Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
Els siluriformes: silurs i afins
L’ordre dels siluriformes és integrat, aproximadament, per unes 2000 espècies, repartides en uns 500 gèneres i agrupades en 30 famílies De distribució geogràfica extensa, abasta les zones temperades i tropicals del planeta, si bé ocupa preferentment les aigües dolces d’Àfrica, Euràsia i Amèrica Tanmateix, se’n poden trobar algunes espècies marines a les aigües tropicals i subtropicals Cap dels representants d’aquest ordre no té el cos revestit d’escates però, per contra, alguns poden presentar plaques òssies Tenen dentició als premaxillars, mandíbules rudimentàries i dues barbes sensorials…
Serp d’Esculapi
Morfologia La serp d’Esculapi Elaphe longissima és un animal corpulent, de coloració fosca amb petites taques clares a les escates dorsals i una carena a les vores de les escates ventrals Antonio Bea Aquesta serp és llarga i esvelta i pot arribar als 200 cm de longitud, encara que normalment no supera els 150 cm El seu cap és estret i ben definit i té la pupilla rodona Presenta una escata preocular grossa, dues de postoculars petites, dues de temporals, vuit o nou de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull, i nou escates infralabials Les escates dorsals són llises…
agullat
Ictiologia
Petit tauró (menys d’1 m de llarg) del subordre dels esquals, de color cendrós amb taques blanques, mancat d’aleta anal, i amb una forta pua a l’aleta dorsal; vivípar aplacentat.
Viu a la zona costanera i s’alimenta de peixos i crustacis És cosmopolita, viu en moles i fa migracions estacionals És comestible, però la carn és de baixa categoria De la pell, hom obté un cuir molt sòlid
Els ofidiformes
Aquest ordre fou establert per a separar aquests peixos dels gadiformes Els caràcters que els atorgà són, entre d’altres de 5 a 10 radis branquiostegals acinaciformes, l’epihial i el ceratohial suturats el ceratohial sense foramen i amb projeccions sota dels hipohials i els operculars complets, que poden ésser sense espina o tenir-ne fins a 3 Els ofidiformes tenen característiques pròpies dels acantopterigis, com ara el nombre, l’ordenació i la forma dels radis branquiostegals, la presència d’espines operculars en un nombre important dels seus gèneres i la mandíbula superior protràctil El fet…
Candidiasi o moniliasi
Patologia humana
Definició La candidiasi o moniliasi és una micosi —és a dir, un procés infecciós ocasionat per fongs— que pot afectar diversos teixits És provocada per la proliferació de Candida albicans , un fong que habita, en condicions normals, a la pell i les mucoses de l’organisme i que per determinades condicions predisposants pot esdevenir patogen El trastorn, que, en general, afecta la superfície cutània o mucosa, sol ésser banal tanmateix, en alguns casos, sobretot quan afecta persones immunodeprimides o portadores de catèters, pot ocasionar lesions greus o bé propagar-se a teixits interns Causes i…
macrúrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels macruriformes, de tronc curt i cua molt allargada, al final de la qual conflueixen la segona aleta dorsal i l’anal, que inclou els titulots i els batxillers.
lluç

Lluç
Drow male (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.
El color és gris terrós al dors i argentat als flancs i al ventre Habita a grans profunditats a la Mediterrània, a l’Atlàntic oriental, des de Gibraltar fins a Islàndia i Noruega, i a la Bàltica, i s’alimenta sobretot de llúceres
La brema comuna i la brema blanca
Exemplars de brema comuna Abramis brama a dalt, i de brema blanca Blicca bjoerkna , a baix, en què es pot apreciar el característic cos alt i comprimit lateralment, amb el cap petit amb relació a la resta del cos d’aquests ciprínids Biopix /Jens Christian Schou La brema comuna Abramis brama i la brema blanca Blicca bjoerkna són dos ciprínids natius i d’àmplia distribució a la major part d’Europa i l’oest d’Àsia, però no són espècies pròpies de la península Ibèrica Tot i no ser apreciades per la pesca esportiva, els últims anys han estat introduïdes en diferents punts dels Països…
Els múl·lids: molls o rogers
Els múllids, una altra de les grans famílies dels perciformes, són peixos lleugerament allargats i una mica comprimits, amb escates grans i força decídues a tot el cos destaca el perfil del cap, lleument o marcadament abrupte, i l’existència a l’extrem de la mandíbula d’un parell de barbes llargues, mòbils i articulades a la base Els ulls se situen molt amunt del cap, prop del perfil cefàlic Les dents són diminutes i no es diferencien en forma de canines, incisives i molars revesteixen el vòmer i els palatins, però no el maxillar superior Aquests peixos tenen dues aletes dorsals ben…
Mol·lusc contagiós
Patologia humana
Definició El mollusc contagiós és una alteració de l’epidermis, d’origen víric, caracteritzada per l’aparició de nombroses pàpules arrodonides i petites que són del mateix color de la pell, i que en general no provoquen molèsties És molt contagiosa, tant d’una persona a una altra com, en la mateixa persona afectada, d’una zona del cos a una altra Causes i freqüència Aquest trastorn és causat per un virus del grup dels poxvirus i constitueix una malaltia molt comuna, tot i que no se n’ha determinat amb exactitud la freqüència de presentació Afecta especialment infants i persones joves, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina