Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Amb motiu d’un acord de la corporació municipal del 25 d’agost de 1902, l’Ajuntament de València proposà installar a l’arxiu, formant-ne part, « una biblioteca de periódicos locales así antiguos como modernos que la base sean los diarios que se publiquen en Valencia, que se complete la colección con revistas y semanarios que se adquieran al efecto que se invite a los directores de estas publicaciones a que faciliten un ejemplar de cada número que publiquen que en todos los donativos de colecciones de periódicos antiguos o modernos se consigne por medio de una…

Fang I fibres vegetals I també alguna d’animal Aquests són els materials a l’abast dels humans que viuen a les sabanes africanes a l’hora de construir els seus recers En determinats casos, alguna cinglera provident proporciona refugi i materials més sòlids Normalment, però, la tenda i la cabana fan de casa a la sabana immensa Cases temporals, tanmateix adequades a una vida que l’activitat pastoral tenyeix sovint de nomadisme L’ambient posa els materials, la necessitat i l’enginy els afaiçonen A les sabanes més àrides, la vida dels humans depèn sempre de saber utilitzar de manera sostenible…

Descobert l’any 1990 per Joan Abad, de l’Associació Arqueològica de Girona, és situat a pocs metres de l' estany de Banyoles , en una zona generalment inundada durant l’hivern però originàriament la riba era més allunyada, a uns 50 m La seva extensió ha estat estimada, segons sondeigs i perforacions sistemàtics iniciats l’any 1996, entre 8000 m 2  i 10000 m 2 , uns 1000 m 2  dels quals submergits El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè millenni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa, i el més important de la…

Les males condicions sanitàries fins al començament del segle XX, l’absència de tota comunicació organitzada i la manca general de recursos feien aquest litoral poc acollidor, on vivia una població seminòmada de pescadors, sovint encara en cabanes de canya a l’hivern pescaven a les llacunes litorals l’Estanyot i, sobretot, l’estany de Salses, i a l’estiu s’establien vora la mar per fer-hi grans pesques d’arrossegament el 1936 hi havia unes 150 barques, gairebé totes amb motor Fou el port de Sant Llorenç de la Salanca poble del qual depengué administrativament fins al tercer decenni del segle…

El nom li fou donat pel fet de la seva velocitat Al s XII llurs plataformes descansaven directament sobre els eixos de les rodes Aquestes primeres diligències milloraren quan hom començà a emprar molles per tal de no fer tan incòmode el trajecte, al s XVIII Habitualment tenien tres compartiments l’anterior, cobert, era el més còmode i hi cabien sis o vuit passatgers de primera classe a la part posterior hi havia el compartiment de segona, i els passatgers de tercera viatjaven en els seients de baca, sobre el sostre, davant l’espai destinat a l’equipatge Desaparegueren gradualment amb l’…

Començà la seva carrera a tretze anys jugant a galotxa a l’equip de Quart de les Valls, i el 1994 s’inicià com a professional El 1998, a l’Escola Comarcal de Pilota de Sagunt, fou campió cadet en la modalitat d’escala i corda, en la qual també fou el campió del Circuit Bancaixa 1997, 2001, 2002 i 2012 i subcampió 1996, 2000, 2003 i 2006, i també campió individual 1998, 2001-09 i 2011, subcampió 1995 i 2000 i guanyador de la Copa Diputació 2008 En la modalitat de frontó guanyà l’Obert Terra i Mar 2002 i 2003, l’Obert Ciutat de València 2003 i l’Obert d’Albal 2008 i 2009 També ha aconseguit el…

Vida i obra Descendent de la família dels veguers Balanda, s’especialitzà en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional Participà amb P Ponsich en les excavacions dels camps d’urnes de Millars, i conjuntament escriviren “Le champ d’urnes de Millas” en Les Études Roussillonnaises 1951, revista de la qual fou membre fundadora i gestora i després excavà a la cova de Montou, a Corbera 1947-50 Especialista en la història dels castells de la frontera septentrional de Catalunya Rosselló, Conflent, Aspres, amb estudis que inclouen també castells ara llenguadocians…

Correspon a la cultura eneolítica un dels estrats més antics ha estat datat pel mètode del carboni 14 el 1980 ± 250 aC L’estrat superior correspon ja a l’edat del bronze Ha estat excavat pel Servei d’Investigació Prehistòrica de València, que conserva els materials al seu Museu de Prehistòria abundants materials de sílex, ceràmica i alguna peça de coure i bronze És un dels més ben documentats d’aquest període als Països Catalans

Situació Vista general de les ruïnes del que fou centre de l’antiga baronia de Montbui J M Masagué El castell es troba al cim d’un turó de 541 m d’altitud sobre el nivell de la mar, situat a l’extrem de ponent del terme municipal, entre Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines És voltat per la urbanització anomenada del Castell de Montbui Mapa L37-15393 Situació 31TDG316130 El trencall per anar-hi es troba a uns sis-cents metres passat el quilòmetre 18 de la carretera de Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines, just a l’entrada d’aquest poble, a la dreta, on hi ha un rètol que indica “Els…

L'arc de Berà, Tarragona, 25-1 aC MNAT Tot i ser un dels monuments romans més coneguts de Catalunya, l'arc de Berà Roda de Berà, Tarragonès ha estat, fins fa molt poc, mancat d'estudis específics destinats a l'anàlisi de les seves característiques formals i a la comprensió de la seva significació històrica Les primeres notícies relatives al monument es remunten al segle XVI la primera menció escrita és d'un italià, Mariangelo Accursio, que el visità l'any 1525 pocs anys més tard 1546, Pere Antoni Beuter publicà un gravat amb la imatge ideal de l'arc i el 1563 el pintor flamenc Anton Van den…