Resultats de la cerca
Es mostren 7015 resultats
Cançó de Santa Fe
Literatura catalana
Poema anònim (~1060).
Consta de 593 versos octosillàbics, organitzats en quaranta-nou sèries monorimes d’extensió desigual Les característiques lingüístiques del text, a mig camí entre l’occità i el català, permeten suposar que fou escrit en una zona que caldria situar entre Tolosa, Conques i el sud català de Narbona, concretament de Sant Miquel de Cuixà Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues allusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà En tal…
,
presidència del Consell Europeu
Política
Càrrec que presideix el Consell Europeu.
Fou instituït el 1975, amb la regularització de les reunions dels caps d’estat i de govern dels estats membres de la Unió Europea en el Consell Europeu, que fins aleshores tenien un caràcter informal Fins el 2009, fou un càrrec rotatori i semestral, ocupat pel primer ministre o president de l’estat membre en què requeia la presidència Les seves atribucions es limitaven a preparar les reunions del Consell Europeu i a representar-lo davant del Parlament Europeu El Tractat de Reforma de la Unió Europea dotà la presidència del Consell Europeu d’un perfil més elevat el càrrec deixava de ser…
Ricard Permanyer i Volart
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica Començà força tard a escriure i a publicar Rebé la influència poètica de Josep M López-Picó i de Carles Riba El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit 1927, al qual seguí A mig aire canta l’alosa 1947 Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi Vingueren després El seguici del temps 1948, Poemes taciturns 1948, Ballet 1949, El somrís de Barcelona 1951, Més enllà dels sentits…
,
Claudi I
Història
Emperador romà (41-54 dC).
Fill de Drus i germà de Germànic , a la mort de Calígula no restava dins la família Júlia cap successor Els pretorians escolliren Claudi, membre de la família Clàudia i germà de Germànic , que sempre s’havia mantingut al marge de la política Home ja madur i dedicat de ple a la història, demostrà una plena capacitat en el govern Intentà tornar al programa d’August fugint de la monarquia absoluta i assegurant-se la confiança del senat i de l’exèrcit Restaurà la censura, no operant durant mig segle, i prengué, els primers anys de govern, mesures repressives contra les doctrines…
Libèria 2015
Estat
L'Organització Mundial de la Salut OMS va declarar el país lliure del virus de l'Ebola el 3 de setembre, en no haver detectat cap cas en els 42 dies anteriors, el doble de dies de la durada màxima de la incubació En més d'un any i mig, l'epidèmia de l'Ebola va causar la mort d'11300 persones, el 90% d'aquestes, en tres països de l'Àfrica Occidental Libèria, Sierra Leone i Guinea Aquesta epidèmia, a més, va aturar el creixement econòmic, que va passar del 8% del 2013 a l'1,8% del 2014 i el 3,8% del 2015 Molt activa, la presidenta, Ellen Johnson-Sirleaf, va viatjar a Brusselles,…
El que cal saber de la paràlisi facial
Patologia humana
La paràlisi facial és la pèrdua de la capacitat de moure voluntàriament els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures de l’encèfal que el controlen De vegades la paràlisi facial és central, és a dir, provocada per alguna afecció de les estructures encefàliques superiors En aquests casos sol acompanyar la paràlisi de mig cos En altres presentacions, la paràlisi és perifèrica, és a dir deguda a una lesió del nervi facial mateix És recomanable d’evitar l’exposició excessiva de la cara al fred, com es pot donar per exemple quan hom viatja amb…
Capella de Sant Simplici (Santa Eulàlia de Ronçana)
Art romànic
La capella de Sant Simplici és situada al costat de Can Maset, masia ubicada al SW del terme de Santa Eulàlia de Ronçana, al mig d’una moderna urbanització L’any 1232 Guillem de Centelles feu diversos llegats a Santa Eulàlia d’ Oronzana , i entre ells deixà al seu fill Bernat el mas de Sant Simplici Això fa pensar en l’existència d’una capella dedicada a aquest sant No hi ha cap altre document fins el 1389, que Nicolau Oromir, rector de Santa Eulàlia, llega als capellans de Sant Joan i Sant Simplici dotze diners per una missa a celebrar en cadascuna d’aquestes capelles No trobem…
Portades i claustre de Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Portada sud Portada principal oberta al mur de migdia de l’església, d’arcs de mig punt en degradació i arquivoltes motllurades ECSA - L Carabasa Al mur de migdia, sota un ampli porxo al qual s’accedeix mitjançant un llarg tram d’escales, s’obre la porta d’accés a l’església És emmarcada per diverses arquivoltes en gradació recolzades sobre un llarga línia d’impostes i tres columnes per banda amb capitells La decoració, esculpida en relleu de diversos tipus, es concentra en l’arc guardapols, la línia d’impostes i els capitells, tant els corresponents a les columnes adossades com…
Castell palau de la Bisbal d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista aèria del conjunt, molt refet J Todó-TAVISA El castell palau és situat al centre de la població de la Bisbal, a la riba dreta del Daró Davant la seva façana sud-est hi ha una esplanada, tancada a migjorn per fragments d’un recinte de les muralles del castell Mapa 334M781 Situació 31TEG032456 Si de Girona, després de travessar el riu Daró, cal girar a mà dreta i agafar la carretera de Calonge A mà esquerra, després de passar una plaça i un carreró ja veurem la façana posterior del castell palau JMB Història En els preceptes carolingis més antics, així en un de l’any 844, hom…
Santa Eulàlia de Fullà
Art romànic
Situació Vista del sector de migdia d’aquest important temple de planta basilical, amb tot el parament de la nau lateral ornat de bandes i arcuacions llombardes ECSA - A Roura Església parroquial situada en el Veïnat d’Avall, prop de la confluència del riu Rojà i de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 6” N - Long 2° 21’ 30” E Per a arribar-hi cal prendre la carretera D-6, la qual parteix de la N-116 a la sortida oest de Vilafranca de Conflent És a uns 3 km d’aquesta darrera població PP Història El nom de Fullà villare Fauliano , 840 Folianum , 873 Fulianum , 941 Folianum , 1009 Fulla…