores, torre mestra del castell de Pals Totes les bestorres eren molt…

Situació Restes de la torre i del recinte fortificat que la protegia ECSA - A Roura Castell situat damunt de Prats de Balaguer, al sud d’aquesta població Fou construït al cim del torrent de la Riberola, a l’entrada de la vall que acaba en el coll de Noufonts, que comunica amb el Ripollès Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 58” N - Long 2° 10’ 23” E Des de Fontpedrosa, a la carretera que va del Rosselló a la Cerdanya N-116, surt una carretera que porta fins a Prats de Balaguer, des d’on, per un corriol més dreturer o per una pista que passa pel costat de l’església, hi arribarem en pocs minuts…

Situació Aspecte de la torre, la part més sencera de les tres construccions que formaven el castell ECSA – A Villaró És situat a la dreta de la carretera que va de Noves de Segre a Taús, dalt d’un esperó rocós És una casa dita avui cal Masover Mapa 34–11253 Situació 31TGC607845 És d’accés extremament difícil Primerament cal pujar al poble de Malgrat, per una pista que porta a un camp d’alfals vora el poble Des d’allí, intentar prendre el camí que des de la part baixa del poble va cap a la torre, i que en força trams és del tot impracticable sense l’ajut d’una eina de…

Situació Vista aèria de l’emplaçament del castell i de l’antiga parròquia de Sant Climent, que dominen el poble actual de Perarrua i el riu Éssera ECSA - J Todó El castell de Perarrua és situat damunt l’actual poble, en un contrafort de la serra, veritable penya-segat excavat verticalment per les aigües fluvials, amb un pendent que supera els dos-cents metres Al seu costat hi ha l’antiga església parroquial de Sant Climent Mapa 31-11 250 Situació 31TBG813836 Dels carrers del poble de Perarrua, situat al costat de la carretera que va de Graus a Benasc, surt una pista que, fent ziga-zagues,…

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme  Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…

Es conserva la torre de defensa, amb una petita construcció adossada, i al seu costat la primitiva capella de Sant Miquel La torre és de planta circular amb un diàmetre extern a la base d’uns 5,5 m i uns 2,2 m a l’interior, i una alçària d’uns 10 m Fou lloc de guaita i defensa del territori en l’alta edat mitjana, però mai residència permanent, que es construí entre el final del segle X i l’inici del XI, amb lleugeres modificacions al segle XIII posteriorment restà en desús S’hi han dut a terme diverses excavacions arqueològiques i de restauració Les troballes arqueològiques han…

Enlairat sobre un turó 717 m, prop del nucli, és esmentat ja el 1012 Hom ha identificat aquesta torre amb l’antiga Guardia Galindonis i amb la guàrdia que nominà Ermodolfo Té una estructura semblant a la del veí castell de Mur Consta d’un recinte amb els angles arrodonits, en un extrem del qual s’alça una torre de planta triangular i uns 8 m d’alçada, que es caracteritza pel fet que té l’angle exterior arrodonit D’aquesta torre surt una paret d’uns 3 m d’alçada, amb uns 24 m de llargària D’una sola nau, aquesta és capçada per un absis semicircular ornamentat amb arcuacions i bandes llombardes…

Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A…

Aquest castell apareix documentat per primera vegada l’any 1037 en la concòrdia feta entre l’abat Guitard de Sant Cugat del Vallès i Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, en la qual s’esmenta la torre que fou de Tedbert, anomenada Bellvei Aquesta torre fou una fortalesa menor del terme de Castellet i originà un petit llinatge de cavallers a partir del segle XII cognomenat Bellvei El 1186 ja s’esmenta un Guillem de Bellvei que donà al monestir de Sant Cugat un honor en el terme de Calders Segons el fogatjament del 1358 el senyor de Bellvei posseïa trenta-dos…