Resultats de la cerca

L’edifici És una construcció força interessant i en un estat de conservació excellent que consta d’una sola nau, alta i estreta, capçada a l’est per un absis gairebé rectangular i dues capelles quadrangulars Aquesta disposició forma una capçalera trevolada que dona al temple una planta de creu llatina L’absis i les capelles tenen una volta de canó de mig punt la coberta actual de la nau respon a una restauració del temple feta entre els anys 1959 i 1962 en què es va substituir la volta romànica per una coberta feta amb formigó, a imitació de la d’encavallades de fusta més primitiva que tenia…

Situació Un detall de l’exterior de l’església amb el campanar, l’element més important que ens ha pervingut d’època romànica, bé que la seva part inferior és coberta d’arrebossat i la superior ha estat molt modificada F Tur És l’església parroquial del municipi d’Espolla, situat als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol proper repeu de la plana de l’Alt Empordà, a la capçalera del Merdanç L’església és situada a la part més alta i a l’extrem de tramuntana del nucli urbà Mapa 220M781 Situació 31TEG003936 Espolla es troba per la carretera local de la N-II, al Pont de Campmany, a Roses…

Situació Edifici medieval ampliat amb una nova construcció vers la part nord i ornat amb finestrals gòtics J Bolòs Aquesta casa forta és situada en un indret lleugerament prominent, en l’actualitat al centre del veïnat de la Farrés Mapa L38-12295 Situació 31TDG819668 Podem anar a la Farrés per una carretera des de Fontcoberta, o bé des de la carretera que va de Banyoles a Esponellà JBM Història Segons una notícia de Lluís G Constans hi ha diversos esments de la família de la Farrés que a l’edat mitjana rebia el nom de Savarrés d’ençà del segle XII Així, segons aquest autor, sembla que hi ha…

Situació Petit edifici romànic de nau i absis, amb la porta al mur de migdia acompanyada d’obertures tardanes per a fer-hi claror ECSA - A Roura L’església de la Santa Creu és situada a la part més alta del petit poble de Torèn, al peu del castell homònim Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 21’ 3” E Per a arribar-hi, partint de Saorra, cal agafar la carretera D-27, i un cop fets uns 2 km, cal prendre a mà esquerra el trencall de la carretera D-27f, que, en poc menys d’un quilòmetre arriba al poble de Torèn MLIR Història El lloc de Torèn Toresin és esmentat en la documentació…

Situació Interior de l’església A desgrat dels recobriments que han sofert els seus murs, hi és perfectament visible la seva estructura romànica L Prat Sant Martí de Cellers s’aixeca al cim del turó on, al seu vessant meridional, descansa el petit poble de Cellers, al cantó de tramuntana del barranc que rep el mateix nom que el poblet i a migjorn del municipi de Llanera, a frec de la comarca de la Segarra, a la vall de Forest Mapa 361M781 Situació 31TCG736303 Per anar-hi cal partir del poble de Torà de Riubregós, a la comarca de la Segarra, a 27 km de Solsona Una vegada allí cal situar-se…

Situació Sant Serni de Prats conserva només d’època romànica la disposició i una bona part del mur de tramuntana, reforçat amb contraforts ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Serni és situada al raval de Capdevila, el nucli més antic del poble de Prats Mapa 36-10 217 Situació 31TDG045913 S’hi arriba per la carretera local GIV-4033 que enllaça Alp amb Bellver de Cerdanya RMAE Història Una de les primeres mencions del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, que afrontava per una part in villa Pratis De…

Situació Vista de l’església des de la banda de ponent, amb l’absis de tradició romànica afegit al segle XIX ECSA - JL Valls El poble de Montescot és immediatament a l’oest d’Elna, a prop de l’estany de Vilanova La seva modificada església parroquial centra el nucli de població Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 31,2” N - Long 2° 56’ 2,4” E Montescot és al peu de la carretera D 612 d’Elna a Tuïr PP Història El topònim Montescot s’ha modificat més d’una vegada en el curs dels segles alt-medievals La forma Montescopio és la primera esmentada 883 i evoca un turó rocós scopulus que emergia de…

Situació Exterior de l’església des del costat sud-est, on és visible per sobre de capelles tardanes i afegits, una cornisa extradossada que assenyala el nivell de la coberta de lloses del temple romànic Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Tomàs presideix el petit nucli de cases que configuren la població de Llupià Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 17,4” N - Long 2° 46’ 13,2” E Llupià es troba a la plana central del terme, vora el torrent de la Dou, i és 1 km al sud de Tuïr, sobre la D-612 d’Elna a Tuïr PP Història Format a partir d’una villa romana, el poble de Llupià és esmentat per…

Situació Vista de llevant de l’església amb el seu absis romànic, amb un cos afegit a la part de migdia en època posterior ECSA - JV Valls És l’antiga església parroquial del veïnat d’aquest nom, dit avui Mas de les Abelles Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 55,2” N - Long 3° 4’ 20,4” E Hi condueix una carretera que parteix de la del coll de Banyuls, a mà esquerra venint de Banyuls, uns 300 m després d’haver passat el mas Atxer Història El lloc de les Abelles era comprès dins la donació que Jaume I feu de la vall de Banyuls a Ponç Hug IV d’Empúries el 1248 En aquesta donació se cediren així…

Exterior de la llotja de la Ciutat de Mallorca, del segon quart del segle XV, una de les obres clau i més belles del mestre Guillem Sagrera ECSA Els primers edificis admirats de l’arquitectura civil gòtica abans de rebre’s l’influx romàntic foren les llotges Ho van ser en esdevenir emblemes d’una passada esplendor mercantil de la qual el creixement del segle XVIII es volia continuador Malgrat el seu academicisme, el valencià Antoni Ponz va enaltir al darrer quart d’aquest segle les llotges de la capital del seu país i la barcelonina, i el respecte cap a aquesta darrera va manifestar-se també…