Resultats de la cerca

La idea original de Soria y Mata realitzada en part a la Ciudad Lineal de Madrid es referia a la línia del tramvia com a eix de 40 m d’ample, acompanyada d’una renglera doble de cases amb jardí sobre parcelles de 400 m 2 , només edificades en el 20%, com en una ciutat jardí En conjunt, proposava una xarxa de ciutats lineals que enllaçaria totes les ciutats europees La idea de la ciutat lineal, continuada per González del Castillo i Benoît-Lévy, fructificà amb noves realitzacions a l’URSS en els traçats de Volgograd i Magnitogorsk, Novosibirsk, sempre sobre una línia triple de comunicació riu…

Treballà en geometria de molt jove i ideà el 1730 un termòmetre d’alcohol graduat segons una escala ideada per ell, que anava de 0° a 80° Estudià els metalls i els aliatges de ferro hom el considera l’iniciador de la metallografia El 1740 donà a conèixer l’anomenada porcellana de Réaumur També és important la seva obra en el camp de les ciències naturals estudià els insectes, els crustacis, els peixos, etc, com també la digestió, la incubació artificial, el suc gàstric dels ocells, etc Fou contrari a la teoria de la generació espontània Cal destacar, entre altres obres, L’Art de convertir…

Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française” Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis 1934 A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme a la novella Les sept couleurs , 1939, evoca un congrés de Nuremberg escriví la crònica Le siège de L’Alcazar , 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la collaboració amb Alemanya durant la…

Es féu conèixer com a literat a l’època de l’afer Dreyfus amb les seves collaboracions a la Revue Blanche La seva obra és dominada per les polèmiques contra Charles Maurras i contra Henri Bergson, l’irracionalisme dels quals criticà Le bergsonisme , 1912 Acusà també els intellectuals del seu temps de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, denúncia que elaborà en la seva obra principal, La trahison des clercs 1927 Altres obres importants són Belphégor 1918, La fin de l’Éternel 1928, Esquisse d’une histoire des Français dans leur volonté d’être une…

En el camp de la poesia començà per La gaia gioventù 1938, on es palesava ja l’ànsia religiosa que anà aprofundint posteriorment Il meraviglioso giardino 1941, Poesia di dolore in morte di Caterina 1943 i Il veliero sommerso 1949, obres que, junt amb d’altres d’inèdites, formen l’antologia L’angelo attento 1968 En canvi, les Elegie di Croton 1959, dedicades a la ciutat nord-americana de Croton-on-Hudson, on visqué alguns anys, constitueixen una anàlisi irònica però afectuosa dels costums Com a narrador cal destacar Giornate di Stefano 1930, refet el 1969 amb el títol de La memoria di Stefano…

Professor 1949 del Collège de France, director 1946 de la revista Annales, Sociétés, Économies, Civilisations , membre 1983 de l’Académie Française i doctor honoris causa per nombroses universitats d’Europa i Amèrica, és una de les primeres figures de la historiografia francesa del s XX Entre les seves obres cal subratllar, sobretot, La Méditerranée et le monde méditerranéen à l’époque de Philippe II dos volums, 1949 i 1973, títol ja clàssic i model d’una història estructural basada en la dialèctica espaitemps Civilisation materielle et capitalisme XV-XVIII siècles tres volums, 1967, 1977 i…

Fill del pintor Jules Lefebvre 1805-1882, estudià dret abans de dedicar-se a la música Al Conservatori de París estudià amb A Thomas i el 1870 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le jugement de Dieu Tornà a París el 1873 després de viatjar per Grècia i l’Orient El 1884 i el 1891 guanyà el Premi Chartier per a composicions instrumentals de cambra Com a compositor cultivà els gèneres més diversos, des de la cançó fins a la música instrumental, l’òpera Djelma , 1894 i l’oratori Judith , 1877 El 1893 succeí a BB Godard com a professor de música de cambra al Conservatori de…

Estudià dret i lletres a la Universitat de París i música amb G Fauré al conservatori d’aquesta ciutat Abans de dedicar-se exclusivament a la crítica, compongué diverses operetes i algunes cançons Molt present en la crítica francesa de la primera meitat del segle XX, publicà en diferents revistes i diaris, com "L’Illustration", "L’Éclair", "Excelsior", "Le Temps" i també la "Revue Musicale", de la qual fou, a més, redactor en cap Publicà, així mateix, una sèrie de llibres sobre els músics francesos més rellevants de la seva època, com G Fauré, C Debussy i M Ravel, i també estudis…

Començà la seva activitat musical a Itàlia com a compositor d’obres teatrals, i després seguí el seu germà Venanzio a Munic, on Matteo presentà les òperes Il cam cinese i Le finte gemelle , totes dues el 1772 Posteriorment anà a Venècia, on estrenà les opéras-comiques Li due amanti in inganno 1775 i L’opera nuova 1781 Quatre anys més tard presentà dos oratoris, en un moment en el qual sembla -segons la documentació conservada- que ocupava el càrrec de mestre de capella a l’Hospital dels Incurables Poc temps després es traslladà a Dublín, on acabà la seva carrera exercint com a…

Es guanyà el càrrec de superintendent de música del comte d’Artois, gràcies a la composició del llibret i de la música de l' opéra-comique La Sorcière par hasarde 1768 Desenvolupà diverses activitats musicals crític al "Journal de musique", "Mercure de France" i moltes altres publicacions periòdiques editor del Calendrier musical universal traductor d’òperes italianes i del tractat Musico prattico de Francesco Azopardi, i llibretista d’òperes d’A Salieri, G Paisiello, A Sacchini i altres Escriví, sol o en collaboració amb altres músics, diversos llibres i tractats musicals, entre els quals…