Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
La preparació dels ous
Els ous que es conserven en bon estat no han de contenir microorganismes en llur interior Això no obstant, hi ha dues raons per les quals és convenient de coure’ls abans de consumir-los La primera raó és que les proteïnes que conté la clara de l’ou en estat natural, és a dir, sense cocció prèvia, no poden ésser digerides correctament per l’organisme La segona raó és que l’ou, particularment la clara, conté una substància anomenada avidina, un element antivitamínic, és a dir, que dificulta l’assimilació i l’aprofitament de les vitamines, en aquest cas concretament en relació a la vitamina B8 o…
Alimentació sana durant el segon any de vida
Durant el segon any de vida, els nens poden consumir tot tipus d’aliments, a excepció únicament dels llegums, la incorporació dels quals cal que sigui ajornada fins que l’infant tingui dos anys d’edat, ja que fins a aquesta època són difícils de digerir si es donen abans, cal que sigui en forma de puré per tal d’eliminar-ne la pell Així, doncs, des que el nen fa un any pot fer una alimentació similar a la dels adults i, per tant, és ja possible d’elaborar un menú estàndard a base de racions de grups d’aliments Cal remarcar, tanmateix, que hi ha dues circumstàncies importants que modifiquen…
Els objectes d’ús litúrgic i ús domèstic
Art gòtic
Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…
Bronzes litúrgics de la zona nord-oriental de Catalunya (segles VI-VII)
Gerreta localitzada al poblat de Puig Rom foto Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas i encenser procedent del cementiri proper a l’antiga església parroquial de Sant Feliu de Lledó JO Granados En l’àmbit de les comarques de la zona nord-oriental de Catalunya, són escassos els objectes d’ús litúrgic dels quals tenim coneixement Des del final del segle passat fins avui dia, només disposem de quatre exemplars, els gerrets de Calonge i Puig Rom Roses, la pàtera de Calonge i l’encenser de Lledó Aquestes peces han estat objecte d’estudi per part de P de Palol, que ha establert l’…
sushi

Sushi
Yannig Van de Wouwer (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa elaborat a base d’arròs bullit avinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment crus, o de verdures.
ruscot
Tecnologia
En les fàbriques de taps, plat de suro que hom penjava damunt la mola per a deixar-hi caure aigua al damunt.
taula
Tecnologia
Part d’algunes màquines eines que suporta directament, o bé a través del plat portapeces, la peça que ha d’ésser treballada.
carn d’olla

Carn d’olla
JaulaDeArdilla (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Plat que es compon de productes carnis (botifarra, gallina, porc, pilota, cansalada, etc.) i altres ingredients vegetals (patates, porros, pastanagues, api, cigrons, etc.) bullits amb aigua i que solen ésser servits com a segon plat un cop separats del brou, que hom utilitza en l’elaboració de l’escudella.
balança

Balança de braços iguals
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa coneguda, mitjançant la igualació o determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.
El tipus bàsic és el de la balança que té els braços d’igual longitud, o balança de braços iguals Aquesta, en esquema, és formada per una barra rígida anomenada canastró , que és travessada transversalment per tres prismes d’acer anomenats fulcres L’aresta inferior, o ganivet , del fulcre central del canastró recolza sobre una superfície horitzontal dura d’àgata o acer, que forma part del suport fix de la balança , i materialitza així un eix horitzontal i perpendicular al canastró, al voltant del qual aquest pot oscillar Damunt els ganivets dels fulcres extrems del canastró recolzen dues…
mina

Mina antitanc proveïda de sensors de contacte
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte bèl·lic, destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic.
Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua, les mines…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina