Resultats de la cerca

És situat a l’alta vall de l’Aglí entre la línia de crestes de les Corberes, límit amb el Perapertusès la Quilha, 964 m alt Lo Pla de Sant Pau, 915 m Roc Serret, 969 m, fendida per l’Aglí a través de les gorges de Galamús on hi ha el santuari de Sant Antoni de Galamús , i la serra de l’Esquerda collada de Ventafarina, 664 m alt coll de l’Esquerda, 480 m coll de Portelh, 430 m, fendida també per l’Aglí a través de les gorges de la Fou on hi ha una font d’aigua termal i un antic establiment de banys L’agricultura és fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural de la zona de vi de…

El sector d’horta de la riba del riu, al N de la presa de Vilella, ha estat ampliat modernament pel canal de Saidí, derivat del canal d'Aragó i Catalunya El regadiu ocupa així bona part del terme i permet la subsistència de la població disseminada, bé que escassa Els principals conreus són les hortalisses, el cotó, els arbres fruiters que han anat desplaçant la tradicional figuera, així com les oliveres La major part dels nous regadius és ocupada pels cereals 1500 ha de blat i 400 d’ordi, el blat de moro 200 ha i el farratge 200 ha El bestiar de llana i porcí i l’avicultura, així com les…

Accidenten el terme el massís calcari de Pena, al sud, on hi ha, dominant el poble, l’antic castell de Pena i actual santuari marià, i la serra, igualment calcària, de Talteüll, al nord, sota la qual s’estenen una sèrie de valls dessecades que aflueixen a l’Aglí L’agricultura 464 ha cultivades, centrada en el conreu de la vinya vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló, ha estat l’activitat econòmica que condicionà durant el s XIX un ràpid creixement de 260 h el 1836 passà a 618 h el 1891 Hi ha una societat cooperativa vinícola…

Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B Saldoni i R Carnicer, i piano amb P Albéniz El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M García i amb M Carafa Per influència de D Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego , escrita conjuntament amb C Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados , estrenada el 1849 i considerada la…

Inspirats en el socialisme i el sionisme, tot i les diferències de matís ideològic, els quibuts comparteixen el caràcter voluntari, l’igualitarisme estricte i la democràcia directa en la presa de decisions No hi ha salaris, i els objectes de consum són distribuïts segons les necessitats La comunitat s’encarrega dels vells, dels malalts i dels infants El primer quibuts fou establert el 1909 a Deganya En un principi, foren explotacions agràries que posteriorment diversificaren les seves activitats Gràcies a l’entusiasme dels seus membres, el quibuts, juntament amb el mošav , organització …

El terme, extens, forma part de l’altiplà de Requena ja al límit amb Castella és drenat per El Regajo, afluent per la dreta del Túria i accidentat per la serra d’El Picacho 1 305 m alt, al NW El sector muntanyós ocupa unes 7 000 ha 70% del total de boscs de pins 5 500 ha i matollar 1 500 ha, en una bona part de propietat comunal L’agricultura és bàsicament de secà 2 700 ha, dedicada a cereals 1 400 ha de blat i ordi i a vinya 1 300 ha el regadiu es limita a 60 ha d’hortalisses i patates La ramaderia consta de bestiar de llana i de porcí Les activitats industrials derivades de l’agricultura…

Les serres d’El Tejo i de les Cabrelles, a l’W del terme, el separen de la Plana d’Utiel i formen el límit històric entre el País Valencià i Castella Al N, limita amb la comarca dels Serrans i al S, amb la serra de Malacara El 75% del territori, molt muntanyós, era ocupat fins l’incendi del 1994 per 7 900 ha de pinedes i matollar Aquest any l’àrea conreada es limitava a 2 128 ha treballades per uns 40 agricultors 14% dels actius, de les quals 2 020 de secà amb 1 000 ha d’ametllers i 690 ha de vinya i 108 de regadiu horta Una cooperativa vinícola comercialitza el vi de la…

El terme s’estén a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí El sector septentrional, a l’esquerra del riu, és el més accidentat i aconsegueix els 417 m alt La superfície agrícola és de 645 ha, amb predomini total de la vinya 630 ha, de les quals 575 són destinades a la producció de vi de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 2 ha albercoquers i les hortalisses i el farratge 1 ha cada conreu hi ha una important cooperativa vinícola 40000 hl Hom explota pedreres de marbre 16 obrers La vila 1078 h agl 1982 100 m alt és construïda en amfiteatre…

Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3…

Es va constituir el 1955 a Barcelona L’actuació, a l’inici, es desenvolupava principalment a Xile, Camerun i Catalunya El 1958 envià cent vint-i-set persones 53 dones i 74 homes, entre els quals 44 capellans al Camerun, a Xile i a altres països sud-americans El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis consolidats a Xile i al Camerun Entre els impulsors, cal esmentar Oriol Albó, Joan Casañas, Josep Ribera, Ignasi Pujadas i Joan San Martí Agermanament fou reconegut pel bisbat de Barcelona i rebé el suport del Secretariat de Cooperació-…