Resultats de la cerca
Es mostren 576 resultats
Sant Ponç de Prades de la Molsosa
Art romànic
Situació Façana meridional d’aquesta església, sufragània de la Molsosa, molt ampliada i transformada ECSA - JA Adell L’església de Sant Ponç és al nucli urbà del poble de Prades de la Molsosa, que és a uns 5 km de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa, a la qual s’arriba des de la carretera de Calaf a Pinós de Solsonès Mapa 35-14362 Situació 31TCG821285 Història Inicialment, el lloc de Prades es trobava dins de l’antic terme del castell de Castelltallat, però quan es repoblà el terme de la Molsosa es vinculà a aquest castell i a la seva parròquia Les seves funcions no passaren de…
Castell de Can Pascol (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Antiga fortalesa i torre de guaita, subsidiària del castell de Castellvell de la Marca ECSA - J Bolòs El castell de Can Pascol o Pasqual és situat damunt d’un serrat, al cim d’una penya, a la riba esquerra del riu Marmellar S’alça en una petita vall boscosa, molt propera al castell de Castellvell de la Marca Mapa 35-16419 Situació 31TCF808788 S’hi pot anar venint per la carretera de Sant Jaume de Domenys i de Conilleres o bé venint de Castellví de la Marca Cal agafar una pista que surt de la riba dreta del riu Marmellar Hem de seguir la pista uns centenars de metres i agafar-ne una…
Sant Martí de Riutort (Puigbalador)
Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb l’absis ornamentat amb motius llombards, característics de l’arquitectura del segle XI ECSA - A Roura L’església de Sant Martí és situada al petit poble de Riutort, al costat del cementiri Mapa IGN-2499 Situació Lat 42° 39′9″ N - Long 2° 5′46″ E Riutort és a 2 km de Puigbalador Des d’aquest poble la carretera D-32g mena a Riutort, que és molt a prop de l’estació d’esquí de Puigbalador CPO Història El primer esment del lloc i de l’església de Riutort és TAT de l’any 1019, en què Guifré, arquebisbe de Narbona, acudí al Capcir a…
Torre de Cortsaví
Situació Torre construïda per a reforçar la defensa del castell de Cortsaví ECSA - A Roura Aquesta torre es dreça al cim d’un serrat, a uns 300 m a ponent i en línia recta del poble i el castell de Cortsavi Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 2″ N - Long 2° 34″ 42″ E Per a arribar al poble de Cortsaví cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Un cop a la vila, un corriol que surt del sector nord-oest de la població permet pujar fins a la torre EBP Història La torre de Cortsaví degué ésser bastida per tal de reforçar la defensa del proper castell del mateix nom…
Santa Maria de Benifallet
Art romànic
Situació Façana principal, molt modificada, de l’antiga parròquia del poble de Benifallet, ara convertida en capella ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Benifallet és situada al sector superior del tossal on s’aixeca el poble Actualment, es troba adossada a un habitatge per la banda de l’epístola Mapa 32-19 497 Situació 31BF912390 Des de Tortosa s’arriba a Benifallet per la carretera T-301 L’església comunica amb el carrer de l’Ermita per una porta auxiliar oberta a la sagristia La façana principal, però, s’obre a un costerut passeig que, fent ziga-zaga, puja des del sector…
Sant Miquel de Turbians (Gisclareny)
Art romànic
Situació Una vista de l’indret on es troba situada, dalt un puig, l’església R Viladés Situada una mica més fonda que l’església de Gisclareny, vers llevant, dalt un puig, enmig de la vall de Gisclareny, davant per davant del Pedraforca i entre les serralades d’Ensija i Cadí Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 02,5 — y 78,1 31 TDG 025781 A Bagà cal agafar la carretera que va a Gisclareny Quan s’és a les envistes de Gisclareny, s’ha de prendre la carretera que es troba a mà esquerra i ben bé a…
Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Mur meridional de l’església, amb la seva porta d’entrada ECSA - A Roura Aquesta església és la parroquial del poble de Talltendre, llogaret enlairat a la dreta del Segre i arrecerat al turó de la Llacuna Mapa 35-10 216 Situació 31TCG985955 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que surt de Bellver en direcció N i que passa per Ordèn RMAE Història L’esment més antic d’aquesta església parroquial es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat reflecteix l’estat de la diòcesi d’Urgell al final del segle X Per…
cordòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells que tenen com a generadors de so una o diverses cordes en tensió que es posen en vibració per procediments mecànics (percussió, fricció i pinçament), electromecànics o per ressonància acústica.
Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…
Mare de Déu de Mont-ros (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de la nau vers ponent Hom hi pot veure diverses modificacions campanar d’espadanya, porta d’entrada i finestres que la flanquegen J M Melció Les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Montros, al cim del Mont-ros, a 632 m d’altitud, al contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont, són situades a l’extrem oriental del terme, dintre la parròquia de Begudà Mapa 257M781 Situació 31TDG629730 Per anar-hi hom pot agafar el mateix camí que hem indicat per arribar al castell de Mont-ros, prop del qual hi ha l’església Història D’aquesta església,…
efelcístic | efelcística
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant líquida nasal (ν) que, per evitar l’hiat, en grec és afegida darrere les vocals ε i ι de les terceres persones del singular i del plural d’alguns temps del verb, dels datius plurals de la tercera declinació i de diversos mots invariables.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina