Sant Serni de Prats (Prats i Sansor)

Situació

Sant Serni de Prats conserva només d’època romànica la disposició i una bona part del mur de tramuntana, reforçat amb contraforts.

ECSA - Rambol

L’església parroquial de Sant Serni és situada al raval de Capdevila, el nucli més antic del poble de Prats.

Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG045913.

S’hi arriba per la carretera local (GIV-4033) que enllaça Alp amb Bellver de Cerdanya. (RMAE)

Història

Una de les primeres mencions del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, que afrontava per una part in villa Pratis.

De la seva església parroquial hom sap que a la darreria del segle XII fou saquejada pels homes del comte Ramon Roger de Foix i d’Arnau de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara; segons consta, s’emportaren les vestimentes litúrgiques, set llibres, dues canadelles, un calze i deu modis entre blat i farina, a més d’alguns animals. Posteriorment és esmentada l’any 1255, quan el cavaller Vidal de la Roca de Víllec donà l’església de Sant Salvador de Predanies, situada dins la parròquia de Sant Serni de Prats, al prevere Pere d’Argelaguers. Cinc anys més tard, el 1260, la vila de Prats i el terme de la parròquia de Sant Serni són mencionats en la venda que Ramon de Santsadurní feu a B. Tascher de Puigcerdà pel preu de mil sous, de les rendes que rebia d’aquesta vila i la seva demarcació parroquial, com també del lloc de Tartera.

A l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314 l’ecclesia Sti. Saturnini de Pratis (o Pratz), consta que fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, i que l’any 1391 contribuí a la dècima que es recol·lectà en aquell any a la diòcesi d’Urgell.

Durant la guerra civil de 1936-39 fou destruït un retaule barroc del segle XVII amb la imatge del sant patró que es conservava a l’altar major. L’edifici fou restaurat durant la dècada del 1960. (MD-MLIR)

Església

L’església parroquial de Prats és un edifici d’origen romànic, del segle XII, d’una sola nau, que ha sofert moltes reformes i modificacions al llarg del temps, però sobretot durant el segle XVIII, que es refeu el frontispici.

De l’edificació romànica subsisteix bàsicament avui dia un fragment de parament del mur de tramuntana. Per dins, els murs de la nau són regruixits per arcades sobre les quals reposa la volta de canó, i exteriorment són reforçats per contraforts tardans. L’absis de l’església, que inicialment degué ser semicircular, fou substituït per l’actual absis carrat.

La porta d’entrada, al mur de ponent, porta inscrita en l’arc la data del 1777, i al damunt s’obre un ull de bou; aquesta façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, amb coberta a dues aigües. La primitiva porta de l’edifici era situada en el mur de migjorn i donava al cementiri. (EVS)

Ferramenta

Detall de la porta amb la ferramenta de tradició romànica, on es combinen elements originals amb d’altres de posteriors.

ECSA - Rambol

La porta de l’església és adornada amb una ferramenta de tipus romànic, tot i que no fa gaires anys alguns d’aquests ferros es canviaren per altres de nous fets a imitació dels antics; de fet, part de la ferramenta vella és conservada a la sagristia.

La tipologia de la ferramenta és la tradicional, definida per ferros plans de 5 a 6 cm d’ample i gruixos variables, formats per una tija central que es ramifica en volutes. (MD-EVS)

Bibliografia

  • Baudon de Mony, 1896, vol. II, pàg. 102
  • Martí, 1926-28, vol. I (I), pàg. 192
  • Serra i Vilaró, 1930-50, vol. I, pàg. 402
  • Bertran, 1979, vol. II, pàg. 292
  • Pladevall, 1983, pàg. 140
  • Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1 030, pàgs. 150-151