Resultats de la cerca
Es mostren 20224 resultats
Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús

Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà de Francesc Bartrina Participà activament en la Revolució de Setembre i, entre altres entitats, fou membre del Centre de Lectura, secretari del Casino Reusense i fundador del Club Republicano Federal de Reus, i, mentre vivia encara en aquesta ciutat, contactà amb les tertúlies barcelonines que constituïren La Jove Catalunya, de la qual formà part, i collaborà a La Humanitat El 1867 cità ja Comte si bé discrepant-ne, en un article sobre “La ciencia de los antiguos pueblos”, i, a Guerra a Dios , 1869, un dels seus escrits antireligiosos, amb el qual s’afegeix a…
,
Sant Sadurní d’Arenys d’Empordà (Garrigàs)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb la seva estructura romànica molt modificada F Tur El poble d’Arenys d’Empordà es troba a 2,5 km al sud-est de Garrigàs L’església, el castell, la rectoria i algunes masies formen un nucli al cim d’un tossal, a menys de 500 m de la riba esquerra del Fluvià Mapa 258M781 Situació 31TDG965688 Per arribar-hi pel cantó de tramuntana cal agafar, des de la N-II, la carretera que porta a Garrigàs i, des d’ací, la d’Arenys Des de migdia hom hi pot arribar des de la carretera d’Orriols a l’Escala, trencant a mà esquerra, a Canallera, cap a Vilaür, o bé…
Sant Cristòfol de Fonolleres (Parlavà)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Cristòfol de Fonolleres és al centre del nucli d’aquest poblet, agregat a Parlavà Mapa 296M781 Situació 31TEG044523 Per la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí, a 1,5 km després de passar el poble de Parlavà, es troba, a mà dreta, el camí senyalitzat que, amb 500 m de recorregut, porta fins a Fonolleres Història L’església de Sant Cristòfol probablement, en temps medieval, restà molt lligada als possessors del castell de Fonolleres, alguns pocs vestigis materials del qual han restat al veïnatge del temple Aquest castell apareix al segle XI…
Sant Salvador del mas Fumàs (Tremp)
Art romànic
Situació Sector sud-est d’aquest edifici, ara molt malmès, emparentat amb la tradició llombarda, bé que amb solucions arquitectòniques de tradició local ECSA - J A Adell L’abandonada església de Sant Salvador és al costat del conjunt, també abandonat, del mas de Fumàs, situat al caire d’un serrat, sense accés rodat, que domina la vall del barranc de Pont de Montanyana Mapa 32-11251 Situació 31TCG143719 Per a anar-hi cal agafar una pista de 7 km només apta per a vehicles tot terreny, que surt prop del km 3 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp, en direcció nord, i que arriba fins al…
Sant Fabian o San Sebastian d’Arres de Jos o de Baish (Arres)
Art romànic
Situació Detall del mur exterior de l’absis Hom pot constatar fàcilment el sobrealçament de què fou objecte l’edifici F Junyent-A Mazcuñan Aquest edifici es troba a l’extrem de llevant de l’únic carrer planer que té la població, la qual és als 225 m d’altitud, en un terreny menys accidentat que el nucli d’Arres de Sus Mapa 148M781 Situació 31TCH128365 L’accés a Arres de Jos o de Baish es fa a través de la carretera N-230 Poc després d’haver passat el trencall que va a Arròs, se’n troba un altre, situat a mà dreta, el qual s’enfila vers Vilamòs, on s’inicia la carretera que porta als nuclis d’…
Sant Cristòfol de Creixenturri (Camprodon)
Art romànic
El predi o mas de Creixenturri és citat l’any 904 a l’acta de consagració de la primitiva església del monestir de Sant Pere de Camprodon Entre els anys 908 i 935, hi ha documentats quatre instruments inclosos en el Llibre de Canalars de l’abat Isalguer de Sant Joan de les Abadesses, que fan referència a vendes o donacions d’alous situats “ in termino de Grexenturrio ” Segons F Monsalvatje, l’any 952, Sant Cristòfol de Creixenturri apareix com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en un precepte donat a favor d’aquest monestir pel rei franc, Lluís l’Ultramarí Tanmateix, en l’…
Santa Llúcia de Rajadell o del Mas Forn
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la nau, amb la capçalera al fons, la part romànica que s’ha conservat de la primitiva construcció F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça al costat del mas Forn, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell vers tramuntana Long 1°42’40” - Lat 41°43’50” Hom hi va per la carretera de Manresa a Calaf, de la qual, a l’indret del Molí de Boixeda, arrenca la de Rajadell En arribar a l’estació cal prosseguir com si es volgués pujar al poble, però abans de creuar un pont, caldrà deixar la carretera per tal de seguir un camí que, en poca estona, porta al mas Forn…
Santa Magdalena de Puig-roig (Navàs)
Art romànic
Situació Aspecte exterior que ofereix l’edifici, una sola nau, coberta amb volta molt apuntada, rematada a llevant per un absis semicircular, des del costat sudoriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça, enmig de llaurons i conradissos, prop del mas Puig-roig, situat no gens lluny de la carretera de Súria a Castelladral, a la banda meridional del terme Long 1°46’19” - Lat 41°53’10” Per arribar-hi cal dirigir-se a Súria, des d’on emprendrem la carretera que mena a Castelladral Poc després del quilòmetre 6, a mà dreta, hi ha un camí que porta al mas Puig-roig Abans d’arribar a aquest mas,…
Sant Jaume de Marganell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació L’església de Sant Jaume s’alça al bell mig d’un planell conreat estès en una vall que s’obre a la banda nord-occidental del terme, a la riba dreta de la riera de Marganell i a recer dels relleus montserratins, prop la barriada de Sant Cristòfol de Castellbell Long 1°48’22” — Lat 41°38’48” Vista de l’exterior de l’església des de tramuntana, situada en un planell a l’ombra del massís de Montserrat F Junyent-A Mazcuñan Vista del conjunt de l’església des del sud-est Una nau senzilla rematada per un absis semicircular vers llevant, sense obertures al mur de migjorn i exhibint els dos…
Mas de la Guàrdia (Calders)
Art romànic
Situació Aquest mas, avui convertit en restaurant, és el centre d’una urbanització anomenada el Serrat de la Guàrdia, la qual, juntament amb una altra de més recent denominada la Vista del Pirineu, s’estén a la banda septentrional del terme entre les dues carreteres que, venint de Manresa, incideixen a Calders per a arribar a Vic Long 1°58’32” — Lat 41°47’06” Hom hi arriba per qualsevulla de les dues carreteres esmentades, tot desviant-nos per qualsevol dels trencalls que es desvien cap a la urbanització, la qual cosa hom pot fer des del quilòmetre 41 venint d’Artés i des del quilòmetre 15 si…