Resultats de la cerca
Es mostren 24790 resultats
parxís

Tauler i fitxes del parxís
(CC0)
Jocs
Joc d’origen indi (Pachisi) que hom juga amb un tauler amb quatre sortides (o bé sis), en el qual dos, tres o quatre jugadors (o més) proven de col·locar primer que els altres a la meta central les quatre fitxes pròpies, fent-les avançar cadascú d’acord amb el nombre de punts trets en llançar el dau a cada tirada.
Incidències variables del joc són la manera de sortir cada fitxa, el nombre d’espais que guanya un jugador en entrar una fitxa a la meta o en matar la d’un altre per coincidència de la seva fitxa en l’espai on era aquesta, etc Sovint hom hi juga per parelles
tapissot
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 80 cm, de fulles capreolades, les inferiors simples i les superiors amb el raquis amplament alat i amb un o dos parells de folíols ovats; de flors d’un groc pàl·lid, grosses, solitàries o aparellades, i de llegums allargats i comprimits, amb dues ales dorsals.
Creix en llocs secs, a la regió mediterrània
reacció sigmatròpica
Química
Denominació genèrica, introduïda per R.B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a designar les reaccions concertades, que ocorren en absència de catalitzador, i impliquen la migració d’un enllaç de tipus sigma (σ) al llarg d’un estat de transició cíclic en el qual un àtom o grup és unit simultàniament als dos extrems d’un sistema electrònic pi (π).
Atesa llur natura concertada, les reaccions sigmatròpiques són altament estereospecífiques Són exemples característics de processos sigmatròpics les transposicions de Claisen i de Cope
Peña Ibérica
Política
Entitat política i esportiva de caire ultradretà i anticatalanista creada a Barcelona a la fi del 1923 entre els socis i els partidaris del C. E. Espanyol; dirigida per Francesc Palau i Rabassó, José María Poblador i alguns més, promogué successivament dos setmanaris, Lucha Deportiva (1926) i La Verdad Deportiva (1928), i protagonitzà freqüents enfrontaments amb els seguidors del F. C. Barcelona.
Durant la República, molts dels seus membres es decantaren cap a grups de tipus feixista i paramilitar, com la Unión Social Hispánica
gallet

Gallet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també xaramella o sonador, format per una fulla d’arbre (o làmina d’escorça tendra) que se subjecta entre els dos dits polzes (en posició vertical), o bé entre dues branquetes de cep lligades pels extrems (en posició horitzontal), lleugerament rebaixades per la part interior per tal de permetre la vibració de la fulla en ser bufada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon idiofònic interruptiu El seu so recorda el dels galls quan són petits i comencen a cantar, d’on li ve el nom Es conserva tan sols com a joguina, de construcció i ús infantil o juvenil
Crònica del Regnat de Ferran I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Martí I i la Crònica del Regnat de Joan I, és copiada en dos manuscrits de la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó; i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Ferran I fou redactada en català poc després del 1418 L’obra narra breument els fets més importants del regnat de Ferran d’Antequera, des de la mort de Martí I 1410 fins a la de Ferran I a Igualada 1416 el compromís de Casp la legitimitat…
Sant Andreu de Pedrinyà (la Pera)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure la capçalera, el mur de l’absis de la qual ha estat decorat amb grups d’arcuacions cegues, separats per lesenes F Baltà El poble de Pedrinyà forma un agrupament de masies molt reduït disposades sense ordre en una vall arrecerada dels contraforts de les Gavarres, a la capçalera de la riera de la Pera L’església de Sant Andreu de Pedrinyà es troba en aquest indret, a l’extrem nord del poblat i a ponent del Mas Casadevall Mapa 296M781 Situació 31TDG973511 Per arribar-hi cal agafar la carretera C-255 de Girona a…
La moneda comtal de Besalú
Art romànic
Origen de la moneda de Besalú Els amonedaments comtals de Besalú testificats per l’evidència numismàtica i per uns pocs documents de data avançada tenen uns orígens ben obscurs No podem disposar de cap precedent carolingi ni de cap document o indici que ens aclareixi en virtut de quins arguments o bases legals els comtes de Besalú es consideraren possessors del dret de moneda Es possible que els comtes s’atribuïssin senzillament aquest dret i iniciessin emissions monetàries seguint el comportament que veien als comtats veïns de Girona, Vic o Barcelona…
1359-1518: La gènesi de la Generalitat de Catalunya: de la Cort de Cervera a Ferran II
Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…
La cèl·lula
La cèllula eucariota forma i estructura Una ceba és constituïda d’esquames carnoses i concèntriques anomenades bràctees, que contenen aigua i substàncies de reserva en abundància Si observem atentament entremig de les bràctees, trobarem una pell fina i transparent, que es pot treure fàcilment És com un tel, humit, aparentment homogeni quan s’observa a ull nu Però si observem aquesta pell fina al microscopi veurem que és formada per polígons allargats, els uns enganxats als altres com les rajoles del terra són les cèllules Si hi tirem una gota de colorant per exemple una solució iodurada…