Resultats de la cerca

Des dels seus inicis seguí una política de progressiva absorció dels fons d’altres cases editorials de l’Estat El 1914 canvià el nom pel d’Unión Musical Española Mantingué la seva activitat editorial fins el 1992, any en què fou comprada per Music Sales Group i adoptà el nom d’Unión Musical Ediciones Madrid Tenia sucursal a València i Barcelona L’arxiu d’Unión Musical Española, amb unes 21 000 partitures, és una de les colleccions més importants de música impresa dels segles XIX i XX a l’Estat espanyol Abraça els gèneres més diversos obres líriques, transcripcions per a banda, sextet o…

La primera temporada s’inaugurà el 16 de gener de 1985 al Palau de la Música Catalana Des de llavors, Ibercamera s’ha convertit en una de les ofertes de música clàssica més prestigioses, no solament de Catalunya sinó també d’Europa Pels seus concerts hi han passat les formacions orquestrals més prestigioses, directors de fama internacional i solistes d’alt nivell El seu repertori ofereix música simfònica, de cambra i coral, i inclou des de la música barroca fins a la contemporània Entre els músics i les formacions més notables que han actuat en els concerts organitzats per…

Fundat el 1968, inicialment era integrat per Jaume Francesch primer violí, Miguel Perales segon violí, Josep Casesús viola i Pere Busquets violoncel El 1985 s’hi incorporaren Mercè Serrat segon violí i Aureli Vila viola, en substitució de Perales i Casesús Tots els seus components formaven part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i ocupaven posicions destacades en la vida musical de la ciutat El Quartet Sonor feu gires per tot l’Estat espanyol i esdevingué una de les formacions de cambra més prestigioses del moment Interpretà obres del repertori internacional i estrenà…

Fou creada a partir de la Societat d’Amics de la Música, fundada el 1812 per fer arribar la música a totes les classes socials La primitiva seu 1831 fou substituïda pel magnífic edifici actual, inaugurat el 1870, obra historicista de Th Hansen, de línies clàssiques, amb una gran sala de planta rectangular, luxosa decoració de tons daurats i sostre pintat, i una acústica excepcional Té una capacitat per a 1 744 espectadors asseguts i 300 drets La Sala Brahms, dedicada al lied i a la música de cambra, fou remodelada el 1993 600 places El 1996 s’hi afegí la petita sala Gottfried von Einem Hi han…

La interpretació històrica que fan de la música del Barroc és la seva principal característica Inicialment es tractava d’un conjunt de cambra dedicat a la interpretació de música barroca, tant sacra com profana El grup aviat assolí un gran prestigi al seu país, i el 1979 feu el seu debut internacional en el marc del Holland Festival, a Londres El 1983, en commemoració del X aniversari, la formació es transformà en una orquestra, i des de llavors ha realitzat gires per Europa, Amèrica, Austràlia i, fins i tot, el 1985, la Xina, amb motiu de l’any Bach Ha rebut el Premi Buxtehude…

Durant els primers anys de la seva joventut es guanyà la vida com a pianista en una banda de música de ball Posteriorment, estudià composició al Conservatori de Cincinnati 1949-50 i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1950 En 1951-83 ensenyà composició, teoria i acústica a la Universitat d’Illinois, a Urbana Compaginà aquesta tasca amb la continuació dels seus estudis al Mills College 1951-52, on fou alumne de D Milhaud composició, a la Universitat d’Illinois 1953-55 i al Columbia-Princeton Electronic Music Center 1959-60 amb O Luening i V Ussachevsky També estudià amb H Partch 1950-51…

Estudià a Lausana i a Ginebra i inicià la seva carrera com a director assistent als teatres de Biel i Soleure Del 1963 al 1989 dirigí als teatres d’òpera de Zúric, Sankt-Gallen i Basilea Fou director artístic de l’Orquestra de Cambra de Lausana en 1973-85 i director convidat de l’Ensemble Orchestral de París en 1986-92 Dirigí en repetides ocasions a Alemanya, Àustria, França i Itàlia, i als Festivals d’Ais de Provença, Atenes i Stresa Del 1985 al 1997 actuà arreu d’Europa, els Estats Units i Àsia Corea del Sud i Japó al capdavant de l’Orquestra de la Suisse Romande, formació amb…

Estudià composició i direcció al Conservatori de Sant Petersburg amb A Glazunov i N Cerepnin, respectivament El 1917 fou nomenat director de l’orquestra del Teatre de Música i Drama de Petrograd i, més tard 1923-31, de l’Òpera de l’Estat i el Teatre del Ballet, que posteriorment esdevingué el cèlebre Kirov i avui duu el nom de Marinskij Ocupà el podi de les orquestres Filharmònica de Leningrad 1930-34, Simfònica de l’Estat Rus 1936-41 i Simfònica de la Ràdio de l’URSS 1953-63, amb les quals estrenà obres d’autors soviètics Com a docent exercí una important tasca als conservatoris de Leningrad…

S’inicià en la música al Conservatori d’Amsterdam, on estudià violoncel i composició Mentre era violoncellista en l’Orquestra Municipal d’Utrecht, la seva Suite núm 3 guanyà el Premi de l’Orquestra del Concertgebouw, i fou l’obra amb la qual debutà com a director el 1932 al capdavant d’aquesta formació Més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Municipal d’Utrecht 1933 i adjunt de C Schuricht 1937 El 1949 assumí la titularitat de l’Orquestra Residència de la Haia, càrrec en el qual es mantingué fins l’any 1973 Admirat per la seva sensibilitat en la interpretació de música…

Estudià a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1941-43 i a la Schola Cantorum de Basilea 1943-49 El 1945 fundà el Cor de Cambra d’Estocolm , que a partir del 1988 prengué el seu nom, i el 1953 fou nomenat professor de direcció coral del conservatori de la capital sueca Dirigí diversos cors a Suècia i a la resta d’Europa Ocasionalment, compaginà la seva tasca amb la direcció orquestral i operística, com en el cas de la pellícula La flauta màgica , dirigida per Ingmar Bergman 1974 Estrenà obres del segle XX, especialment de G Ligeti, i participà com a docent en cursos de…