Resultats de la cerca

Ingressà a la comunitat seglar de senyores darderes, el 1856 Treballà perquè aquesta comunitat esdevingués congregació religiosa, cosa que fou aconseguida el 1883 Fou la primera superiora que tingué la congregació, i hom la'n considera fundadora

Doctorat a Madrid 1865, fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia de Barcelona 1875 Fundà l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, l’Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona i el periòdic La Independencia Médica En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia 1878 i un Atlas de microquímica y fitografía en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d’antropologia mèdica i jurídica 1889-94

Fou consiliari de la Joventut Obrera Catòlica JOC per a Catalunya i les Balears 1960-67 Ha escrit Pels difícils camins de la missió obrera 1968 premi Carles Cardó 1967

Autor de drames com El llop 1916, La fosca 1918, El fill 1921, Fortitud 1935, alguns dels quals foren editats sovint Collaborà també a revistes com Teatre Català 1932 i ATS , publicació de l’Associació de Teatre Selecte 1934

Fuster de professió, cursà estudis de cant al Conservatori de Música del Liceu El 1960 debutà amb La cabeza del dragón , de R Lamote de Grignon El 1966 es presentà a Israel formant part de la Companyia d’Òpera de Tel-Aviv amb La bohème , de G Puccini El 1969 inicià la seva carrera a Alemanya, país on, en anys successius, fou contractat de manera estable per diferents teatres Combinà la seva activitat a Alemanya amb actuacions en diverses ciutats europees, com ara París -on el 1975 cantà a l’Òpera Il Trovatore -, Viena, Barcelona, Nova York -on el 1979 interpretà al Metropolitan Cavalleria…

Es dedicà, amb el seu germà Guerau, al comerç i a fer viatges triangulars entre Catalunya, Guinea i l’Havana Transportaven mercaderies fins a l’Àfrica, i d’aquí aconseguien esclaus, que venien a Cuba en aquest país carregaven sucre, tabac o altres productes propis de l’illa i tornaven als ports peninsulars Tots dos germans foren capturats a Guinea Cristòfol, des d’allí, fou conduït a un castell de Dinamarca, on morí

El segle XX heretà una dinàmica de canvi que tingué una profunditat i una amplitud desiguals Des de mitjan segle XIX, el sector agrari experimentà un procés de transformació constant que es manifestava amb la intensificació i l’especialització dels conreus i amb la substitució parcial de conreus tradicionals per altres de moderns Sobre aquesta transformació se sostingué la industrialització de la perifèria peninsular, i especialment, la catalana Però el procés es va veure interromput, successivament, per polítiques comercials inadequades i per circumstàncies externes que donaren lloc a un…

Desenvolupament enciclopèdic De fet, hereus de cases de pagès, capellans i germans d’aquests hereus s’han interessat per la història de les seves famílies i han deixat un volum enorme de genealogies, que són la primera aportació a aquesta temàtica En destaca, per exemple, la Biografía o explicació del arbre geneològich de la descendencia de Casa Heras de Adri 1350-1850 2000 El pairalisme al Principat L’interès per la família catalana es despertà arran dels canvis legislatius que pretengué introduir el nou estat liberal a fi d’homogeneïtzar les lleis mitjançant l’elaboració d’un Codi Civil…

El 20 de novembre de 1975 moria el general Franco La transició política cap a la democràcia era un fet, però els canvis ja s’havien anat preparant sense esperar aquesta mort Els artistes de la nova generació tenien al voltant de trenta anys i poc havien viscut de les clandestinitats i les lluites, dels mites artístics d’abans F Garcia Sevilla deia el 1994 referint-se a aquells anys « La realitat havia canviat, feliçment per a nosaltres En aquelles condicions, i encara que haguéssim estat alimentats abundantment de marxisme, de psicoanàlisi, d’estructuralisme, de Nietzsche, de neopositivisme…

La festa és el lloc adient per a l’expressió i la representació de la identitat del grup En la seva interpretació, el grup s’enorgulleix de si mateix i ensenya a les noves generacions les raons per les quals s’han de sentir satisfets de pertànyer-hi Dins del context festiu, es mostra als forasters aquesta identitat amb la finalitat de causar la seva admiració i el seu reconeixement Una de les formes més universals de representar la identitat és fer-ho mitjançant la dramatització, tot alludint el seu caràcter primigeni, remot, ancestral, definidor de l’excellència del grup per la seva…