Resultats de la cerca
Es mostren 393 resultats
senyal de circulació

Senyals de circulació
© fototeca.cat
Transports
Placa, disc, cartell, etc., que, en una carretera, en un carrer, en un encreuament, serveix per a regular el trànsit, per a advertir els conductors dels vehicles d’algun perill o d’algun obstacle, per a donar-los algun avís, alguna indicació, alguna consigna, etc., relacionats amb el trànsit.
El codi de circulació distingeix els senyals de perill que consisteixen en una placa triangular equilàtera collocada amb la base horitzontal i el vèrtex oposat a la part superior —llevat del cas del “cediu el pas”, en què la posició és invertida—, amb el contorn vermell, el fons blanc o groc i les lletres o símbols de color negre o blau fosc, els senyals de prohibició i de final de prohibició que són discs, amb el contorn vermell i, generalment, el fons blanc i els símbols negres o blaus, en els de prohibició, o bé discs blancs travessats de dalt a baix i de dreta a esquerra per una banda…
L’evolució de la natalitat a Catalunya
Aniversari dels quadrigèmins Cañizares, Barcelona, CPérez de Rozas, 22-10-1969 AF/AHC Les desigualtats tradicionalment observades entre Catalunya i Espanya pel que fa a les taxes de natalitat traduïen una diferència ben real d’actituds reproductores, iniciada amb el notable descens del nombre de fills per família observat a Catalunya des del darrer terç del segle XIX La transició d’un model tradicional de fecunditat cap a pautes modernes es donà a Catalunya amb dècades d’anticipació sobre la resta d’Espanya i fins i tot abans que a molts altres països d’Europa Així, abans del 1960, la…
Francesc Xavier Nogués i Casas
Cobla, oli de Xavier Nogués
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor.
Estudià comerç, sense vocació, i entrà a l’acadèmia Martínez Altés ~1886-89, on conegué Isidre Nonell Fou aprenent en un magatzem mentre assistia als cursos nocturns de l’acadèmia Borrell Vers el 1896 visità Madrid, on l’impressionà fortament Goya, cosa que el decidí a dedicar-se a l’art i a freqüentar més assíduament l’acadèmia Borrell, on entrà en contacte amb el grup d’ El Rovell de l’Ou Amb text de Josep Lleonart, publicà l’ Auca de l’Aplec de Sant Medir , que imprimí el seu amic Ramon Riera ~1899 Obtingué un accèssit al concurs de cartells, pel carnestoltes de Vilanova, celebrat a Els…
Eliseu Meifrén: el professionalisme d'un company de viatge dels modernistes
Una de les carreres més llargues de pintor de la generació modernista va ser la d’Eliseu Meifrèn Roig, que tingué activitat durant uns seixanta anys, des de les primeres obres documentades, del 1878, fins a la immediata postguerra Aquesta longevitat i l’habilitat amb què el pintor va navegar en la complexa època artística que li tocà de viure fan d’ell un dels artistes catalans de la seva generació més coneguts pel públic Meifrèn havia nascut el 1857 –encara que Pantorba corregia equivocadament 1859– a Barcelona, on moriria el 1940 Inicià estudis de Medicina, que deixà molt aviat, i es formà…
Sant Joan de Seners (Estoer)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el temple des del sector meridional ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Joan, del desaparegut lloc de Seners, és situada al sud-oest del poble d’Estoer, cap del municipi, prop de la riba dreta del riu de Llec Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 13” E Per a arribar-hi cal partir del mateix poble d’Estoer, pel carrer de l’Escola, a l’inici del qual un cartell indica la direcció vers la capella de Sant Joan Cal continuar pel camí asfaltat i trencar a l’esquerra a la bifurcació que es troba durant el recorregut, que…
L’Olimpíada Popular, una il·lusió frustrada
Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular, Barcelona, juliol del 1936 AF/AHC L’Olimpíada Popular de Barcelona fou la proposta més important, encara que finalment no realitzada, del Comitè Català pro-Esport Popular CCEP, que va situar-se al bell mig del debat internacional sobre el paper de l’esport en la complexa situació del 1936 El CCEP va entrar en contacte al principi del 1936 amb les iniciatives internacionals que propugnaven el boicot als Jocs Olímpics de Berlín Aquest boicot internacional es nodria de tres corrents principals En primer lloc, l’esport nordamericà, i el mateix…
A l'entorn del simbolisme
El Simbolisme s’insereix dins el corrent de l’art idealista de final del segle XIX, reacció neoespiritualista davant el positivisme i el materialisme de l’art realista, expressió de la burgesia liberal del temps Ara bé, gran part de l’art idealista finisecular no és simbolista A Catalunya va perdurar un art religiós catòlic convencional i acadèmic, un bon exemple del qual és l’obra d’Enric Monserdà, tenyit, fins i tot, en alguns casos, de realisme, que poca cosa té a veure amb el Simbolisme La dificultat d’una definició clara del Simbolisme s’agreuja pel fet que no hi ha una tècnica, un estil…
Domenico Cimarosa
Música
Compositor italià.
Vida Orfe de pare a l’edat de set anys, aprengué les beceroles musicals del pare Polcano, organista de l’església de San Severo dei Padri Conventuali al Pendino de Nàpols Auspiciat per una institució benèfica, pogué entrar, a onze anys, al Conservatori de Santa Maria di Loreto de Nàpols Durant els deu anys que romangué a la institució, rebé formació musical de PA Gallo, F Fenaroli, A Sacchini i Carcais, maestro di violino Cimarosa mostrà habilitat en el violí, el clavicèmbal i el cant Acabats els estudis al conservatori, el castrat Giuseppe Aprile li impartí classes de cant, i el 1771 rebé…
La immigració, problema i esperança de Catalunya
Cartell electoral del Pacte Democràtic per Catalunya en referència als immigrants, 1977 ANC-Fons R Ramírez Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya sense interrupció des del 1980, ja havia manifestat els anys seixanta una clara preocupació envers la immigració, amb la qual cosa connectava amb la tradició del pensament demogràfic català, especialment representada per les formulacions de Josep A Vandellòs i Solà, que en les seves obres La immigració a Catalunya 1935 i Catalunya, poble decadent 1935 considerava la immigració, juntament amb el descens de la fecunditat, en el marc d’…
La transició democràtica. 1971-1979
La transició de la dictadura a la democràcia a l’estat espanyol va ser un procés molt obert que va tenir nombrosos protagonistes i va ser desenvolupat per gent molt diferent, amb connexions de naturalesa també diversa amb institucions, o esdeveniments, de mig món El nexe d’unió de tot el procés era la voluntat de gaudir d’un règim de llibertats Una visió internacional de la transició catalana La Universitat Catalana d’Estiu La Universitat Catalana d’Estiu La presentació pública o semipública de propostes polítiques i d’organitzacions polítiques, la creació de taules, enllaços, coordinadores,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina