Resultats de la cerca

Les altres pells són anomenades cuir Les indústries de la pell gaudeixen d’una sòlida tradició als Països Catalans, com a complement de les tèxtils El riu Anoia s’havia distingit des del s XIV en aquesta especialització, que apareix com a capdavantera del país almenys des de la segona meitat del XVIII La màxima expansió industrial de la blanqueria igualadina fou assolida el 1926 amb 250 empreses i 3 000 treballadors La manufactura més generalitzada era la sola de sabata, la qual regulava el mercat espanyol Al principi del s XX, però, l’empresa artesana havia restat greument compromesa per la…

La geografia El territori és format per un peneplà de materials cristallins i paleozoics, recobert al N per sediments mesozoics calcàries i cap al litoral per sediments terciaris i quaternaris El clima és càlid i molt sec No hi ha rius, sinó solament uadis i la vegetació és molt escassa estepa La població és nòmada, en general L’economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles i camells També la pesca té importància, a causa de la riquesa piscícola de les aigües litorals Els recursos minerals són extraordinaris, en particular els fosfats Bu Craa i el ferro Entre els pocs nuclis urbans cal…

Situació i presentació Es troba al límit oriental de la comarca Limita amb la Torre de Fontaubella S, Marçà SW, Falset W, Porrera NW, Alforja N i Duesaigües i l’Argentera E, aquests tres últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp S’estén pels vessants de ponent de la serra de l’Argentera o de Pradell 742 m, que separa les dues comarques en direcció N-S i forma una important cinglera que constitueix un magnífic mirador sobre el Camp El sector més septentrional de la serra separa la vall del riu de Cortiella al terme de Porrera de la vall de Pradell, a la capçalera de la riera de…

Situació i presentació Limita amb el municipi d’Albanyà N i E, de la comarca de l’Alt Empordà, amb el de Beuda E, Sant Ferriol SE, Argelaguer SW, Tortellà W i Montagut i Oix W i N El terme s’endinsa en la zona muntanyosa de l’Alta Garrotxa, al sector accidentat per la presència de la serra de Gitarriu 1196 m, els cingles d’Entreperes 1079 m i de Monteia o Montella Aquest sector muntanyós, on hi ha les antigues parròquies rurals de Gitarriu, Sadernes, Entreperes i Monteia, s’allarga al SE per les terres baixes properes a la vall del Fluvià, on hi ha l’antic castell i la parròquia de Sales de…

Situació i presentació Limita amb els termes d’Alforja S, Vilaplana E i la Febró NE, tots tres del Baix Camp, i amb el de Cornudella de Montsant NW i W, del Priorat El cim dit el Molló o el Mirador 915 m és a l’extrem sud-occidental del terme i forma un quadrifini entre Arbolí, Cornudella, Porrera i Alforja El municipi és al sector sud-oest de les Muntanyes de Prades, que aquí sobrepassen els 1000 m al puig de Gallicant 1009 m i donen al territori un caràcter molt trencat i accidentat Una bona part del terme pertany d’una manera molt clara i plenament admesa al Baix Camp, raó per la qual el…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca Limita amb Ulldemolins NE, la Morera de Montsant SE, Cabassers S, la Bisbal de Falset i Flix W, aquest últim terme de la Ribera d’Ebre, i amb els de Bellaguarda NW i Juncosa N, de les Garrigues En forma l’eix el riu de Montsant, que travessa el territori de NE a SW formant un congost estret i abrupte continuació de l’iniciat a Ulldemolins entre els vessants meridionals de serra de la Llena que assoleixen 791 m a l’extrem NE damunt el coll de la Creueta, 707 m al puig de la Boronada, 659 m al Racó de les Espadelles, 696 m…

Plaqueta pintada amb motiu vegetal, cova del Parpalló, Gandia, 13 500-11 000 BP JMF Les representacions d'imatges figuratives i de signes abstractes als Països Catalans daten del Paleolític superior, període que s'inicià fa uns 39 000 anys i que acabà en fa uns 12 000 Aquesta datació és la mateixa que la de la resta del continent eurasiàtic, on es concentra la pràctica totalitat d'aquestes manifestacions culturals humanes Val a dir, però, que no s'ha trobat, de moment, cap escultura o relleu d'època paleolítica als Països Catalans Cal dir que la representació d'imatges és un fenomen que no…

L’os Ursus arctos experimenta una lenta recuperació els seus rastres poden ser trobats des de la Ribagorça occidental fins a la Cerdanya i el Capcir, i des de la vall de Manyanet al Pallars Jussà i l’Arieja S’estima que el nombre d’ossos fluctua entre 14 i 16 Jordi Ruiz-Olmo L’os bru Ursus arctos es va extingir definitivament a la darreria del segle XX Segons diferents autors, l’últim os autòcton dels Pirineus catalans podria haver desaparegut entre el 1987 i el 1991 Aquest fet va originar moltes queixes del collectiu conservacionista a l’Estat francès com a conseqüència, es va aprovar un…

Situació Un aspecte de les ruïnes del castell J Bolòs Castell situat al veïnat de Dosquers, actualment dins un petit bosc d’alzines, enmig de camps i prop de la riera de Maià, que el separa dels plans on hi ha l’església de Sant Martí Mapa 257M781 Situació 31TDG796718 Si hom segueix la carretera que va de Besalú a Figueres, després del km 4, molt poc abans d’arribar al trencall de Maià de Montcal, cal girar a mà dreta, passar per davant de Can Marifont i seguir un camí carreter uns quants centenars de metres Després de passar dues cases, en arribar a la tercera, el mas Usall, cal deixar l’…

Situació Vista de l’habitació 7 En aquesta cambra, separada de la zona destinada al bestiar per una espectacular llinda, és on hi havia la llar de foc més important J Bolòs Casa de pagès que fou abandonada a la baixa edat mitjana i que va ésser excavada, els anys 1960-1962, pel Dr Albert del Castillo Aquest antic mas és situat a la vall de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, a la part sud-oest del terme de Cercs Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,5 — y 65,2 31 TDG 035652 Per anar-hi, venint de…