Resultats de la cerca
Es mostren 522 resultats
Eduard Feliu i Mabres

Eduard Feliu i Mabres
© Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Història
Lingüística i sociolingüística
Hebraista.
Durant l’adolescència estudià de manera autodidacta llengües, entre els quals l’hebreu des del 1958, i literatura El 1964 ingressà al monestir de Montserrat, que abandonà el 1967 per a anar a Israel, on visqué quatre anys i estudià hebraística a la Universitat Hebrea de Jerusalem Retornat a Catalunya 1971 s’installà a Barcelona on prosseguí els seus estudis, centrats cada cop més en la cultura jueva a la Catalunya medieval i desvinculat, però, del món acadèmic El 1985 fou cofundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, que presidí des del 1988 fins a la seva dissolució, i…
Artur Perucho i Badia
Literatura catalana
Política
Periodisme
Cinematografia
Escriptor, periodista i polític.
Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…
, ,
vexamen
Literatura
Comentari crític de les poesies i els poetes que havien concorregut als certàmens que acompanyava el veredicte públic; fou molt freqüent sobretot a l’època barroca.
Tenia en general un to lleuger i humorístic, a voltes no desproveït d’intenció satírica o sorneguera
literatura siríaca
Literatura
Producció literària escrita en siríac.
Es tracta d’una literatura eminentment religiosa i cristiana, bé que no manquen obres de caràcter històric o àdhuc científic Cronològicament, s’obre amb les versions bíbliques Al segle II i per obra, segurament, de judeocristians, fou traduït l’Antic Testament directament de l’hebreu al siríac Aquesta versió és anomenada Pšiṭtā ‘simple’ La versió del Nou Testament li és una mica posterior i hom l’anomena també Pšiṭtā o, millor encara, Vetus Syra Una altra versió, però, del Nou Testament tingué molta difusió en la tradició siríaca, el Diatèssaron de Tacià segle II Pel que fa a la història…
Benet d’Aniana
Cristianisme
Abat reformador, d’origen got.
Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord…
Torre de la Corriu (Guixers)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’edifici, amb els murs de migjorn i de ponent, precisament els que s’han conservat de l’antiga construcció J Bolos Es tracta de les parets d’una casa forta que formen part d’una masia, situada al mig d’una clariana de conreus, sota el cingle de Sant Llobre, al cantó nord-oriental de l’església de la Corriu i a una altitud d’uns 1 200 m Mapa 292M781 Situació 31TCG899676 Per anar-hi cal agafar la pista de terra que, des de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga, porta fins a la Corriu, tot seguint la riba dreta de l’aigua de…
Maria Josep Cuenca i Ordinyana
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciada el 1987 i doctorada en filologia catalana el 1990 per la Universitat de València, la seva tesi Les oracions adversatives rebé el premi extraordinari de doctorat i el premi Pompeu Fabra de l’IEC 1991 Des del 1987 és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, i des del 2006 catedràtica Els anys 2002-07 fou vicerectora de recerca i de tercer cicle de la Universitat de València Ha estat professora visitant a les universitats de Venècia, Cambridge, Berkeley i Stanford, entre d’altres Membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i…
Pere Joan Nunyes
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Humanista i hel·lenista.
Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de…
,
Jaume Vada i Chesa
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Fill de pares genovesos —el seu pare era cònsol a Barcelona—, estudià a Mataró i el 1780 professà d’escolapi a Moià Fou professor de retòrica a Mataró 1790-95, Solsona 1795-1801, Balaguer 1801-03 i de nou a Mataró 1803, rector dels collegis de Solsona 1804-07 i de Mataró 1807-17 i provincial de l’orde a Catalunya El 1808 formà part de la Junta de Defensa de Mataró i lluità personalment contra els francesos Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1805, on llegí diverses composicions Un bon nombre de poesies seves, amb un comentari crític de l’escolapi…
,
Joan de la Creu
Literatura
Cristianisme
Escriptor místic castellà i doctor de l’Església.
El seu nom de família era Juan de Yepes y Álvarez Estudià al collegi de jesuïtes de Medina del Campo i a la Universitat de Salamanca i tota la vida es lliurà al coneixement i aprofundiment de la filosofia, la Sagrada Escriptura i la patrística El 1562 ingressà en l’orde carmelità reformat i el 1563 ja collaborà a la fundació del convent de Duruelo, primera casa masculina de l’esmentada reforma La seva cooperació amb santa Teresa li ocasionà, fins que el nou orde no fou reconegut, persecucions i empresonaments Representa el cim de l’escola asceticomística castellana És autor d’unes quantes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina