Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
clorur de magnesi
Química
Cristalls deliqüescents, obtinguts com a producte secundari en l’extracció del KCL.
És una sal que cristallitza a la temperatura ordinària en forma d’un hexahidrat MgCl 2 6H 2 O Pot ésser obtingut segons l’equació En escalfar-se en contacte amb l’aire, es produeix la reacció 2MgCl 2 + O 2 ⇌2MgO + 2Cl 2 És emprat en els extintors d’incendis i, en medicina, com a laxant
potencial d’elèctrode

Potencial d’elèctrode
©
Química
Estat d’equilibri elèctric d’una substància (element químic o compost) que és submergida en una dissolució que la conté en forma iònica.
Formalment, és expressat per la equació o llei de Nernst El potencial d’elèctrode d’una substància no pot ésser mesurat d’una manera absoluta, sinó formant una pila amb una altra que és presa com a referència de potencial zero Hom acostuma a prendre com a referència l' elèctrode d'hidrogen o l' elèctrode de calomelans
Niccolò Tartaglia
Matemàtiques
Nom amb el qual és conegut el matemàtic italià Niccolò Fontana.
Estudià l’equació de tercer grau i en trobà la resolució posteriorment Cardano es basà en la fórmula de Tartaglia per a elaborar-ne una teoria completa Féu també diverses investigacions sobre geometria, física, balística, fortificacions, etc Cal destacar-ne les obres Quesiti ed invenzioni diverse 1546 i General trattato de numeri e misure 1556-60, en 3 volums, obra pòstuma
Claude-Louis-Marie-Henri Navier
Enginyer francès.
A més dels seus estudis sobre hidrodinàmica equació de Navier-Stokes , concebé la primera teoria general de l’elasticitat dels cossos sòlids, exposada a l’obra Lois de l’équilibre et du mouvement des corps solides élastiques 1821, que oferia una explicació general de la composició molecular de la matèria Juntament amb Cauchy, enuncià les regles fonamentals del càlcul tensorial
lawrenci
Química
Element radioactiu, de nombre atòmic 103.
Fou obtingut el 1961 per A Ghiorso i els seus collaboradors del Lawrence Radiation Laboratory de Berkeley Califòrnia, per bombardeig del californi amb ions de bor accelerats, segons l’equació 250-252 98 Cf + 10-11 5 B → 257 103 Lr + x 1 0 n Tots els isòtops del lawrenci són radioactius el seu isòtop més estable conegut és el 262
osmometria
Química
Determinació del pes molecular (M) de substàncies mitjançant la mesura de la pressió osmòtica (Π) de dissolucions que les contenen.
Hom opera amb dissolucions diluïdes, les quals compleixen l’equació de Van't Hoff, és a dir, M = ω RT /Π V , ω essent el pes de substància dissolta, R la constant dels gasos, T la temperatura i V el volum de la dissolució El mètode és aplicable tant en medis aquosos com orgànics i proporciona més bons resultats per a composts de pes molecular elevat
ascensió recta

Ascensió recta d’un astre A sobre l’equador celest QQ'; ya ascensió recta; EE' eclíptica, PsubNaPsubs cercle horari de l’alstre A
© fototeca.cat
Astronomia
Arc d’equador celeste comptat des del primer punt d’Àries fins al cercle horari de l’astre, en sentit directe, és a dir, contrari a les agulles del rellotge (d’oest a est) per un observador situat a l’hemisferi Nord.
Es mesura en hores de 0h a 24h, i és el suplement a 360°, en l’equador celeste, de l' angle sideri , bé que aquest és expressat en arc Juntament amb la declinació, forma part de les coordenades equatorials L' ascensió recta veritable és la del sol veritable i l' ascensió recta mitjana , la del sol mitjà ambdues difereixen en l'equació del temps
degradació
Química
Descomposició que ocorre en etapes amb productes intermediaris ben definits.
Sovint, però, hom acostuma a definir específicament la degradació com una reacció de disminució del nombre d’àtoms de carboni d’un compost orgànic, normalment alifàtic, com és ara la reacció de Hofmann o la de Curtius generalment es produeix per oxidació de l’àtom de carboni terminal, segons l’equació R-CH 2 -CH 3 →R-CH 2 -COOH →R-CH 3 +CO 2
hamiltonià
Física
Operador sobre l’espai de Hilbert d’un sistema físic descrit per la mecànica quàntica, que representa l’energia observable.
Pot ésser obtingut del hamiltonià del corresponent sistema clàssic substituint coordenades i moments pels corresponents operadors Els seus valors propis són els valors possibles de l’energia espectre d’energies i els vectors propis són els estats estacionaris Incorpora la dinàmica concreta del sistema en l’equació de Schrödinger , on |ψ t > és un estat del sistema ket i h és la constant reduïda de Planck
polinomis de Laguerre
Matemàtiques
Polinomis en ℝ donats per l’expressió genèrica
Satisfan la fórmula de recurrència n +1 L n ₊₁ x + x-2n-1 L n x + n L n ₋₁ x = 0, i són solucions de l' equació diferencial de Laguerre, xy n + 1- x y’ + ny = 0 Els primers polinomis són L₀ x = 1, L₁ x = 1- x, L₂ x = 1-2 x + x 2 /2 Satisfan la següent ortogonalitat on és el símbol de Kronecker
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina