Resultats de la cerca

Segons la llargada i la resistència del fil, el punt de fil es divideix en punt de fil fluix  el fil que forma el xarop fa uns 2 o 3 mm de llargada i es trenca fàcilment i punt de fil fort  el fil que forma el xarop fa uns 5 mm de llargada i oposa una certa resistència al trencament Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi, el punt de fil mitjà

L’edifici L’església es troba adossada a una casa que centra un petit grup de masos Datat del segle XI, encara que modificat posteriorment, és un original edifici de planta circular, com Sant Pere Gros de Cervera Segarra o Sant Jaume de Vilanova del Pla Bages Cobert per una cúpula semiesfèrica, és capçat a l’est per un absis semicircular més baix, precedit per un profund arc presbiteral No s’hi conserva cap finestra oberta Al mur sud, una obertura, que podia haver estat una antiga porta o una fornícula, dona pas a una petita capella poligonal afegida La porta d’entrada, en arc de mig punt, es…

Ex-libris de P Font de Rubinat, R Casals i Vernis, a 1898 Coll P Font de Rubinat, Reus / GS Els ex-libris s’introduïren a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX de la mà dels dibuixants Alexandre de Riquer, barceloní inspirat en els pre-rafaelites anglesos, i Ramon Casals i Vernis, reusenc més fidel a la tradició autòctona de dibuix i redactor fundacional del diari catalanista “Lo Somatent” 1886 En coincidir-ne la difusió amb la creixent vertebrado del catalanisme literari i polític, ofereixen un bon retrat dels referents iconogràfics i de divisa dels primers catalanistes amb voluntat de…

El poble d’Estanya és situat a 716 m d’altitud, al SE del terme de Pilzà, arrecerat al vessant d’un tossal que coronava l’antic castell, dominant la plana dels estanys que li donen nom La història d’Estanya ha estat en bona part vinculada a l’abadia de Sant Pere d’Àger, l’arxiu de la qual n’ha conservat tanta documentació que fins i tot permet reconstruir com era el lloc a l’època romànica El lloc d’Estanya va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI Aquest magnat i la seva dona Arsenda dotaren l’any 1059 la canònica d’Àger amb el castell d’Estanya Aquesta donació fou…

Situació Munt de rocs que formaven la base d’aquesta desapareguda torre de guaita ECSA - J Bolòs Restes d’una torre construïda al cim d’un turó proper a l’ermita de Cérvoles Des del lloc on hom bastí la torre, hi ha una bona panoràmica sobre la vall de la Figuera i la plana d’Algerri Mapa 32-13327 Situació 31TCG058396 Si, des d’Os de Balaguer s’agafa la carretera que va cap a Castelló de Farfanya, poc després de travessar el riu, es troba, a mà dreta, una pista en bon estat que ens porta fins a l’ermita de Cérvoles La torre és al cim del petit turó que hi ha al SW JBM-FFLI Història Tot i que…

Situació Perspectiva dels escassos vestigis d’aquest castell, mig confusos amb les roques i la vegetació que els envolta ECSA - A Villaró Les restes d’aquest castell es troben dalt l’esperó rocós que s’alça darrere mateix del poble de la Farga de Moles, a la cruïlla dels camins procedents d’Andorra i de les valls de Sant Joan Fumat i de Civís Mapa 34-10215 Situació 31TCG733988 La Farga de Moles és el darrer poble que es troba abans de la frontera amb Andorra, al quilòmetre 9 de la C-145 Per arribar fins als vestigis del castell, primer cal travessar el riu Valira per qualsevol dels dos ponts…

Situació Una de les cases, avui dia força malmesa, que forma part d’aquest antic poblat, inclòs a l’edat mitjana dins els dominis del vescomtat de Castellbò ECSA - V Roca El poble de Sallent, topònim documentat des del 988, és situat al vessant meridional de la serra de Sant Joan Mapa 34-11253 Situació 31TCG538713 Per a arribar al poble de Sallent s’agafa a Coll de Nargó la carretera d’Isona A 4 km, a l’estret del Codó, seguirem la pista que puja pel riu Sallent El camí, després de 7 km, porta dalt d’un turó on hi ha el poble MTV-VRM Història El poble de Sallent és un dels esmentats en l’acta…

Situació L’església de Sant Vicenç és al costat de la masia de can Cerdà Al quilòmetre 28 de la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada cal agafar, a l’esquerra, la carretera de Guardiola Al quilòmetre 13, 8, just havent passat Santa Maria de Bellver, s’agafa una pista en direcció nord que deixa a can Cerdà en 1, 5 km JCR-LLCS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF878877 Història EI lloc del Morro Curt s’esmenta l’any 984 L’església ho és l’any 1097 i el 1148, quan Bernat Berenguer llegà a Sant Vicenç sis sesters, entre ordi i espelta, un altre de forment i un cafís de vi perquè fos venut…

L’ordre dels bericiformes inclou en conjunt 12 famílies Només la dels traquíctids, amb un sol gènere i una espècie Hoplostethus mediterraneus , colonitza les nostres aigües Són peixos relativament afins als perciformes i, consegüentment, als teleostis superiors, però simultàniament també ofereixen alguns caràcters propis dels teleostis primitius D’entre les semblances més rellevants amb els teleostis superiors cal citar, a més de l’aspecte general, la presència de radis espinosos a les aletes dorsal, anal i pelvianes, com també la posició més o menys toràcica d’aquestes darreres tenen 18 o…

Una de les orenetes més mal conegudes a casa nostra és la cua-rogenca, espècie cantonada a Andalusia i a l’Europa oriental, que posteriorment el 1950 començà a expansionar-se i el 1959 j a niava a Catalunya, mentre el 1965 ho feia per primer cop a la Catalunya Nord, en concret a Banyuls de la Marenda S’estabilitzà ben aviat en el seu avenç, que en els casos de la Catalunya continental i la Catalunya Nord s’ha realitzat pel litoral, mentre que la situació a la regió de Castelló sembla que és diferent i penetra per les serralades més interiors La situació actual arreu dels Països Catalans és la…