Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Elisabeth Söderström
Música
Soprano sueca, de nom real Anna Elisabeth Söderstöm-Olow.
Estudià a la Reial Acadèmia de Música i Òpera de la seva ciutat natal, i el 1947 debutà amb Bastià i Bastiana Mozart al Palau de Drottningholm Aviat fou contractada com a membre de la companyia de la Reial Òpera Sueca i, gràcies a la versatilitat de la seva veu, inicià una brillant carrera internacional Interpretà sobretot C Monteverdi, WA Mozart, PI Čajkovskij, R Strauss, C Debussy, L Janáček i B Britten i estrenà òperes d’autors contemporanis, com HW Henze o D Argento El 1957 debutà al Festival de Glyndebourne, i dos anys més tard ho féu al Metropolitan de Nova York, a més del…
,
Stieg Larsson
Literatura sueca
Nom amb el qual és conegut l’escriptor i periodista suec Karl Stig-Erland Larsson.
Membre de la Lliga Comunista dels Treballadors i militant trotsquista, fou president de la Unió Sueca de Ciència Ficció 1978-79 El 1981 s’incorporà a l’agència de notícies Tidningarnas Telegrambyrå Parallelament al periodisme fou activista pels drets de les minories i contra la ultradreta i el racisme, cosa que el portà a crear la Fundació Expo 1995 Mort sobtadament a causa d’un infart, escriví tres novelles policíaques publicades pòstumament que foren èxits internacionals Män som hatar kvinnor ‘Els homes que no estimaven les dones’ 2005, Flickan som lekte med elden ‘La noia que somiava un…
Josep Fuses i Comalada
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià a l’ETSAB el 1977 i completà la seva formació a l’Acadèmia d’Espanya a Roma 1980 i a l’Architectural Association de Londres 1984-85 Juntament amb Joan Maria Viader i Martí Bescanó 1953 han realitzat diverses obres que reflecteixen la cura en el disseny del detall Han treballat sobretot a la comarca gironina, tant en enclavaments cèntrics de la capital —l’edifici d’habitatges Les Beates 1983-85, la seu central i la biblioteca de la Universitat de Girona, a l’antic edifici de les Àligues 1986-92, la reforma del mercat municipal 1991-93, o la reforma i transformació de l’antic…
Eduard Bru i Bistuer
Arquitectura
Arquitecte.
Llicenciat a l’ETSAB, n'és professor des del 1977 i director des del 1998 Inicià la seva pràctica professional amb Josep Lluís Mateo, amb qui construí l’Institut de Formació Professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet 1985-89 Posteriorment realitzà projectes com el Centre de Menors de Palau de Plegamans 1984-86, diverses intervencions al Zoo de Còrdova 1991-93, la Casa Cabaní a Castellar de n'Hug 1992-94 o l’Escola de Doctorat de la UAB a Bellaterra 1996-99, caracteritzada per una voluntat d’adequació contextual que eviti tant el pintoresquisme com la fragmentarietat La…
Miquel Mas i Ferrà

Miquel Mas i Ferrà
©
Literatura
Escriptor i periodista.
Collabora a la premsa diària Última Hora i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb Massa temps amb els ulls tancats 1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau 1990, L’ocell del paradís 1992 i la trilogia formada per Camí de palau 1996, premi Andròmina 1995, La rosa d’hivern 1999 i Riberes de plata 2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999 El 2008 publicà El cel dins la memòria premi…
,
art sassànida
art sassànida Detall dels relleus rupestres de la cova de Tak-e Bostan
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia sassànida.
S'inicià amb Ardashīr I 226-242 Hom maldà per retrobar l’antiga monumentalitat dels aquemènides fou també un moment creador quant a les noves tècniques introduïdes en la construcció d’arcs i voltes Pertanyen a aquesta època la cúpula del palau d’Ardashīr a Fīrūzābād, així com els palaus de Dāmghān, Baz-e i Kuh-e Khwadje Posteriors, bé que d’estil idèntic, són els palaus de Djerre, Kāzerūn, Yazdikhwadt, Sarvestān, Kal-e Dukhatar i Qaṣr-e Shīrīn Quant a l’escultura, hi ha també un intent d’autoafirmació sobresurten els baixos relleus de Naqsh-e-Radjab i Naqsh-e-Rostam Just en…
Universitat de Vic
Institució privada d’ensenyament superior creada a Vic el 1997.
Malgrat que és un centre privat, els seus estudis s’inclouen dins l’oferta universitària pública i dins el sistema de preinscripció públic És gestionada per una fundació formada per l’ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona i la Fundació Universitària Balmes de caràcter privat La universitat integra els centres superiors públics situats a Vic però dependents d’altres universitats catalanes que des del 1977 s’havien agrupat sota el nom d’Estudis Universitaris de Vic El curs 1999-2000 la universitat s’estructurà en cinc àrees docents Arts i Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques,…
Museu Barbier-Müeller d’Art Precolombí
Museu
Museu de la ciutat de Barcelona, existent del 1997 al 2012, especialitzat en art precolombí.
Inaugurat al maig de 1997, tingué la seu al palau Nadal del carrer de Montcada Fou creat com a resultat d’un conveni de collaboració entre el consistori i el colleccionista suís Jean Paul Barbier Mostrava una destacada collecció d’escultures, ceràmiques, teixits i objectes rituals de les civilitzacions americanes anteriors a la conquesta hispànica L’any 2006 remodelà la seva exposició estable amb el títol “Arts rituals del nou continent Amèrica precolombina” i oferia una destacada selecció de les colleccions cedides pel Museu Barbier-Müeller de Ginebra Suïssa a l’ajuntament de…
Editorial Seix i Barral

Emblema de l’Editorial Seix i Barral
© Fototeca.cat
Editorial
Editorial fundada a Barcelona (1911) per Victorià Seix i Lluís i Carles Barral.
Partí de dues empreses gràfiques de cadascun dels socis que transformaren alhora amb un alt nivell tècnic En morir els fundadors, en foren nous gerents Eduard Barral i Joan Seix i Miralta La unió d’editorial i impremta permeté de fer edicions d’una gran qualitat i àdhuc de formar-hi una escola de dibuixants Publicaren llibres escolars i pedagògics i en foren directors de publicacions Pau Vila, Artur Martorell i Palau i Vera, entre d’altres El 1942 prengué el nom actual, s’especialitzà en llibres d’art i s’hi incorporaren com a gerents Víctor Seix, net de Victorià —que muntà…
Comunitat del Pacífic
Economia
Organisme internacional fundat a Canberra el 1947 (en vigència des del 1948) per Austràlia, els Països Baixos, Nova Zelanda, França, la Gran Bretanya i els EUA amb la finalitat de coordinar l’assistència econòmica entre els estats que posseeixen territoris al sud del Pacífic.
Té la seu a Nouméa Nova Caledònia Fins el 1998 rebé el nom de Comissió del Sud del Pacífic El 1962 se’n sortiren els Països Baixos, quan deixaren d’administrar la colònia de Nova Guinea Des de la seva creació han entrat a formar-ne part els nous estats independents del sud del Pacífic, i ha passat a ésser integrat tant per estats sobirans com per dependències o territoris associats L’any 2000, a banda dels cinc estats fundadors en formaven part la Samoa Nord-americana, les illes Cook, les Fiji, la Polinèsia Francesa, Guam, Kiribati, les illes Marshall, els Estats Federats de Micronèsia,…