Muralles
Un pany de mur on és perfectament visible l’aparell que correspon a l’antiga muralla.
F. Baltà
Les muralles de la població de Pals tanquen una superfície que té una longitud —de llevant a ponent— d’uns 170 m i una amplada —de nord a sud— d’uns 150 m.
Al llarg de la muralla, força ben conservada en gairebé tota la seva extensió, hi ha sis bestorres, que guarden una separació d’entre 40 i 120 m. A l’extrem septentrional del recinte, a uns 15 m de la muralla, hi ha l’anomenada Torre de les Hores, torre mestra del castell de Pals.
Totes les bestorres eren molt semblants i evidentment obertes cap a l’interior del clos. Una de les més ben conservades és l’anomenada d’en Ramonet, que és situada a l’angle nord-oest del recinte, a prop de l’església parroquial. Té una planta rectangular. A l’interior, fa 2,95 m de profunditat i 3,85 m d’ample. El gruix del mur és de 0,90 m i la seva alçada d’uns 8 m. És acabada amb una volta de mig punt, oberta lògicament al costat interior. A dins, al nivell inferior, hi ha tres espitlleres a cada una de les tres façanes que té. Els carreus d’aquesta construcció són més aviat grossos i ben escairats.
Uns 75 m més cap a llevant d’aquesta bestorre, seguint la muralla, hi ha la torre d’en Rom, que té la volta lleugerament apuntada; més cap a orient, a uns 40 m, encara hi ha la torre anomenada d’en Xinello, que és molt semblant a la d’en Ramonet. Aquestes tres torres del sector de tramuntana de la muralla són les més ben conservades.
Planta del recinte murat, segons Lluís Monreal i Martí de Riquer (Els castells medievals de Catalunya. L’Empordà, pàg. 75).
A l’angle nord-est, a uns 70 m de la bestorre precedent, hi ha la torre de l’Hospital, reconstruïda recentment en una bona part. Seguint més cap a migjorn, a uns 80 m, hi havia un portal i una mica més enllà una altra bestorre, que ha estat pràcticament destruïda. Uns 50 m més cap a ponent hi ha una altra torre i també un matacà, acabat a la part inferior amb un arc de mig punt. Seguint ja cap a tramuntana, fins a enllaçar amb la torre d’en Ramonet, hi ha un dels llenços més llargs de la muralla, amb una longitud de 120 m.
Al llarg de la muralla hi ha nombroses espitlleres, que generalment s’arrengleren seguint el desnivell del terreny. Els murs més alterats de la muralla són els de llevant i els de ponent; el sector més ben conservat és el mur septentrional. Els carreus d’aquest mur són escairats i força grossos, tot i que no són gaire allisats.
La construcció original de les muralles, segurament cal datar-la cap al segle XIII, bé que en èpoques posteriors sofrí moltes transformacions i reconstruccions.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 280-281.