Resultats de la cerca

En els textos medievals, la població apareix sempre com el més preuat dels béns La seva abundància era signe de prosperitat, i el seu creixement la prova inequívoca d’un govern ordenat i just Pere III el Cerimoniós, en el seu parlament a les corts catalanes reunides a Tarragona el 9 de març de 1370, utilitzà aquest argument revelador per tal de demostrar la saviesa i la prudència dels monarques que el precediren “Però senyal cert havem per què ells foren bons regidors, com llur patrimoni han poblat meravellosament cor nenguna ciutat ni vila que vui hajam nós, totes són així poblades que dins…

Cap d’un sant, detall de la rosassa dedicada a la coronació de la Mare de Déu de la façana occidental de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona El pintor i vitraller Antoni de Llonye es va encarregar del disseny i la realització entre els anys 1460-61 AIEC – RRoca Nous canvis afectaren les arts pictòriques catalanes del darrer terç del segle XV i els vitralls no s’hi mantingueren al marge A l’escassesa d’oferta local, s’uniren els gustos dels clients envers uns mestres estrangers que oferien una nova manera de fer, de la qual l’exquisida obra d’Antoni de Llonye i l’expressivitat de la…

Situació Capçalera de l’església després de la profunda restauració efectuada a la dècada dels anys setanta ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Feliu és situada fora del nucli antic del poble de Barruera, que és assentat al marge dret de la Noguera de Tor, poc després de rebre el torrent de Barruera Mapa 32-9 180 Situació 31TCH195083 L’església és situada al costat de la carretera principal de la vall de Boí, entre Cardet i Erill-la-vall JAA Història EI primer esment del lloc de Barruera és de l’any 1064, en què Artau I i la seva dona Llúcia, comtes del Pallars Sobirà, vengueren i…

Aquesta església, esmentada per primer cop en una butlla de l’any 1011, era una sufragània de Santa Maria de Costoja i a través d’aquesta depenia del monestir de Santa Maria d’Arles Aquesta subjecció a la parròquia de Costoja es comprova en l’acta de consagració de Santa Maria de Costoja de l’any 1142 Més endavant, al segle XVII, s’independitzà de l’església matriu L’any 1159 l’església de Sant Llorenç fou consagrada de nou per Artau, bisbe d’Elna, després d’haver estat reconstruïda per l’abat d’Arles, i el rector, els fidels i els prohoms de Costoja Durant la cerimònia, l’abat d’Arles va…

Aquest vell monestir ribagorçà es localitzava a l’extrem ponentí del comtat, entre els pobles de Seira i Barbaruens, a la riba esquerra del barranc de Barbaruens Al segle XI el ric arxiu d’aquest monestir anà a parar a Sant Victorià de Sobrarb, on molts dels pergamins van ésser manipulats, falsificats, o simplement perduts, cosa que dificulta escriure’n la història Taverna es troba a la zona de contacte amb la capçalera del Cinca, a la vall del Cinqueta, coneguda d’antic com a pagus Gestaniensis Tal com suggereix l’acta de dotació de Santa Maria d’Urgell, en un primer moment Sant Pere de…

L’església de Sant Pere de Sestui sols apareix en la documentació l’any 949, amb motiu de la seva consagració D’aquesta església, que es devia situar al pla de Corts, Ignasi M Puig i Ferreté sosté que és una reconstrucció de l’antiga església de Sant Pau d’Estanyol, basant-se en la butlla d’Alexandre III del 1164, a favor de Gerri, en la qual s’esmenta l’església de Sant Pau i Sant Pere in Cortis , referència al lloc de Montcortès Pel context d’aquest document sembla més aviat que Sant Pau i Sant Pere són dues esglésies diferents El que sí que sembla factible és que Sant Pere in Cortis sigui…

Situació i presentació El límit oriental del terme, que passa pel Puig Ventós, fa de partió entre Madremanya i els termes de Corçà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura aquest també confronta pel S, els dos darrers del Baix Empordà El límit meridional és a la vora esquerra del Rissec, afluent del Daró al SW el termenal passa per sota el puig del Suro Robat i per la Boca de les Bruixes, que separen el municipi del de Quart A ponent, el terme limita amb Sant Martí Vell pel Roquet d’en Nadal i pels contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels A septentrió, pel molí del…

Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb diverses herències…

La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…