Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
Joan Orpí i del Pou
Història
Militar i colonitzador.
Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos El 1604 anà a Barcelona Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit Vagà per Sevilla uns dos anys Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía Veneçuela Oriental, contra els…
Jaume Pahissa i Jo
Jaume Pahissa i Jo
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fill de Jaume Pahissa i Laporta Després d’haver fet estudis d’arquitectura i de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, estudià piano amb Francesc Laporta i composició amb Enric Morera Marxà a Brusselles, on amplià els seus estudis musicals 1910-11 Es donà aviat a conèixer com a músic compositor a Barcelona El seu catàleg comprèn obres simfòniques, com les obertures El combat 1900, En les costes mediterrànies 1904 i El rabadà 1917, els poemes simfònics De les profunditats a les altures i El camí 1909, dues simfonies 1900 i 1921, una Sinfonietta 1921 i tres obres orquestrals, en les…
Pere Pagès i Elias
Literatura
Política
Periodisme
Historiografia catalana
Escriptor, periodista i polític.
Conegut pel pseudònim de Víctor Alba Estudià dret a Barcelona, i, de molt jove, a setze anys, s’inicià en el periodisme polític Durant els anys de la Segona República i la guerra civil milità en el Bloc Obrer i Camperol i en el Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM La persecució d’aquest partit durant la guerra civil i l’assassinat del seu líder Andreu Nin el marcaren per a tota la vida Collaborà a Última Hora i La Batalla Prengué part en la guerra civil, durant la qual conegué Eric Blair George Orwell Empresonat durant la postguerra 1939-45, fugí a França Inicià una fructífera relació…
, ,
Macedònia 2016
Estat
La convocatòria de fins a tres eleccions generals anticipades en menys d’un any va marcar tota l’actualitat política del país i va posar fi a més de dos anys de crisi política oberta arran de l’escàndol, descobert el 2015, de les escoltes telefòniques illegals a ciutadans macedonis, incloent-hi polítics, jutges i periodistes, que implicava directament el llavors primer ministre Nikola Gruevski Al mes de desembre, finalment es van celebrar eleccions anticipades, després de les eleccions fallides del mes d’abril i juny, en què el boicot de la Unió Socialdemòcrata de Macedònia SDSM va impedir-ne…
Iraq 2014
Estat
Les milícies de l’Estat Islàmic de l’Iraq i de Llevant EIIS van dur a terme una gran ofensiva al llarg de l’any, que els va portar a controlar àmplies zones del país Al gener, l’EIIS va prendre el control de sectors de les ciutats de Ramadi i Al-Falluja, al nord-oest de Bagdad, on va declarar l’“Estat Islàmic” Els combats van forçar a fugir més de 20000 famílies a les regions veïnes Parallelament, una onada d’atemptats no reivindicats van provocar la mort de més de 50 persones, especialment a Bagdad, la capital Al juny, les milícies de l’EIIS ja controlaven la província de Nínive, al nord la…
La plaça del Diamant
Literatura catalana
Novel·la de Mercè Rodoreda publicada a Barcelona el 1962.
Escrita en forma de monòleg, evoca la joventut d’una dona de la menestralia d’un barri de Barcelona, la Natàlia o Colometa, des d’abans de la República fins a una postguerra indeterminada Es tracta d’una existència corrent de dona casada amb fills, que la guerra converteix en dramàtica, primer, i en marginada, posteriorment Natàlia rememora la seva joventut que inicia quan, a la Festa Major de Gràcia, coneix Quimet, que li imposa el sobrenom de Colometa , amb el qual a partir de llavors tothom la coneix òrfena de mare, evoca el difícil prometatge amb Quimet, noi autoritari que la tiranitza,…
,
Terra baixa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, el més representat i traduït de la dramatúrgia catalana.
L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor, Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…
,
festes de Sant Joan
Folklore
Festes celebrades a Ciutadella (Menorca) amb una especial força i solemnitat, organitzades per la junta de caixers, antics obrers de l’església rural de Sant Joan de Missa
.
Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers on hom, prèviament, ha escampat arena mentre es va formant hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers i es dirigeix as Born El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los el pas La…
el Roser

Parròquia del Roser a Barcelona
© C.I.C.-Moià
Advocació mariana.
El culte i devoció al Roser fins a la fi del s XVI és limitat als convents dominicans i a llur àmbit d’acció Al llarg dels s XIV i XV hi ha indicis d’aquesta devoció en les mencions de saltiris nom popular del rosari i paternòsters rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres L’avançada devocional del Roser i de l’erecció de les confraries i l’existència d’un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la batalla de Lepant la festa del 7 d’octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu Això…
La pàtria
Literatura catalana
Oda de Bonaventura Carles Aribau escrita al final del 1832 per acord dels empleats de Gaspar de Remisa per felicitar llur patró, al costat de poemes d’altres empleats en altres llengües, el dia 6 de gener de l’any següent.
Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes lectures errònies…
,