Resultats de la cerca

Fou un dels músics mexicans més notables en el conreu de la música de cambra, juntament amb E Elorduy i J Beristain Inicià la formació musical amb el seu germà Luis i més tard rebé lliçons d’H Pineda Quan només tenia sis anys tocava el violí i compongué la seva primera obra El 1873 es traslladà a la capital per perfeccionar els estudis de piano amb A Valle Aviat destacà també com a director i compositor És autor d’obres ballables -se li atribueix la popularització de la danza criolla - i d’algunes obres líriques, com Un día de asueto i Keofar , aquesta darrera amb influències italianes El…

Estudià al Conservatorio Nacional de Música i Declamació de la ciutat de Guatemala El 1955 anà a París per estudiar piano amb Blanche B de Geraldi i L Geraldi Bascourret, composició amb T Aubin i direcció d’orquestra amb Jean Fournet a l’Escola Normal Superior de Música El 1965 rebé una beca per a estudiar durant dos anys a l’Instituto Di Tella de Buenos Aires amb A Ginastera, I Xenakis i F von Reishenbach, entre d’altres El 1972 fou director artístic de l’Orquesta Sinfónica Nacional Destaquen de la seva obra la Sinfonía Coreográfica 1965, el poema simfònic David y Betsabé 1954-…

Després d’estudiar a Bohèmia, completà la seva formació a Viena, on adquirí fama com a acompanyant del famós virtuós del contrabaix D Dragonetti La seva carrera com a pedagog s’inicià en una institució per a l’educació de cecs, que deixà en ser nomenat organista de la cort l’any 1825 Aviat aconseguí la reputació de millor professor de teoria de Viena, i entre els qui en volien rebre lliçons hi hagué F Schubert El 1851 esdevingué professor de contrapunt i baix xifrat al Conservatori de Viena, on tingué nombrosos alumnes, entre els quals H Vieuxtemps, G Nottebohm o S Thalberg,…

Estudià a Viena amb H Graedener 1914-16 i després amb A Schönberg i G Adler 1920-24 Obtingué el doctorat amb una tesi sobre F Mendelssohn 1925 Ensenyà teoria i composició al Conservatori de Lwów 1924-41 Fou redactor en cap de les revistes "Orkiestra" i "Echo", i exercí de crític musical a l'"Express Wieczorny", de Lwów Morí durant la Segona Guerra Mundial en circumstàncies poc clares a mans dels nazis La seva importància rau en el fet que fou el primer compositor polonès que seguí l’ensenyament de Schönberg i el dodecatonisme en la seva obra, aplicant-lo al material folklòric,…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Granados amb D Mas i Serracant i Frank Marshall El 1924 s’inicià com a concertista de piano, amb concerts per diverses ciutats de la Península Ibèrica, tocant en solitari o en grups de cambra Amb els pianistes F Longàs i J Caminals fundà l’Acadèmia Albèniz Fou catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu i dirigí, entre altres orquestres, la Filharmònica de Barcelona i la del Gran Teatre del Liceu Entre les seves obres destaca l’òpera Nausica , l’òpera de cambra Eridón y Amina , les obres per a orquestra Obertura…

Formada al Conservatori de Música del Liceu, estudià piano amb F Molinari i E Cervera Deixebla de C Taltabull en les disciplines d’harmonia, contrapunt i composició, estudià amb Guido Agosti a l’Acadèmia Chigiana de Siena, on també rebé classes de composició de Frazzi Durant tota la vida compaginà la composició, l’ensenyament i els concerts, especialment entre el 1947 i el 1953 Fou professora de piano i guitarra a l’Escola de Música de Manresa, i més tard es traslladà a l’Escola de Música de Mataró Compongué bàsicament obra per a piano, amb influències provinents de l’univers…

Segons algunes fonts, estudià al Conservatori del Liceu, d’on fou professor de solfeig i de piano La major part de la documentació conservada li atribueix la fundació de l’Orfeó Barcelonès, que no s’ha de confondre amb l’Orfeón Barcelonés creat el 1853 pels germans Tolosa Serra s’ocupà de la direcció de la primera entitat coral fins el 1910, i durant la seva tasca el cor assolí un bon nivell, feu bastants concerts i arribà a ésser guardonat en el concurs d’orfeons de Saragossa el 1904 Escriví estudis per a piano i, amb altres professors, redactà un mètode de solfeig i teoria en sis volums que…

Nebot de F Bertoni, del qual també fou alumne, treballà com a mestre de clavicèmbal a Venècia El 1772 es tornà cec i li fou atorgat el càrrec d’organista a l’església de Santa Giustina a Pàdua, que mantingué fins al seu trasllat a Brescia, el 1880 En aquesta ciutat no tingué un ofici fix i determinat, i dugué a terme activitats ben diverses Esporàdicament continuà l’activitat d’organista i impartí classes d’orgue, i entre els seus alumnes tingué A Calegari Turrini és autor d’un gran nombre de sonates per a clavicèmbal, les quals s’allunyen dels models freqüents a la seva època i…

Probable alumne de P Tartini a Pàdua, del 1736 al 1744 apareix com a violinista en la festa de la Santa Croce a Lucca El 1760 era a Viena, i entre el 1762 i el 1765 a Stuttgart com a primer violí de l’orquestra dirigida per N Jommelli, on conegué Leopold Mozart El 1766 tornà a Liorna i collaborà amb F Manfredi, GMG Cambini i L Boccherini en el Quartetto Toscano El 1770 era director de les músiques de la cort ducal de Florència, càrrec que mantingué durant més de vint anys, fins a la seva mort Gairebé tota la producció musical de Nardini és violinística i es caracteritza pels…

Estudià música amb ChV Stanford i H Parry al Royal College of Music Treballà com a director assistent de L Mancinelli al Covent Garden 1891-96 i entre el 1904 i el 1907 fou director convidat de l’Orquestra Simfònica de Londres Posteriorment dirigí d’una manera regular diverses de les orquestres més importants tant del Regne Unit -New Symphony Orchestra 1909-14, Scottish Orchestra 1916-20, Orquestra Simfònica de Birmingham 1907-18- com d’altres països Fou amic d Elgar, el qual li dedicà l’estudi simfònic Falstaff , i també del violinista austríac F Kreisler Les seves obres…