Resultats de la cerca
Es mostren 1023 resultats
Johann Gottfried Walther
Música
Organista, compositor, teòric i lexicògraf alemany.
Deixeble de Johann Bernhard Bach i HButtstett, fou organista de la Thomaskirche d’Erfurt 1702-07 i organista i mestre de capella dels prínceps de Weimar 1707-20 De la seva obra es conserven diverses peces per a orgue i clavecí, corals i el Musicalisches Lexikon 1732, primer diccionari musical en alemany que dóna notícies biogràfiques
Carl Friedrich Zelter
Música
Compositor alemany.
Format amb CFFasch, fou membre de la Singakademie, fundada per aquest a Berlín, i en morir Fasch n'esdevingué director i impulsor Hi fou mestre de Mendelssohn —al qual féu conèixer l’obra de JS/> Bach—, Nicolai, Meyerbeer i d’altres Amic de Goethe, impulsà la fundació d’associacions i activitats musicals Deixà cantates, lieder i un conegut concert per a viola
Charles Marie Widor
Música
Compositor i organista francès.
Organista titular de l’església de Saint-Sulpice de París 1869-1934, la seva producció té una escriptura molt brillant, pròpia d’una concepció simfònica Entre les seves obres destaquen les deu simfonies per a orgue, el ballet La korrigane i els drames lírics Jeanne d’Arc i La nuit de Walpurgis Edità les grans obres de Bach per a orgue
Paul Dessau
Música
Compositor i director alemany.
Vida Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912 No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició Estudià a Hamburg amb E Behm i M Loewengard, que l’instruïren en piano i composició El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del 1914, dirigí…
Günter Albert Rudolf Raphael
Música
Compositor alemany.
Entre el 1922 i el 1925 estudià al Conservatori de Berlín, i ensenyà teoria i composició a Leipzig en 1926-34 Tot i que durant el nazisme les seves obres foren prohibides, continuà escrivint i ensenyant fora dels cercles acadèmics públics Tornà a la vida acadèmica un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1949, any que començà a fer classes al Conservatori de Duisburg, activitat que exercí fins el 1953 Entre el 1956 i el 1958 ensenyà al Conservatori de Magúncia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor al Conservatori de Colònia Treballà en noves edicions de les obres de JS …
oboè d’amor
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble pertanyent a la família de l'oboè.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic És, de fet, un oboè mezzosoprano, instrument transpositor en la, que sona una tercera menor més greu que l’oboè estàndard oboè soprano Construït de fusta i proveït actualment de claus, té aproximadament uns 70 cm de llargada i posseeix un pavelló esferoidal en forma de pera El seu so és més dolç i tancat que el de l’oboè, i fou molt apreciat per JS Bach, que l’emprà principalment en la seva música religiosa La designació d' amore en italià fou utilitzada en el Barroc per a definir instruments…
preclassicisme
Música
Terme amb què es designen les produccions musicals anteriors al Classicisme, entès aquest en el sentit donat per Charles Rosen, que en situa l’origen en el moment de la publicació dels Sis quartets de corda, opus 33, de F. J. Haydn (1781).
Consegüentment, en el preclassicisme s’hi encabeixen un ampli reguitzell de compositors, com L Vinci, JA Hasse o GB Pergolesi, però també els que cultivaren l' estil galant , com D Scarlatti o A Soler, i l' empfindsamer stil 'estil sentimental', empfindsamkeit , com CPE Bach Segons el parer d’altres musicòlegs, però, el terme és equivalent a classicisme primerenc, present en els primers compositors esmentats
doble cor
Música
Divisió del cor en dos grups, generalment d’igual composició i importància, amb la finalitat d’explotar els recursos expressius que se’n deriven: alternança, contrast, etc., i un determinat efecte espacial si estan separats en el prosceni.
El nom s’aplica també a la peça escrita seguint aquesta tècnica Començà a practicar-se a la cort de Ferrara al final del segle XV i fou desenvolupada, al segle següent, sobretot per compositors que treballaren a Venècia, com A Willaert o els Gabrieli Al principi del segle XVII es difongué per diversos països europeus, on continuà vigent fins als temps de JS Bach
Estadi Municipal de Vilatenim
Futbol
Camp de futbol del barri de Vilatenim de Figueres.
És la seu de la Unió Esportiva Figueres Fou inaugurat el 25 d’agost de 1986, amb Salvador Bach a la presidència del club empordanès, que acabava d’ascendir a segona divisió A, amb un partit en què l’equip local derrotà el Barcelona 3-1 El primer gol l’aconseguí el davanter local Cuevas La capacitat es troba al voltant dels 9500 espectadors
double
Música
En la música dels segles XVII i XVIII, especialment en la suite francesa, tipus de variació caracteritzada sovint per un ritme més o menys constant, fet de notes iguals el valor de les quals és dues o tres vegades més petit que el de les del tema que pren com a model.
D’aquesta manera, la densitat de notes de la variació resulta, molt aproximadament, el doble d’aquí el nom o el triple que la del tema Curiosament, JS Bach, que inclou aquesta mena de variació en algunes de les seves suites Partita núm 1 per a violí sol, Suites angleses , núm 1 i 6, etc, no la utilitzà en absolut en les Suites franceses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina