Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca editada a Palma en dos volums per l’Editorial Moll, el 1982.
Posteriorment se’n publicà un tercer volum 1998 Constitueixen els volums 20, 21 i 45 de la collecció “Els Treballs i els Dies” Els autors dels dos primers llibres són els historiadors Jaume Alzina, Camilla Blanes, Pere Fiol, Aina Le Senne, Antoni Limongi i Antoni Vidal L’obra fou illustrada amb dibuixos de Joan Gual, Víctor Guerrero, Jeroni Juan, Antoni Limongi i Vicenç Matas, entre d’altres En el seu moment constituí una important síntesi, i és la història de Mallorca d’ús més corrent en l’àmbit universitari També ha estat la primera història de l’illa editada en llengua catalana, sense…
apòcrif
Bíblia
Cadascun dels llibres religiosos que no són considerats canònics.
Per als protestants, els apòcrifs són els llibres que es troben en la traducció grega de l’Antic Testament, en la versió dels Setanta i en la Vulgata, però manquen en el cànon jueu són els llibres de Tobies, Judit, la Saviesa, l’Eclesiàstic, Baruc, Macabeus I i II, i alguns capítols d’Ester i de Daniel Aquests llibres són anomenats deuterocanònics pels catòlics i han entrat en llur cànon Els catòlics anomenen apòcrifs uns escrits de font jueva o cristiana que s’assemblen als llibres canònics per llur tema o per llur atribució a un autor inspirat Els més coneguts són la Vida de…
Llibre de Sent Soví

Fragment del Llibre de Sent Soví conservat a la biblioteca de la Universitat de Barcelona
© Biblioteca Universitat de Barcelona
Receptari de cuina catalana anònim escrit a principi del segle XIV.
De gran influència arreu d'Europa, conté algun dels fonaments de la cuina catalana actual Així, gairebé tots els guisats tenen com a base un sofregit de ceba i cansalada i per acabar el plat, una picada feta amb fruita seca, espècies i herbes aromàtiques Tant els productes que hi apareixen xai, cabrit, conill, perdius, capons, etc, tots difícils d'aconseguir, com el tipus d'elaboració, evidencien que les receptes del llibre formaven part de les cuines de les cases més refinades de l'època Escrit en una prosa descriptiva, comença amb unes notes preliminars, que són seguides de 72 …
Sant Pere de Montesquiu (Pujalt)
Art romànic
Aquesta església, avui completament desapareguda, es devia aixecar a prop de les restes del castell de Montesquiu, que es trobava dalt d’un turó, a prop de l’Astor Tot i que el lloc de Montesquiu no és documentat fins a l’any 1332, aquesta església, com el castell, fou segurament construïda en època romànica En uns capítols acordats el 1433 entre Rafel Sesilles, comanador de Sant Miquel de la Manresana, i Dalmau Pujalt, rector de Santa Maria de Segur, s’entreveu que l’església de Montesquiu era sufragània de la de Segur Segons aquest document només podien ser batejats a Sant Pere…
Enric d’Alemany
Cristianisme
Eclesiàstic.
De família noble, fou canonge i sagristà de Vic A les corts del 1626 tingué, com a representant del capítol, i ajudat per Pau Claris, que ho era del capítol d’Urgell, una actuació destacada en l’oposició del braç eclesiàstic a accedir a la demanda del donatiu reial, acció que, secundada pels altres braços, originà el fracàs de les corts Novament, el 1634 fou un dels caps de la resistència —que arribà a ésser armada a Vic i a l’Urgell— dels capítols a pagar el delme exigit pels agents reials, i aconseguí del papa l’ajornament d’aquest pagament El 1640 fou un dels collaboradors de…
Miquel Oliver
Cristianisme
Cartoixà.
Prior de la cartoixa de Valldemossa 1505-26, on ingressà el 1484, en 1495-96 defensà els interessos de la casa a la cort Assistí als capítols generals de l’orde del 1506, del 1508 i del 1516 fou elogiat per la bona administració i féu millores a la cartoixa El 1521, de tornada de Roma, on havia anat per qüestions de la casa, entrà a la ciutat de Mallorca, en plena guerra de les Germanies, i, si bé fou primer acceptat per ésser fill de menestrals, n'hagué de fugir als crits de “muira lo mal frare” la cartoixa quedà pràcticament desmantellada El 1526 anà a la cartoixa de Nàpols…
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Historiografia catalana
Crònica que constitueix la culminació de l’escola històrica ripollesa i el punt de partida de la historiografia catalana posterior.
Desenvolupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un autor, que comprèn el període 1162-84 un primer afegiment que historia el regnat d’Alfons I el Cast i que fou escrit entre el 1200 i el 1208 una segona…
Contracte per a la impressió de cent deu exemplars de la Gramàtica i la Retòrica del mestre Serra
Art gòtic
Data 2 de desembre de 1485 Gabriel Cardona, doctor en teologia i beneficiat del monestir de Montsió de monges dominiques de Barcelona, i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, acorden la impressió de cent deu exemplars de la Gramàtica i la Retòrica del mestre Serra, sota certs pactes Capítols de concòrdia i d’avinença fets i signats per i entre el reverend senyor en Gabriel Cardona, prevere beneficiat a l’església del monestir de germanes predicadores de Barcelona, d’una banda i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, de l’altra, etc* Estan en cèdula Divendres,…
Pere Tomic
Historiografia catalana
Història
Cavaller i historiador.
Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…
, ,
Francesc Ortí i Miralles
Historiografia catalana
Erudit i editor.
Fou cronista local de Morella i Benimodo En aquesta última localitat de la Ribera Alta creà l’editorial Ediciones Ortí, en la qual publicà la seva obra més destacada Historia de Morella 1958 Consta de tres volums, amb un total de quasi 900 pàgines El primer comprèn la prehistòria i protohistòria, el segon des de l’època romana fins a la islàmica i, el tercer, de la conquesta de Jaume I a les acaballes del s XIX Aquests dos últims volums comencen amb dos capítols dedicats, respectivament, als historiadors i cronistes de Morella i a les fonts històriques de la vila que es troben en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina