Resultats de la cerca

Perspectiva cap al sud des de la Meda Gran, amb la Meda Xica en primer terme i, per darrere, el Carall Bernat i els Tascons Grossos Jaume Orta Les illes Medes 15, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situades a només 900 m de la costa, les illes Medes constitueixen l’únic conjunt d’illes amb una certa entitat dins el litoral català En formen part dues illes relativament grans la Meda Gran, de 19 ha i la Meda Xica, de 3,7 ha i un conjunt de petits illots Carall Bernat, el Medallot, els Tascons, etc Quant a l’aspecte tectònic, corresponen a la prolongació vers la…

Una part del terme, especialment les obagues, és boscada coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt a les parts més altes domina el prat alpí i roures i castanyers per sota els 1 000 m La recollecció de tòfones hi és tradicional Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera , actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metallúrgica local i una petita…

Situació L’antic casal de la Joeria és situat dins el terme municipal de Sant Gregori i pertany al poble i la parròquia de Domeny Mapa L38-13333 Situació 31TDG817490 S’hi accedeix per la carretera de Girona a Sant Gregori, on des del punt quilomètric 4 surt a mà dreta una pista que mena directament al mas MLIR Història Tot i que en l’actualitat consta l’existència de dos masos, dits la Joeria Grossa i la Joeria Petita, les referències documentals antigues tan sols fan esment al primer Consta, segons un document sense data, però que cal situar entre els anys 1462-66, que el bisbe de Girona,…

Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de migjorn A desgrat de la seva ruïna, aquesta construcció encara deixa veure prou elements com per a endevinar-hi una típica funció de caire rural F Junyent-A Mazcuñan Les restes d’aquest edifici són situades dintre el municipi de Sallent a poca distància, vers tramuntana, de l’església de Sant Miquel de Serra-sanç, en un planell on es barregen els boscs i els conreus Long 1°53’40” - Lat 41°50’53” Un cop arribats al planell on s’alça l’església de Sant Miquel, cal prosseguir el camí, cosa de pocs metres, per a desviar-nos a l’esquerra,…

Vida Es formà al Conservatori de Varsòvia amb J Lefeld i W Maliszewski, on obtingué la diplomatura de piano 1936 i la de composició 1937 Combinà la música amb els estudis de matemàtiques a la universitat Entre el 1932 i el 1955 actuà com a pianista, i l’any 1952 s’inicià en la direcció orquestral Membre del consell i, després, vicepresident de la SIMC 1959-65, el 1962 ingressà a la Reial Acadèmia d’Estocolm Obtingué nombrosos premis, entre els quals el de la Unió de Compositors Polonesos 1959 i 1973, tres vegades el de la UNESCO a París, el Premi Koussevitzky 1964 i el Sibelius 1973 L’…

Hi ha tres disciplines practicades en piscina superfície, apnea i escafandre En les proves de superfície s’utilitza un tub respirador i es competeix en les distàncies de 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, així com en 4 × 50 m, 4 × 100 m i 4 × 200 m Antigament també es competia en la distància de 1850 m, aproximadament una milla nàutica Dins aquesta disciplina hi ha l’especialitat bifins o natació amb dues aletes, en què es competeix en distàncies de 50 m, 100 m i 200 m Les proves d’apnea són de 50 m i les d’escafandre, de 100 m, de 400 m i de 800 m La natació amb aletes també es…

Reconstrucció tridimensional d’un biofilm compost per Scytonema julianum i Leptolyngbya sp En aquesta microfotografia confocal la imatge és formada per tres canals en vermell, autofluorescència de pigments en verd, ectopolisacàrids marcats amb concanavalina A, i en blau, DNA marcat amb Hoechst 33258 Mònica Roldán Els cianobacteris o cianòfits constitueixen un grup molt divers de procariotes Van ser els primers organismes capaços de fer una fotosíntesi que alliberava oxigen de l’aigua i, per tant, van ser els responsables que l’atmosfera de la Terra tingués aquest gas, essencial per a la vida…

Garsa blava Cyanopica cyana La distribució mundial de la garsa blava és molt peculiar, ja que es troba a la península Ibèrica i a l’Extrem Orient Dins la península Ibèrica ocupa una bona part de la Meseta, Extremadura, el S de Portugal, l’Andalusia occidental i alguns sectors de les serralades bètiques, tot i que el seu límit oriental no és gaire conegut Als Països Catalans és actualment una espècie rara, amb solament 4 citacions entre el 1956 i el 1978, de les quals 3 són del territori ruscínic o regió de la tramuntana una parella la primavera de 1956 que intentà de criar a Cotlliure un…

La situació de cada punt del riu dins la seva conca condiciona en gran part les seves característiques Hom ha ideat, per això, un sistema per a jerarquitzar-los definint diferents graus per exemple, els rius de grau 2 es formen amb la unió de dos rius de grau 1 que no tenen cap afluent els de grau 2 no salten de nivell jeràrquic fins que no es troben amb un altre del seu mateix grau, i així successivament Román Montull Els rius formen una xarxa que reuneix i drena cap a la mar les aigües que recull de les diferents conques hidrogràfiques La quantitat i la qualitat d’aquestes aigües és en…

Sistemes aquàtics canviants, fauna i flora adaptables La coincidència del període eixut amb el càlid determina la principal característica dels sistemes aquàtics mediterranis la irregularitat dels cabals fluvials i els canvis del nivell d’inundació en llacs i llacunes naturals El règim hídric mediterrani té un cabal màxim de tardor associat al període principal de pluges, tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, excepte a Austràlia, on es produeix a l’hivern Però a les zones més humides n’hi pot haver dos, un a la primavera i l’altre a la tardor i passa el mateix a les conques…