Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
Castell de Gramuntell (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquest castell es trobava a la part alta del poble Gramuntell, situat a poc més de 5 km al sud de Cervera, entre Granyena i Vilagrasseta El lloc és conegut des de l’any 1054, quan el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren el puig que “ vocant Agremont ” a un grup de dotze matrimonis encapçalats per Ramon Guillem i la seva esposa perquè el repoblessin Segons aquest document, Gramuntell es trobava inclòs dins del terme del castell de Granyena i sota senyoria dels seus senyors El terme de Gramuntell és ben singularitzat en documents dels anys 1079 i 1093, on consta que es…
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria
Història
Estadista extremeny.
Era un hidalgo que el 1784 s’enrolà en els guàrdies de corps a Madrid, on féu amistat amb els prínceps d’Astúries, sobretot amb la futura reina Maria Lluïsa, de qui hom diu que fou amant Això i els seus dots polítics feren possible una ràpida carrera, i el 1792 substituí Aranda com a primer ministre de Carles IV Inicià la guerra contra la França revolucionària 1793-95, en la qual abandonà Catalunya a les seves forces, desguarnida d’homes i de material Però després s’alià amb França, fet que ocasionà dues guerres amb Anglaterra 1796-1802 i 1804-08, causa del desballestament del circuit…
Castellserà
Santuari de Sant Sebastià (Castellserà), construït al segle XVIII
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, que divideix el terme en dos sectors.
Situació i presentació És situat al NW de la comarca Limita al N amb els municipis de Preixens Noguera i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles Noguera i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de les zones…
Vilatge de Rafalgarí (la Sénia)
Art romànic
Situació Restes de murs dels habitatges de l’antic poblat Arxiu d’Imatges del Museu del Montsià - A Forcadell L’antic poblat de Rafalgarí es localitza en un altiplà situat als contraforts septentrionals del tossal d’en Cervera, a la zona central dels Ports de Tortosa Mapa 31-20 521 Situació 31TBF645141 Per la zona est del poblat passa la pista forestal que comunica Fredes amb Beseit aquesta pista comença al Coll de la Creu 1 240 m d’altitud i discorre suaument per la zona alta de la serralada fins al poblat de Rafalgarí, on comença una petita baixada fins als plans del mas de Sorolla i del…
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al segle IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…
castell de la Roca

Vista del castell de la Roca del Vallès
Castell
Castell del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al cim d’un turó des d’on domina la vall del riu Mogent.
D’origen medieval, és de planta trapezoidal De la fortificació primerenca han restat molt pocs elements, perquè la major part de les construccions foren fetes o refetes després de l’any 1465 A llevant es conserva una bestorre semicircular i a ponent hi ha la torre de l’homenatge, de planta rectangular, que forma un talús molt inclinat En aquest sector es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el mur del qual està coronat per merlets A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dues cares que fan un angle que trenca la línia del mur Les sales…
Col·legi del Corpus Christi
Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins, fundat a València el 1583 per l’arquebisbe Juan de Ribera, patriarca d’Antioquia, sota el patronatge de Felip II de Castella.
Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan s XVIII,…
Sant Vicenç de Vilalba (la Roca del Vallès)
Art romànic
Sant Vicenç de Vilalba és una capella situada dins la casa del mateix nom, que es troba en un apèndix del terme municipal de la Roca del Vallès, tocant a Cardedeu El nom de Vilalba té un origen clarament romà, vila alba , per la qual cosa podem suposar l’existència d’un assentament romà en aquest lloc, probablement una villa rural Pel que fa a l’època medieval, la primera cita de Vilalba és de l’any 932, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès Després, l’any 986 18 de març, en un document en què els marmessors d’un tal Ramió lliuren a la seu de Barcelona un alou al lloc de Vila…
Santa Cecília de la Fabregada (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Façana de ponent del temple, que té com a obertura una finestra amb forma de creu ECSA - JA Adell L’església de Santa Cecília és al cim d’un turó, totalment isolat, als vessants que davallen del coll de Cabesses cap a Lavansa Mapa 33-12290 Situació 31TCG397525 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig a uns 4 km hi ha una desviació que porta cap a un punt de llançament de parapent, passant pel coll de Cabesses, que cal creuar per baixar cap a la casa de la Fabregada Just abans d’arribar a aquesta casa, en un revolt, cal prendre una pista que acaba,…
Castell de Tragó (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes del poble de Tragó amb el penyal on es drecen els minsos vestigis d’aquesta fortificació ECSA - J Bolòs És situat al damunt del poble de Tragó, que es troba abandonat i mig colgat per l’aigua, sobre l’embassament de Santa Anna Des del seu turó es controlava el poble que hi havia dessota i també el pas de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-13327 Situació 31TCG020468 Des d’Os s’ha d’anar a Alberola Un cop a Alberola, cal seguir cap a ponent una pista que porta fins a tocar de les primeres cases del poble abandonat Saltant per entremig de les runes i els enderrocs es pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina