Sistemes aquàtics canviants, fauna i flora adaptables

La coincidència del període eixut amb el càlid determina la principal característica dels sistemes aquàtics mediterranis: la irregularitat dels cabals fluvials i els canvis del nivell d’inundació en llacs i llacunes naturals. El règim hídric mediterrani té un cabal màxim de tardor associat al període principal de pluges, tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, excepte a Austràlia, on es produeix a l’hivern. Però a les zones més humides n’hi pot haver dos, un a la primavera i l’altre a la tardor i passa el mateix a les conques...