Resultats de la cerca
Es mostren 407 resultats
Federació de Societats Esportives de Barcelona
Esport general
Organisme esportiu fundat el 1912 a Barcelona.
Fou la primera entitat o plataforma de representació de diverses federacions i clubs de Catalunya, entre els quals hi ha el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Club de Polo de Barcelona, la Societat Hípica de Barcelona, la Reial Associació de Caçadors, la Secció Esports de Muntanya, el Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona, l’Associació de Lawn-Tennis, la Federació Catalana de Futbol, el Tiro Nacional, el Club Natació Barcelona i la Unió Velocipèdica Espanyola, entre d’altres El seu primer president fou Francesc de Moxó de Sentmenat Pretenia…
Eva Serra i Puig

Eva Serra i Puig
© Pep Parer / Museu d'Història de Catalunya
Historiografia
Política
Historiadora i activista política.
Filla de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germana de l’activista Josep de Calassanç Serra i de la lingüista Blanca Serra i Puig Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1967, es doctorà l’any 1978 amb la tesi La societat rural catalana del segle XVII Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental, 1590-1729 , estudi sistemàtic de la producció agrícola i les relacions de producció des de la triple òptica estadística, narrativa i institucional, dirigida per Emili Giralt i publicada el 1988 amb el títol Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII Baronia…
Can Canyameres
Urbanització
Urbanització del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental), situada al SW del poble, al límit amb Sabadell.
comtat d’Alcubierre
Història
Títol concedit el 1909 amb la grandesa d’Espanya a Pilar de Sentmenat i de Patiño.
Ha passat als Escrivà de Romaní, comtes de Sástago
Bonasport
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1986, fou presidit per Eusebi Güell Jover, Eusebi Güell de Sentmenat i Lluís Navarro Fló Les seves installacions consten de 8 pistes de tennis 7 de terra batuda i 1 de sintètica, 6 pistes de pàdel, 3 d’esquaix, una pista poliesportiva, gimnàs, piscina i diverses sales per a activitats dirigides El club fou pioner en la introducció del pàdel a l’Estat espanyol, i el seus equips absoluts han obtingut diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en categoria masculina els anys 1989, 1992 En categoria femenina obtingué el subcampionat d’Espanya l’any 1991 En tennis, el…
Güell

Armes dels Güell
Família barcelonina industrial i patrícia d’origen pagès, originària de Torredembarra, on habitava el 1558 Gabriel Güell.
El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —pare d’ Eusebi Güell i…
Orís

Armes dels Orís (castlans d’Orís)
Família dels senyors inferiors del castell d’Orís, esdevinguda més tard baronial i marquesal, iniciada vers el 1222 amb Berenguer de Manlleu
, dit després Berenguer I d’Orís
(mort el 1258), fill de Ponç de Besora i d’Adelaida de Manlleu.
Es casà amb Guillema de Manlleu, rebé 1222 del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís i fou succeït pel seu fill Guillem I d’Orís mort el 1280, casat amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, de manera que Berenguer III d’Orís mort abans del 1352 comprà 1345 als Conanglell la castlania del castell d’Orís, i el seu fill, Berenguer IV d’Orís mort vers el 1390, heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló Aquest fou pare…
Cercle d’Economia
Economia
Entitats culturals i cíviques
Entitat fundada a Barcelona, l’any 1958, per un grup de joves empresaris, amb el suport de l’historiador Jaume Vicens i Vives.
Història Té l’origen en el grup d’àmbit universitari Club Comodín, creat el 1951, al qual s’afegiren posteriorment també empresaris En els moments inicials hi tingué un pes important, entre els professors d’universitat, Fabià Estapé i Rodríguez Entre els empresaris sobresortiren Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat , Carles Güell i de Sentmenat i Artur Suqué i Puig També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’Administració central Joan Sardà i Dexeus , Enrique Fuentes Quintana , Luís Ángel Rojo Conde , José Luis Sampedro Sáez , etc, amb la qual s’establí sempre…
Restes de l’Olivet d’en Massanet (Albons)
Art romànic
Situació Al vessant oriental del puig de Sant Grau i al costat de migjorn del camí que puja cap al santuari, a l’“Olivet d’En Massanet” s’observa la presència de còdols escapçats i tota mena de pedregam amb morter encastat, fragments de paviment d’argamassa i una concentració de trossos de teules i bocins de ceràmica grisa medieval Mapa 296M781 Situació 31TEG055621 Història Segons una tradició local, al planell situat al costat mateix del camí hi havia aixecada una església anterior a l’actual de Sant Grau, que és uns metres més amunt Les restes d’un edifici o edificis d’aquest lloc devien…
marquesat de Santa Maria de Barberà
Història
Títol concedit el 1702 a Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, senyor de Santa Maria de Barberà.
Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra L’ Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà AMSMB , propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt Maresme Conté documents que van del segle X al segle XVIII Sobresurten els prop de 10000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull , a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lulliana de Barcelona El testament, atorgat el 26 d’abril de 1313…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina