Resultats de la cerca

La primera música religiosa cristiana s’identifica amb l’anomenat cant gregorià Les primeres mostres de música profana són cançons de text llatí ss IX-X, i les d’art religiós no litúrgic són les laudes Toscana, s XIII L'ars nova italiana fou conreada a Pàdua, Florència i Bolonya en forma de madrigals, caccie o balades Al s XIV els cantors que portà el papa d’Avinyó introduïren a Itàlia la música franco-flamenca La música profana s’expressà amb els cants de carnaval, seguits per la frottola o barzelletta , el strambotto i la villanella En la lírica profana destacaren Marchetto…

A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…

El nom ve d' oratorio , lloc d’oració Encara que en temps anteriors existiren formes musicals afins a l’oratori, fou a mitjan segle XVI que iniciatives com la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri institucionalitzaren la lectura dramatitzada i cantada de textos sacres per a grups de seglars Sovint se cita la Rappresentazione di anima e di corpo 1600, d’E de’Cavalieri, com a primera mostra del gènere, en la qual destaca la utilització dels nous recursos dramàtics del moment, com el recitativo Ja des d’aleshores es manifesta la vinculació de l’oratori amb l’òpera, de la qual es…

Hom en troba les primeres manifestacions a Mesopotàmia cap al 3000 aC, a la Xina el 1500 aC, i en dates més imprecises però força posteriors, a la civilització maia Les astrologies primitives, segons la posició i l’aspecte dels astres, preveien el temps i els esdeveniments humans, i regulaven les activitats rituals A Mesopotàmia foren creades regles pràctiques zodíac, horòscop, etc bé que llur fixació fou tardana el primer horòscop babiloni conservat és del segle IV aC L’astrologia, que arribà a Grècia amb les expedicions d’Alexandre el Gran, fou ben acollida pels pitagòrics, i els platònics…

Probablement cal atribuir la seva denominació al drama satíric , peça menor que a la Grècia antiga calia presentar a concurs juntament amb la trilogia tràgica Hom en coneix els trets més característics l’home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia, i dóna a la figura humana un enfocament més seriós que la comèdia De tota manera, ni a Grècia ni a Roma el drama no aconseguí d’imposar-se a aquests gèneres La pràctica escènica més aproximada al drama posterior cal trobar-la, als primers segles de l’era cristiana, a la Xina i a l’…

Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà religió, matemàtiques i …

Biografia Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827 allí mateix professà el 7 de desembre de 1828 Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal Treballà als escolapis de Rieti 1836-44 com a director d’interns i professor de llatí de grec També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i…

Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…

“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat I segueix “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies” Lingüistes i etnòlegs D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963 La comissió Amèrica i…

A la Mediterrània Occidental, a Europa i al nord d’Àfrica, la lenta descomposició de les estructures polítiques de l’imperi Romà com també l’escàs dinamisme dels regnes bàrbars que el succeïren i la progressiva difusió de les creences i les formes de vida del cristianisme primitiu, van deixar el futur molt obert Aquesta és una clau que pot explicar els èxits politicomilitars i culturals de l’islam i la seva expansió a Occident Límits de la "Marca Hispànica" i dues capitals Aquisgrà i Bagdad 998 Els califats omeia i abbàssida Si el 711 els exèrcits berbers i àrabs penetraren a la Península…