Resultats de la cerca

Fins ben entrat el segle XIX no hi hagué a Cuba una societat criolla vinculada a la cultura artisticoliterària La pintura cubana fou iniciada aleshores amb l’obra de Nicolás de la Escalera, de temàtica religiosa, i amb Escobar, retratista de les classes altes El paisatge fou representat per Chartrand, Peoli i Collazo Landaluze realitzà petites estampes populars costumistes que, amb els quadres d’Escobar, donen testimoniatge de l’època Cronològicament, el pas de l’etapa colonial a la republicana és representat per José Joaquín Tejada i Leopoldo Romañach, de Romanticisme tardà Al segle XX,…

Senyor de Castellet Essent infant, li fou donada la batllia d’Osca i de les seves aljames i la merindad d’Osca, Barbastre i Sobrarb 1406, i tingué altres béns a Aragó Fou uixer d’armes del rei Alfons i el serví a Itàlia Comandà les galeres d’Antoni de Cardona durant el saqueig de Marsella 1423 El rei li donà l’illa d’Ischia, amb el títol de comte Lluità contra els genovesos en la defensa de Barcelona 1457 No fou addicte al rei Ferran I de Nàpols i es féu vassall de Joan II, el qual li donà llicència d’unir a les seves armes heràldiques les d’Aragó, Navarra i Sicília i de donar l’empresa de l’…

Segons l’historiador E Morera, tant el lloc de Renau com el veí llogaret de Peralta foren colonitzats al segle XII El castell i vila de Renau fou possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, en què Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu aquest fou, doncs, el primer senyor privatiu de Renau L’any 1391, el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra l’alta jurisdicció sobre la vila de Renau Al segle XV, Ramon Guillem, besnet de Dalmau de Montoliu, es casà amb Francesca de Menaguerra, senyora de Bonrepòs i…

Alfabetització La ce trencada s’alfabetitza com si representés una ce mar c ada mar ç ada mar c ador mar ç al mar c ar La ela geminada i els dígrafs ll , ny i rr s’ordenen com la suma de dues lletres qualssevol crista ll crista ll í crista ll ina crista ll itzar campa n a campa n iforme campa ny a campar i r onia i rr acional i rr upció i s abelí Les paraules que només es diferencien d’una altra per un signe diacrític s’ordenen primer pel mot sense diacrític lla c lla ç armi ll a armi ll a Vila A badal Vila- A badal r iba R iba, la Les paraules accentuades es…

El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda Barcelonès Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175 El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237 La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges El 1263, amb l’autorització de Jaume I,…

Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’…

Desenvolupament enciclopèdic Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intellectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un…

Des del 1666 fins al 1838, Salvador, Francesc, Josep, Antoni i Martí, cinc generacions d’aquesta família de la Marina de la Selva, deixaren un preciós testimoniatge en forma de llibre de memòries que permet seguir el bategar de la història d’un mas català durant més de cent cinquanta anys Aquestes anotacions es troben en un volum dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar que acomplia distintes funcions canelar, diari, llibre de memòries i copiador de documents o d’altres textos, corresponent la responsabilitat dels registres al titular del mas, el qual l’anava traspassant al seu…

Desenvolupament enciclopèdic Ha impulsat la recerca i la difusió de la història econòmica de Mallorca, i, de vegades, del conjunt de les Illes Balears, a l’Edat Moderna i a l’Edat Contemporània Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en l’evolució de les manufactures i el procés d’industrialització, i en el món del comerç i dels intercanvis Ha organitzat la celebració de seminaris, congressos i jornades, entre els quals destaquen els seminaris d’història econòmica, que el 1996 arribaren a la seva vuitena edició També ha impulsat la realització de tesis doctorals i de…

Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres J Rodoreda i CG Vidiella i més tard fou director de l’Orfeó Nova Catalònia 1901-04 i de l’Orfeó Canigó 1910-12 Durant aquest període realitzà les seves primeres composicions, com el Quartet en sol menor 1908 i la Missa en si menor , estrenada pel mateix Orfeó Canigó El seu interès per la pedagogia musical el dugué a fundar, l’any 1917, l’Institut Musical Acadèmia Ardèvol Aquesta institució va contribuir a la creació de diferents formacions musicals, com ara el Trio Ardèvol, juntament amb el violinista Ferran Guerin i el…