Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
bullion
Economia
Història
Or o argent sense monetitzar, conservat en lingots.
Al començament del s XX es plantejà a la Gran Bretanya una controvèrsia sobre la necessitat del suport metàllic en les emissions de paper moneda, de la qual sorgiren dues escoles contraposades la Currency School, continuadora del bullionisme, que desenvolupà el currency principle , i la Banking School , antibullionista
Eric Marsal Martí
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Molins de Rei, passà pel Club Natació Barcelona 2000-02, Club Natació Terrassa 2002-07, Club Natació Ondarreta d’Alcorcón 2007-08, Club Natació Barcelona 2008-09 i Club Natació Sabadell 2009 Fou campió de la Copa del Rei 2012 i subcampió de la LEN Trophy 2012 En el període 2006-12 fou cinquanta vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí una medalla d’argent en la Lliga Mundial 2012 i participà en uns Campionats del Món 2011 De la federació catalana té una menció especial 2005 i, de l’espanyola, la medalla de serveis distingits de…
Unió Monetària Llatina
Dret internacional
Acord firmat l’any 1865 per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia (i posteriorment Grècia) amb la finalitat d’uniformitzar la moneda europea.
Aquests estats adquiriren el compromís d’emetre monedes de dos francs d’argent de 835 millèsimes, que podien circular lliurement per llur territori per fer pagaments a l’estat Pel que fa a la moneda d’or, l’acord n'uniformitzava el patró assimilat als valors 5, 10, 20, 25 i 100 francs d’or de 900 millèsimes Altres estats alinearen llurs sistemes monetaris al de la Unió Grècia, Finlàndia, Rússia, Romania, Àustria, Bulgària, Espanya, etc A la dècada del 1870 el descobriment de noves mines d’argent abaratí el preu d’aquest metall i provocà pressions damunt els països…
L’esplendor de l’orfebreria gòtica catalana
Art gòtic
Els antecedents Molt poc es pot dir dels objectes d’orfebreria pertanyents a l’època comtal a Catalunya a partir de les obres que han arribat fins a l’actualitat No obstant això, se’n tenen referències a través dels documents més antics de les esglésies catalanes, en donacions d’objectes d’or i argent fetes pels fundadors o restauradors del culte cristià, en particular de creus i calzes L’acta de dedicació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll, del 888, cita un calze i una patena d’or el testament de Riculf, bisbe d’Elna, atorgat el 915, dona notícia de dues creus d’or amb…
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la moneda…
orfebreria
orfebreria Arqueta d’argent daurat decorada amb motius florals, típicament califals, pertanyent a Hisam II de Còrdova i conservada a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l’or.
Correntment, l’orfebreria i l'argenteria són considerades com una mateixa cosa, car comprenen gairebé els mateixos processos i les respectives històries són pràcticament indissociables Històricament, els argenters i els orfebres catalans estigueren agrupats en unes mateixes associacions professionals
emulsió

Corba característica d’una emulsió fotogràfica: la gamma de l’emulsió és γ = tgα
Fotografia
Substància química fotosensible amb la qual hom recobreix uniformement el suport de les pel·lícules i dels papers fotogràfics ( fotografia
, pel·lícula
).
En el cas d’una pellícula de blanc i negre, l’emulsió és formada per una mescla d’halogenurs d’argent bromurs i iodurs d’argent en suspensió en gelatina, els quals, per l’acció de la llum, es converteixen en argent negre, que s’evidencia després del revelatge també poden ésser materials que experimenten canvis en llur estructura cirstallina i que, en realitzar el revelatge i el fixatge, originen la imatge La resposta d’una emulsió, el seu grau de sensibilitat, és especificada per la seva corba característica Per al cas d’una emulsió en blanc i negre,…
Anna Cohí Fornell

Anna Cohí Fornell
Arxiu A. Cohí
Esquí
Esquiadora amb discapacitat visual de naixement.
Competeix en l’especialitat d’esquí alpí en la categoria B3 persones amb certa agudesa visual El seu palmarès esportiu fins el 2010 inclou la participació en cinc Copes d’Europa, amb diverses medalles, entre les quals dues d’or, dues d’argent i una de bronze en la classificació absoluta També participà en tres Copes del Món sisè lloc de la general 2008-09 i quarta posició en 2009-10 i dos Campionats Mundials, amb una medalla de bronze absoluta i dues d’argent i dues de bronze en diverses proves del campionat També ha participat en els Jocs Paralímpics de Torí 2006 i…
moneda de quatern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa encunyada pels reis Alfons I (que la introduí el 1174) i Pere I de Catalunya-Aragó.
Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Entre els romans, moneda d’or (solidus), i especialment la que sorgí de la reforma monetària de Constantí I el Gran (anys 310/312), per la qual es rebaixava la talla de l’or amonedat de 60 a 72 peces per lliura, i el pes restava reduït de 5,46 grams a 4,55 grams per moneda.
Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus , que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes, continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476 Se'n coneixen divisors el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics visigots i d’altres, i especialment el tremissis de les sèries dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina