Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
Sant Feliu de Celrà
Art romànic
Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb el vescomte Ponç Guerau L…
Sarcòfag de l’hostal del Sable de Barcelona
Sarcòfag dit de l’hostal del Sable, amb dos camps d’estrígils oposats que separen tres escenes figurades i sarcòfag dit Amatller, descobert al carrer de Manresa de Barcelona el 1924 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona Aquesta peça va estar installada entre el 1786 i el 1831 a l’hostal del Sable, prop del carrer del Rec, des d’on va passar al Museo Provincial de Antigüedades i més tard al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm inv 19 922 Fa 2,11 × 0,57 × 0,55 m i és de marbre blanquinós amb tonalitats grisoses Saint-Béat És…
Sarcòfag amb pastors i orant de Sant Feliu de Girona
Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastada a la zona inferior oriental del costat sud del presbiteri Fa 1,9 × 0,61 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps estrigilats oposats, que formen una màndorla al centre, dins la qual hi ha representada una orant femenina Als extrems del sarcòfag hi ha dues figures de bon pastor que porten a les espatlles un xai, agafat per les potes amb una mà Amb l’altra mà subjecten un gerro Als peus dels bons pastors hi ha un gos que té el cap girat cap amunt L’orant vesteix stola i palla…
Víctor Obiols i Llandrich
Literatura
Poeta i músic.
En el vessant literari empra el seu nom i, en el musical, el de Víctor Bocanegra Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i doctor en literatura comparada per la Universitat de Southampton, fou lector de català a la Universitat de Bristol 1989-92 Ha exercit la docència a la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic 1996-2008 i, des del 2003, és professor del màster de traducció literària de l’IDEC-UPF Els anys 2004-09 dirigí el Festival Internacional de Poesia de Barcelona Es dedica també al periodisme literari i musical en…
,
Sant Julià de Ramis
Església parroquial i cementiri de Sant Julià de Ramis
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter El terme…
Basílica, baptisteri i necròpoli del Bovalar (Seròs)
La basílica Aspecte del cor o presbiteri de la basílica P de Palol Al costat nord del poblat del Bovalar hi ha una basílica amb una estructura i una distribució d’espais litúrgics molt clàssiques dins de la tipologia dels nostres temples del Principat i les Balears És evident que s’hi endevinen algunes modificacions no sempre fàcils de definir que es van efectuar durant els llargs anys que van des del moment fundacional fins a la destrucció pel gran incendi, en una data posterior al regnat d’Àkhila, a partir dels anys 713-720 No és fàcil analitzar aquesta evolució, però hi ha elements…
Sarcòfag amb escenes de la història de Susanna de Sant Feliu de Girona
Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastada a la zona superior occidental del costat nord del presbiteri Fa 2,08 × 0,56 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diverses escenes de la història de Susanna Daniel, 13, ordenades de dreta a esquerra A l’extrem dret veiem Susanna amb un còdex a la mà al jardí de casa seva entre dos arbres, amb una tela o parapetasma de fons, espiada per dos vells A continuació, amb una notable arquitectura de fons, veiem l’escena en què els vells acorralen…
Conjunt monetari del Bovalar (Seròs)
Motius encunyats a l’anvers de les monedes que s’han localitzat al poblat del Bovalar Els números fan referència a l’any de la troballa i l’ordre de la seva classificació segons el catàleg de la pàgina següent M Ribas i P de Palol Les excavacions arqueològiques realitzades a l’hàbitat rural del Bovalar Seròs, Segrià han proporcionat la troballa excepcional de vint tremisos d’or visigòtics, distribuïts en estances diferents del poblat Durant l’excavació de l’àmbit II, situat en l’extrem nord-est exterior a la basílica, es va localitzar un conjunt format per deu tremisos, al costat…
Placa de sivella d’Olius
Placa de sivella calada, d’excellent factura, amb motius decoratius dividits en dos registres Extreta de Los bronzes romanos en España , Madrid 1990 Aquesta peça es va trobar casualment al segle XIX prop de l’església d’Olius Solsonès, quan s’hi feien obres Macari Golferich la va donar al Museu Episcopal de Vic, on es conserva actualment amb el núm d’inv 3488 Es tracta d’una placa d’un fermall de cinturó calat, fosa en bronze, d’excellent factura Ha perdut la sivella que se subjectava a la placa per mitjà d’un passador que s’introduïa pels quatre apèndixs de l’extrem més pròxim a la base Tota…
La Mare de Déu del Pòpulo o del Pòpul (Vallfogona de Ripollès)
Art romànic
Situació Una vista del campanar de l'església de la Mare de Déu del Pòpulo, la resta més important que ens ha pervingut d’aquest edifici F Tur Les restes de l’antiga església es troben prop del castell i damunt el petit nucli de població Mapa 256M781 Situació 31TDG423721 Des de Ripoll, cal prendre la carretera que va a Olot pel coll de Canes En arribar a Vallfogona, cal prendre el trencall a mà dreta que porta a la població Entre aquesta i el castell es veu el campanar, actualment utilitzat com a rellotge del poble APF-JAA Història Les restes de l’antiga capella de la Mare de Déu del Pòpul…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina