Resultats de la cerca
Es mostren 559 resultats
comèdia musical
Música
Fórmula popular de teatre musical apareguda a la Gran Bretanya i els Estats Units cap a l’any 1890 a partir de l’òpera còmica i l’opereta de Londres.
Als EUA, el mot comèdia musical s’utilitzava per a diferenciar-la de les operetes francesa, vienesa i anglesa A més, era freqüent distingir entre comèdia musical i opereta americana, atenent a les característiques de la música i l’argument Des del 1945, però, s’imposà el mot "musical" com a denominació genèrica, coincidint amb la proliferació d’obres amb arguments més seriosos i cada cop més allunyats del concepte estricte de comèdia Són molts els països que al llarg del segle XX han desenvolupat fórmules populars de teatre musical a partir d’antecedents diversos és habitual…
El marc geogràfic del romànic del Baix Cinca
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Baix Cinca 960,86 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…
El marc geogràfic del romànic de la Llitera
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Llitera 624,80 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…
Santa Maria de Valldaura (Olvan)
Art romànic
Situació L’església del monestir des del costat de ponent A Borbonet Erigits al lloc anomenat el Favar, dins els dominis de la baronia de la Portella, l’església i el monestir de Santa Maria de Valldaura formen el conjunt més destacat de tot el terme municipal La millor manera d’arribar a Santa Maria de Valldaura és a peu, des de Sant Maurici de la Quar El camí dura una mitja hora Hom hi pot anar també en cotxe venint de Sant Maurici i en direcció a la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, al primer gran revolt, a mà dreta, comença una pista, en molt males condicions, la qual porta fins…
El Culip IV i el comerç marítim a l'Empordà
Excavació del vaixell Culip IV, Cadaqués, 1984-88 CASC El 1984, durant els treballs de realització de la carta arqueològica submarina del cap de Creus, es van localitzar a cala Culip Cadaqués, Alt Empordà les restes d'un vaixell que s'havia enfonsat cap a l'any 75 dC, en època de l'emperador Vespasià Aquesta embarcació, que es va batejar amb el nom de Culip IV, no havia estat alterada per l'home gràcies al fet que, en enfonsar-se, el vaixell va quedar dipositat al fons marí sobre un prat de posidònia oceànica, una planta que, en créixer, va anar cobrint i protegint el jaciment arqueològic…
Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón
Perspectiva de la serra del Boquerón des del sud, amb un característic relleu tabular Ramon Dolç Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón 111, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Separant València de la planícia manxega, al sud de l’entrada del Xúquer en terres valencianes, i sempre a la banda occidental de la carretera Requena-Almansa, es troba l’alineament de tres massissos coneguts com el Boquerón, la serra Palomera o Muela de La Unde i la serra d’El Mugrón La serra de la Palomera es prolonga lleugerament mitjançant l’alt de La Atalaya, entre Jarafuel i Aiora més al…
Ammebiasi
Patologia humana
Definició Rep el nom d’ ammebiasi la parasitosi deguda a un protozou anomenat Entamoeba histolytica que, si bé habitualment constitueix un trastorn asimptomàtic, en alguns casos provoca manifestacions intestinals com l’anomenada disenteria amèbica o, amb una freqüència inferior, abscessos al fetge o d’altres òrgans Causes L’ agent etiològic de l’amebiasi és un paràsit unicellular, de tipus protozou, anomenat Entamoeba histolytica L’ hàbitat natural d’aquest protozou és l’organisme humà, concretament la mucosa de l’intestí gros, on el paràsit, en condicions normals, aprofita les substàncies…
Els Puget, a Manlleu
Francesc Puget Les tres fàbriques de Manlleu L’edifici de les tres fàbriques, a Manlleu Francesc Puget i Montfort nasqué a Osseja, poble de la Cerdanya del costat francès, al final del segle XVIII Per història i també per sentiment els Puget es consideraven del tot francesos Es deien descendents de Peire Puget, un escultor i pintor provençal, de l’època de Lluís XIV, i de nombrosos militars i diplomàtics, tots ells nascuts a diverses comarques del Llenguadoc Aquest primer Puget estava installat a Vic al voltant del 1830 Els francesos que arribaren aquells anys eren, en general, persones que…
Càncer de tiroide
Patologia humana
Definició És anomenada càncer de tiroide la proliferació anòmala d’un grup de cèllules originàries de la glàndula tiroide, les quals, amb un creixement exagerat, envaeixen el teixit sa i fins i tot els òrgans veïns, es poden propagar a distància a través dels vasos limfàtics i els sanguinis, i fer reproduir tumors malignes secundaris o metàstasis en punts allunyats de la localització original Freqüència, edat i sexe El càncer de tiroide representa entre el 0,5% i l’1 % de tots els tumors malignes tractats Al nostre medi la incidència anual d’aquest tumor és de 36 persones afectades per cada…
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Escriptor.
Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…
, , ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina