Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Sant Julià de Vilacorba o de Moreta (les Llosses)
Art romànic
> Situació L’església de Sant Julià de Vilacorba, antiga parròquia de Sant Julià de Palmerola, es troba situada al sector nord-oriental del terme, a la masia de can Moreta Mapa 293M781 Situació 31TDG213687 Hom hi pot accedir per un camí de bosc que comença a la carretera comarcal que va de Borredà a les Llosses, camí que dura uns 4 km NPP Història L’actual parròquia de Sant Julià de Vilacorba correspon a l’antiga parròquia de Sant Julià de Palmerola, que apareix com una possessió del bisbat d’Urgell, “ parrochiam Palomera sive Palomerola ”, en l’acta de consagració de la Seu, datada al 839…
Sant Jaume de Figuerola del Camp
Art romànic
Situació Mur nord de l’església romànica primitiva, reaprofitat en construir l’actual al segle XVIII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del nucli urbà del poble de Figuerola del Camp, al peu de la serra de Jordà Mapa 34-16418 Situació 31TCF550816 Per a arribar a Figuerola del Camp des de Valls cal prendre la carretera T-200 que mena al Pla de Santa Maria Des d’aquesta població, una carretera condueix a Figuerola del Camp en un recorregut de 2 km JAA Història El lloc de Figuerola del Camp és esmentat per primera vegada l’any 980, en la donació del castell de…
organisme modificat genèticament
Ecologia
Organisme viu al qual s’ha modificat el patrimoni genètic mitjançant tècniques de biotecnologia, ja sigui de gens propis o per introducció de gens aliens, amb l’objectiu de donar-li propietats noves.
La introducció d’OMG al medi pot suposar un problema ecològic si la forma modificada desplaça la forma natural fins i tot poden donar-se processos de transferència lateral entre espècies properes El 2003 la Unió Europea establí una normativa, que entrà en vigor el 2004, segons la qual s’estableix l’etiquetatge obligatori dels OMG L’objectiu general de les modificacions genètiques és conferir als organismes seleccionats característiques que es consideren d’interès Dins d’aquest objectiu general, la utilitat actual dels organismes genèticament modificats s’organitza al voltant de…
rinopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins de la família dels cercopitècids, de cap petit, cara aplanada i nas camús; de pelatge dens, suau i de colors vius, sobretot taronja (rinopitec ataronjat o mona de neus), groguenc (rinopitec daurat o mona daurada) o d’altres tonalitats.
De costums arborícoles i vegetarians, habita les zones muntanyenques del NE de la Xina, el Tibet i Tonquín fins als 3 000 m d’altitud
auró

Auró negre
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda més…
aluata
Zoologia
Gènere de mones de la família dels cèbids, de color bru o daurat que viuen als boscs de l’Amèrica del Sud, en bandes formades per tres o quatre mascles, diverses femelles i els individus joves; els mascles poden també viure sols.
Es desplacen penjant-se a les branques dels arbres Tenen la laringe hipertrofiada, semblant a una caixa de ressonància, i això els permet d’emetre uns crits molt forts Aquest udols formen part del sistema de defensa de llur territori, contra la invasió de clans propers Al territori, que és una determinada extensió de bosc, el clan hi busca l’aliment fulles, fruites i hi dorm
Sant Pere d’Olopte, abans Sant Feliu (Isòvol)
Art romànic
Situació Vista aèria del sector més enlairat del poble d’Olopte, presidit per l’església de Sant Pere ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Pere s’aixeca al capdamunt del poble d’Olopte, en una posició dominant Mapa 36-10 217 Situació 31TDG025943 Per a arribar a Olopte cal agafar la carretera N-260 de la Seu d’Urgell a Puigcerdà Passat Isòvol i abans d’arribar al poble d’All, s’ha d’agafar una carretera local en direcció nord que, en menys de 2 km, deixa al peu de l’església de Sant Pere RMAE Història La menció més antiga de la parròquia d’Olopte surt en l’acta de consagració de la…
Santa Cecília d’Ancs (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Mur de tramuntana d’aquesta església, ara aprofitat com a tanca del cementiri ECSA - A Roig Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Santa Cecília es troben a migdia del poble abandonat d’Ancs, just al costat de la pista que hi mena Part dels murs del que fou el temple són aprofitats com a parets de tanca del cementiri Mapa 33-10214 Situació 31TCG372944 En el quilòmetre 97 de la carretera de la Pobla de Segur a Sort, i en l’indret del llogaret de Comte, surt una pista que, passant pels pobles de Balestui i Sellui, porta al poblet d’Ancs, avui totalment abandonat ARD Història El…
quetzal

Quetzal
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels trogoniformes
, de la família dels trogònids, de marcat dimorfisme sexual, el mascle del qual és de color verd daurat amb el ventre carmesí, fa 35 cm del bec a la cua i té les dues sobrecaudals centrals de 60 cm.
La femella és fosca i les sobrecaudals són de dimensions regulars Habita als boscs densos i humits de l’Amèrica Central, des del sud de Mèxic fins a Panamà, i actualment és molt escàs
carlina cínara
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, acaule, de fulles coriàcies, allargades i espinoses, disposades en roseta entorn d’un capítol molt gros, de 10 a 15 cm de diàmetre, voltat de bràctees grogues i lluents, i format per flors, totes iguals, d’un groc daurat.
Viu en pastures seques de muntanya de 500 a 2 000 m d’altitud El receptacle és comestible
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina