Resultats de la cerca
Es mostren 4652 resultats
Santa Maria de Vilanova de la Barca
Art romànic
Situació Detall del mur sud de la capçalera, amb una finestra de doble esqueixada ECSA-X Goñi Les ruïnes d’aquesta antiga església parroquial són al nucli antic de Vilanova de la Barca, poble situat al nord-est de Lleida, al marge esquerre del riu Segre Mapa 32-14 359 Situació 31TCG108178 Per a anar a Vilanova de la Barca des de Lleida cal prendre la carretera C-1313 de Lleida a Balaguer CPO-XEC Història El poble de Vilanova de la Barca, dit també Vilanova de Castellpagès fins al segle XVIII, sembla que substituí el castell i nucli de Castello Pages La primera menció d’aquest indret és de l’…
Castell de Pelacalç (Ventalló)
Art romànic
Situació Pelacalç és un poblet format per un reduït agrupament de masies, la capella de l’Assumpta, que es troba a l'entrada del poble, i per l’antiga parròquia de Santa Maria de l'Om, situada al bell mig de la plana El castell de Pelacalç era emplaçat al mateix lloc on hi ha avui el petit veïnat, als edificis del qual resten uns minsos i poc vistents vestigis que hi pertanyen Mapa 296M781 Situació 31TEG060661 Per Pelacalç passa la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries Per aquesta carretera és equidistant dels llocs de Viladamat i de Montiró, a 1 km de l’un i de l’altre Història El…
música dels gitanos
Música
Els gitanos, que entre d’altres també reben el nom de roma, sinti o calé, arribaren a Europa al segle XV arran de diverses migracions que s’originaren al nord de l’Índia entre els segles V i X.
Al llarg del segle XX hi ha hagut també importants desplaçaments de gitanos cap a Amèrica i Austràlia Tot i que és molt difícil de precisar, actualment es calcula que la població gitana al món és constituïda per uns cinc milions d’individus Se’n distingeixen tres grups principals els kalderash , localitzats principalment als països balcànics i centreeuropeus els gitanos, a la Península Ibèrica, la França meridional i el nord d’Àfrica, i els manush , o sinti , la majoria a França i Alemanya Els gitanos no formen una ètnia ben delimitada i culturalment…
Jaume Huguet
La taula de Sant Jordi, dels Cabrera, de Jaume Huguet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Mort jove el seu pare, romangué sota la tutela del seu oncle Pere Huguet, pintor establert a Valls, on fou actiu fins el 1424 Establert aquest a Barcelona 1434 prop de l’obrador de Bernat Martorell, s’installà al seu taller Hom creu que Jaume fou iniciat en la pintura pel seu tutor a Valls, i que després, coincidint amb la crida que el bisbe català de Saragossa feu a lletrats i artistes, es traslladà a Aragó, on s’inicià l’etapa primerenca de la seva obra 1435-45 a la cort de l’arquebisbe de Mur, les obres que hi feu denoten la influència de Martorell, i permeteren la continuació a Aragó de l…
Antoni Elias i de Molins
Arxivística i biblioteconomia
Arqueologia
Erudit, bibliògraf i arqueòleg.
Vida i obra Era fill de l’advocat Josep Antoni Elias i d’Aloy , un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials, i germà de Ramon , metge, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí la direcció 1879 del…
, ,
Arquimedes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic grec.
Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en què fou…
Sant Andreu de la Torre Tavernera (Vallromanes)
Art romànic
Situació Petita capella d’una sola nau amb absis, restaurada el 1718 i novament als nostres dies, al costat de la casa senyorial dels Taverner M D Filgueira L’ermita de Sant Andreu de la Torre Tavernera, també coneguda per Sant Andreu de Castellvell, es troba situada al costat de la Torre Tavernera, masia fortificada emplaçada a la vorera esquerra de la riera de Vallromanes, sota el turó del castell de Sant Miquel Mapa L37-15393 Situació 31TDF407978 Per anar-hi cal agafar la carretera del Masnou a Granollers BP-5002 poc abans d’arribar al punt quilomètric 8,5 trobarem a mà esquerra la…
Santa Eulàlia de Tapioles (Vallgorguina)
Art romànic
Situació Absis romànic d’aquesta antiga parròquia, ara totalment en ruïnes V Angulo L’església de Santa Eulàlia de Tapioles és situada al veïnat d’aquest mateix nom, dins del terme de Vallgorguina, a la part est del Vallès Oriental, on confronta amb el Maresme Mapa L38-15394 Situació 31TDG571115 L’església de Tapioles és a 1,5 km en línia recta del poble de Vallgorguina Per accedir-hi s’ha de prendre la carretera que va de Sant Celoni a Arenys de Mar 1 km abans d’arribar a Vallgorguina s’ha d’agafar el camí en el qual s’indica la direcció del dolmen S’ha de seguir aquesta pista fins a arribar…
Santa Agnès de Malanyanes (La Roca del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial que conserva a la nau i a la façana elements tardoromànics V Angulo Santa Agnès de Malanyanes és la parròquia del poble del mateix nom, situat al nord-est del terme municipal de la Roca del Vallès Mapa L37-15393 Situació 31TDG463065 L’accés a aquesta parròquia es fa per la carretera que va de la Roca a Cardedeu a l’altura del nucli de Santa Agnès cal prendre el quart carrer a la dreta i al cap d’uns cent metres es veu l’edifici VAG Història El poble de Malanyanes ja es troba esmentat en l’acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca l’any 932 “Et ego…
Òscar Tusquets
La trobada de la modernitat i la història En el disseny industrial català és important l’aportació dels arquitectes Ja s’ha esmentat la dels membres del Grup R als moments inicials Posteriorment s’ha anat afirmant en aquest camp Òscar Tusquets, una personalitat i una obra que en alguns aspectes són difícils d’analitzar Juli Capella i Quim Larrea l’han descrit com a «caràcter difícil i polèmic», «totalment centrat en si mateix i preocupat per la transcendència, encara que no tant de la seva mateixa persona com de la seva obra» És indubtable la seva aposta pel que se’n podria dir modernitat,…